L’editorial Llibres de la Drassana, en col·laboració amb la Diputació de València, ha convocat la sèptima edició dels Premis Lletraferit, incloent-hi el Premi Lletraferit de Novel·la, de temàtica lliure, i el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, adreçat a un públic juvenil i amb la possibilitat de ser una novel·la gràfica o un àlbum il·lustrat. El primer està dotat amb un premi econòmic de 6.000 euros i el segon de 2.000 euros, a banda de la publicació de l’obra en el termini d’un any per part de l’editorial convocant. Segons les bases publicades, el termini d’enviament dels arxius finalitza el 10 de novembre de 2024 i els guardons es lliuraran en una gala que tindrà lloc en la ciutat de València a principis de desembre.
Cal recordar que els Premis Lletraferit de Novel·la han estat darrere d’alguns dels èxits més sonats de la literatura en valencià dels darrers anys i d’una nova fornada d’escriptors a través dels successius guardons atorgats a: Carles Fenollosa per Narcís o l’onanisme en el 2018, Guillermo Colomer per L’últim dels valencians en el 2019, Rafa Lahuerta per Noruega en el 2020, Miquel Nadal per Càndid en el 2021, i Andreu Sevilla per Els inútils i i Puri Mascarell per Mireia, ex-aequo, en el 2022, mentres que en el 2023 el premi va quedar desert. Entre els sis llibres publicats arran dels premis s’han venut més de 35.000 exemplars en llengua valenciana.
Igualment, els Premis Diafebus de Novel·la Juvenil també han impulsat un seguit de títols que han conquerit el mercat lector juvenil, amb més de 8.000 exemplars venuts a través dels guardons concedits a: Les aventures del capità Boira a Eivissa i Formentera, de Tono Fornes i Santi Inocencio en el 2018; El traficant de nits, d’Ivan Carbonell en 2019; La Casa Invisible, de Carme Cardona en 2020; El diari de Laia, de Sergio Hernández i Toni Caballero en 2021; Aitana Torrent, caçadora d’espantacriatures, d’Alfons Pérez Daràs en 2022; i La tempesta de Sant Joan, d’Óscar Mora en 2023.
