El 16 de juliol de 1900 l’Ajuntament de València va decidir dedicar el carrer de les Barques al pintor Joaquín Sorolla,  però, tot i la indubtable estima que el poble valencià professava pel pintor i degut al fet que tot canvi en el nomenclátor urbà no és fàcil d’assimilar –més en el cas d’un carrer que era conegut amb el mateix nom des de diversos segles arrere–, el plenari va decidir, en sessió del 13 de maig de 1907, conservar el nom de les Barques per al tram entre la plaça d’Emilio Castelar i Pascual i Genís, i reservar per a Sorolla el tram fins al Parterre, mantenint així un equilibri entre tradició i reconeixement públic. Anteriorment, el carrer era també conegut com el del Vall Cobert, ja que per allí passava el vall que arreplegava les aigües residuals d’una València encara protegida per la muralla musulmana i que, després de l’ampliació del recinte amb la construcció d’una muralla nova en 1356, es va creure convenient cobrir-la amb una volta, tal com s’ha pogut constatar en unes recents obres en un edifici del carrer de les Barques.

I ara anem a la fotografia, de l’estudi Barberá Masip-Desfilis presa possiblement l’any 1933, en un racó de la ciutat fàcilment recognoscible i no precisament per una sèrie d’edificis que salten a la vista però que ja no existixen, com el que centra l’atenció de la imatge, el Col·legi de la Presentació, conegut també com de Sant Tomàs de Villanueva, o l’edifici amb les seues dos torres, una a cada costat, que hi ha al fons de la fotografia, del Banc Hispano Americano, enderrocat en 1970 (per cert, que la portada de l’entitat bancària va servir per a emmarcar el monument a Joaquín Sorolla en la plaça de la Setmana Santa Marinera, al Grau).

Este racó de València està, sens dubte, carregat d’història i esdeveniments. Abans que carrer va ser braç secundari del Túria, com va deixar ben clar en la riuada del 14 d’octubre de 1957. Al costat d’ell, una vegada dessecat, els musulmans van alçar la seua muralla que justament a l’altura del Col·legi de la Presentació, girava cap al nord per a seguir pels carrers de la Universitat i Comèdies. En este punt, després de la conquesta de la ciutat per Jaume I, es va obrir un portal, conegut com de N’Esplugues. Els actuals carrers de Salvà i Universitat, marcaven els límits de la Jueria, que va finalitzar amb el pogrom de 1391, i posteriorment en eixa àrea es va establir l’Estudi General, el germen de l’actual Universitat de València. En 1544, l’arquebisbe de València, Tomàs de Villanueva, hi va fundar un col·legi seminari per a jóvens sense recursos. Destruït durant la Guerra del Francés de 1808, va ser novament reconstruït. Anys més tard, en 1928, una nova remodelació va canviar la seua façana deixant-la tal com la veiem en la fotografia. Durant la riuada de 1957 l’edifici va patir grans desperfectes, derrocant-se finalment en 1960, i sobre el seu solar es va alçar un nou edifici construït per un arquitecte procedent del Grup Parpalló, Juan José Estellés Ceba, en el qual, a més d’instal·lacions per al Col·legi Major Sant Tomàs, va allotjar oficines i despatxos particulars.

Este tram de carrer que hui coneixem per Pintor Sorolla, donat que tenia una amplitud major, tenia la consideració històrica de plaça i eixa, diu Marc Antoni Orellana, va ser el lloc triat per a la celebració de fires com la que es feia des de Santa Llúcia a Carnestoltes, dedicada a la venda de porcs o  la de cavalls; fins i tot el Pes de la Palla va tindre allotjament ací, o la venda de fulles de morera per als cucs de seda. Fins fa ben poc encara perdurava la tradició entre els xiquets de criar cucs de seda, en una caixa de cartó amb la tapadora amb forats i sobre un llit de fulles de morera, i vore la seua transformació, primer en capolls i després en efímeres palometes.

I el que no es veu: la Font de les Tres Gràcies, popularment coneguda com la dels Patos, inaugurada en 1853 davant d’este col·legi i traslladada a principi del segle XX a la plaça Rodrigo Botet; i l’emblemàtic edifici del Banc de València, erigit sobre el solar que va deixar la finca que s’acabava de demolir i en la qual estava la històrica Botica de La Morera, coneguda després com a Farmàcia Loras i que s’havia traslladat al número 13 del carrer de les Barques, al costat del Teatre Principal. Un racó, el d’esta fotografia, amb molta història.