La vespa asiàtica ja s’ha detectat en el litoral valencià del nord. Concretament, la Generalitat Valenciana ha confirmat la localització d’un vesper de vespa asiàtica (Vespa velutina), de grandària un poc menor que el d’una pilota de pilota valenciana, al balcó d’una vivenda situada en la quarta planta d’un edifici situat a l’interior de la població de Benicarló, al Baix Maestrat. Després de l’actuació d’una empresa de desinsectació es van comptabilitzar de 500 a 600 exemplars adults i nombroses larves. També s’ha pogut detectar recentment algun exemplar en la localitat de Benicàssim, en la Plana Alta.
Des que es detectara al setembre de 2023 en el municipi de Vallbona, als Ports, que suposava la primera referència confirmada d’esta espècie a terres valencians, no s’havia informat fins a la data de nous casos, encara que era qüestió de temps perquè està prou estesa a Catalunya. En aquella ocasió va ser una vespa assassina que feia entre 17 i 32 mm de longitud. Les reines solen aconseguir o superar els 30 mm, mentres que la talla mitjana de les obreres és de 25 mm. La coloració predominant és marró fosc, amb un bandatge de franges grogues en l’extrem de l’abdomen i una orla, molt destacada i a mode d’anell, en la seua zona anterior. Es distingix de la vespa assassina europea (Vespa crabro) i vespa assasina oriental (Vespa orientalis) per la següent combinació de caràcters: tòrax enterament negre i extrem de les potes de color groc. En vista frontal, el seu cap és color taronja. Els nius són grans i de forma esfèrica o ovalada (normalment sobrepassen els 40 cm de diàmetre), construïts normalment en les copes o parts altes dels arbres i, menys sovint, sobre arbustos. En relació amb l’hàbitat, normalment es distribuïx en zones fresques, preferentment prop de cursos fluvials.
La Vespa velutina va ser detectada per primera vegada a Europa en el departament de Lot-et-Garona a França en el 2006. Des de la seua detecció inicial s’ha dispersat amb rapidesa i ja es troba establida, a més de gran part de França, a Espanya, Itàlia, Portugal, el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica i Suïssa. Per consegüent, es tracta d’una espècie amb un elevat potencial invasor. Les vespes depreden sobre altres artròpodes, tant silvestres com domèstics, amb els quals alimenten a les seues larves. Les abelles de la mel poden arribar a constituir, a vegades, prop del 80% de les seues preses, per constituir un recurs abundant i concentrat espacialment en el medi natural.
Pel que respecta a la salut humana, no és una espècie tan agressiva com les vespes comunes dels gèneres Polistes i Vespula. No obstant això, defenen la bresca si es consideren amenaçades i poden picar i inocular verí amb el seu agulló. La picada no revist major gravetat que la de les espècies autòctones, excepte en cas de produir-se picades múltiples o d’al·lèrgia al verí de vespes. Ja en el 2019 es va establir una xarxa d’alerta per a la Vespa velutina en terres valencianes, i es van realitzar accions formatives per a la seua detecció precoç en les localitats de Sant Mateu, Morella i Vinaròs a les quals van assistir associacions d’apicultors, agents mediambientals i funcionaris de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, entre altres col·lectius. Així mateix, es va publicar material específic per a la seua identificació, disponible en la web de la Generalitat.
