La periodista i escriptora de Sabadell Francesca Rodríguez ha guanyat el Premi Ciutat de València de Narrativa per la novel·la El diari de Minerva Siuro. El guardó, atorgat per l’Ajuntament de València, va acompanyat de la publicació de l’obra amb l’editorial Bromera i d’una dotació econòmica de 12.000 euros. És el debut en ficció per a adults de la periodista, que en 2023 va publicar  la novel·la juvenil Secrets (Fanbooks).

El diari de Minerva Siuro és una novel·la històrica i romàntica que situa el lector a un poble imaginari de Castelló de la Plana en l’any 1937. Està protagonitzada per dos personatges que són ficticis, però que estan inspirats en la realitat. Són Minerva Siuro i Charles Lemoine, dos jóvens que hauran de lluitar a contracorrent per no renunciar al seu amor. Ella està inspirada en la lleidatana Zoe Rosinach, que va ser la primera doctora en farmàcia de l’Estat i una ferma defensora de moviments feministes, mentres que ell evoca un dels brigadistes francesos que va sobreviure a l’atac del Vapor Navarra, que havia eixit de Marsella per a dur provisions als republicans, per part del submarí italià Ferraris. El vaixell es trobava a davant d’Altafulla quan va ser torpedejat fins a tres vegades. Els tripulants es van poder salvar, però el responsable de l’expedició va morir. La novel·la rendix tribut als dos personatges que, tot i que no van arribar a coincidir mai, s’entrecreuen en una trama literària que destaca la valentia de defendre uns ideals avançats als temps que estaven perillosament perseguits.

En conjunt, els jurats dels 42 Premis Literaris Ciutat de València han anunciat els noms dels guanyadors de les diferents modalitats a concurs: narrativa, assaig, poesia i teatre, tant en valencià com en castellà, i també la nova categoria dedicada al còmic, que enguany s’inaugura amb un premi de 10.000 euros: ha correspost a Elva Vázquez Lombardía per la proposta titulada Roncas. En este sentit, tal com es va anunciar en el seu moment, enguany, a més dels huit guardons que integren els Ciutat de València des dels seus inicis, s’ha afegit el Premi Josep Sanchis Grau de Còmic, per a obres escrites en valencià o en castellà. Esta és l’única modalitat en la qual es premia un projecte que haurà d’estar conclòs l’any pròxim, i no una obra acabada, per les característiques d’esta expressió artística que unix literatura i dibuix.

La resta de guardons ha quedat de la manera següent: el Premi Blasco Ibáñez de narrativa en castellà, dotat amb 12.000 euros, ha sigut per a Vital Citores per l’obra Las noches búlgaras de la mujer torcida; el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig en valencià, dotat amb 10.000 euros, per a Rosa Mascarell per Cartografies; el Premi Celia Amorós d’assaig en castellà, dotat amb 10.000 euros, per a Jesús Camarero per l’obra Teoría del exceso; el Premi Eduard Escalante de teatre en valencià, dotat amb 8.000 euros, per a Daniel J. Meyer per l’obra I ara què farem; el Premi Max Aub de teatre en castellà, dotat amb 8.000 euros, per a Pilar Ruiz per l’obra Las lluvias del verano hacen un tajo en la tierra; el Premi Maria Beneyto de poesia en valencià, dotat amb 6.000 euros, per a Marià Veloy per l’obra Enforats; i, finalment, el Premi Juan Gil-Albert de poesia en castellà, dotat amb 6.000 euros, per a Nilton Santiago per Vocación de náufrago.

La convocatòria de 2024 ha comptat amb la participació de 1.959 obres originals, la qual cosa suposa un increment de més de 300 respecte a l’edició anterior. La majoria de les propostes han sigut remeses des de diferents zones d’Espanya, encara que s’ha registrat una destacada participació d’obres enviades des de l’Argentina, Colòmbia, Mèxic i Cuba. En total, s’han presentat candidatures des de 28 països. A més de la quantia econòmica, les persones guanyadores rebran una escultura de Miquel Navarro, i les seues obres seran publicades per les editorials Bromera o Bullent, en valencià; Ñaque, Renaixement, Sargantana o Visor, en castellà; i Grafit Editorial en còmic.