Fet de canya de dacsa i amb ungles precolombines, així és el Crist de la Vida de Crevillent

by | 26/07/2024

Va arribar a la població en els anys 40
Temps de lectura: 2 minuts

S’ha presentat a Crevillent la restauració feta per part de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació de la imatge del Crist de la Vida de la Parròquia de La Nostra Senyora de Betlem i dels Sants Apòstols Pere i Pau, única imatge coneguda en tota la geografia valenciana realitzada amb canya de dacsa. La restauració de la imatge ha sigut un procés de més de dos anys, ja que presentava un gran estat de deteriorament. “L’arribada del Crist de la Vida a Crevillent, després de la seua cuidada restauració, és un moment significatiu per al nostre patrimoni. Esta obra del segle XVII enriquix la nostra història i orgull crevillentí. El nostre patrimoni cultural religiós és el reflex de la nostra identitat, de les nostres arrels i de la nostra història”, ha manifestar l’alcaldessa de Crevillent, Lourdes Aznar.

L’acte de presentació i benedicció es va dur a terme en la mateixa parròquia. La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, va destacar la “rellevància singular d’esta peça única, una joia del patrimoni cultural de tots els valencians, feta amb una tècnica poc habitual, que era pràcticament desconeguda fins a la data i que ara, gràcies a la intervenció del IVCR, s’ha aconseguit recuperar”. E  concret, l’escultura és una peça de grandària natural que data de finals de segle XVI o principis del XVII. És d’origen novohispà, és a dir, procedent de Nova Espanya, l’actual zona del sud de Mèxic. Una de les principals peculiaritats de la imatge és que està feta de canya de dacsa, un material d’ús inusual a Europa, però no així en la zona novohispana, on els indígenes es dedicaven a la confecció d’imatges religioses cristianes amb els materials amb què realitzaven els seus ídols, on la principal zona productora d’esta classe d’escultures és la regió mexicana de Michoacan i Ciutat de Mèxic.

Una altra singularitat d’esta peça és que compta en les extremitats amb unes ungles d’origen humà que van pertànyer a algú que va viure entre 1436 i 1473, segons les proves de Carboni 14, és a dir, a una persona anterior a l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica en 1492. Se sap, així mateix, que les ungles degueren pertànyer a una persona que basava la majoria de la seua dieta en aliments de tipus vegetal, segons les anàlisis de Carboni 14, que permeten delimitar estos aspectes. “Es tracta de dos peculiaritats que han sorprés els experts durant el llarg i complex procés de restauració realitzat pel IVCR, que ha permés retornar esta imatge en condicions òptimes a la seua parròquia, on tots els ciutadans de Crevillent podran gaudir-la i rendir-li culte”, ha afegit Tébar.

La imatge va arribar a la parròquia en els anys 40 per a suplir la manca del Crist de la Victòria de l’escultor Joan Flotats perduda després de la Guerra de 1936. No obstant això, l’encàrrec d’una nova imatge del Crist de la Victòria a l’escultor Carles Flotats va motivar que la imatge novohispana passara a un segon pla es retirara. Ara es retorna al culte dels feligresos, ja que, com va indicar el bisbe de la diòcesi d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, “esta figura simbolitza la connexió entre la vida natural i la sobrenatural”.

Et pot interessar