‘Desperta Ferro’ dedica un número a la figura de Jaume I el Conqueridor

by | 02/04/2024

Els medievalistes Josep Torró i Vicent Baydal parlen de les conquestes de València i Múrcia

Desperta Ferro Ediciones, editorial especialitzada en l’alta divulgació històrica, compta amb quatre revistes bimestrals –Desperta Ferro Antigua y MedievalDesperta Ferro Historia ModernaDesperta Ferro ContemporáneaArqueología e Historia– i una trimestral –Desperta Ferro Especiales– amb tirades que oscil·len entre els 10 000 i els 14 000 exemplars. Ara ha dedicat el número de la capçalera dedicada a la història antiga i medieval a la figura del rei Jaume I d’Aragó, amb un interessant dossier, Jaime I el Conquistador, que inclou fins a huit articles sobre la seua vida, les seues grans campanyes militars i la seua crònica, el Llibre dels fets, excepcional en tot Occident, ja que és l’única autobiografia d’un monarca europeu del segle XIII. En concret, estos són els textos, escrits -en castellà- per reconeguts medievalistes:

1. “Una dura mancebía. La juventud del Conquistador”, per Damian J. Smith (Saint Louis University): No ha d’estranyar-nos que quan Jaume I el Conqueridor dictava les seues memòries, a l’ocàs dels seus dies, tirara la vista arrere i creguera que la seua vida sencera havia sigut dirigida per la Divina Provisió. Tal era la magnitud dels seus assoliments. No obstant això, pocs reis havien tingut uns començaments tan difícils.

2. “El ejército del rey de Aragón en el siglo XIII”, per Mario Lafuente (Universitat de Saragossa): La capacitat dels sobirans de la Corona d’Aragó per a disposar de tropes amb què enfrontar-se als seus rivals en l’arena militar, durant el segle XIII, depenia molt de l’estatut jurídic i de l’origen social dels futurs combatents. Més enllà de la dispersió jurídica que caracteritzava el sistema, en esta etapa de l’Edat mitjana l’exèrcit del rei s’articulava entorn de tres eixos principals: les companyies nobiliàries, les hosts de les ordes militars i les milícies municipals.

3. “Un reino dentro del mar”. La conquista de las Islas Baleares” per Martín Alvira (Universitat Complutense de Madrid):  La mort del rei Pere el Catòlic en la batalla de Muret va deixar la Corona d’Aragó vençuda, hipotecada i desprestigiada en mans d’un xiquet de 5 anys. Al menut Jaume I, sotmés a les incessants lluites de bàndols de la noblesa, li va costar quasi tres lustres superar les conseqüències del desastre de 1213. Quan la situació va quedar estabilitzada en 1227, la idea de conquistar les Illes Balears es va posar sobre la taula.

4. “La flota real de Jaime I de Aragón”, per Pol Junyent (Arxiu Nacional de Catalunya): En les albors de l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó, durant el regnat de Jaume I i després de la fi de la política occitana amb el desastre de Muret en 1213, l’afany bèl·lic i territorial de la Corona es va anar enfocant a poc a poc cap al domini del seu entorn immediat, amb la mar com a teló de fons.

5. “La conquista de Valencia” per Josep Torró (Universitat de València): Jaume I acabava de conquerir Mallorca en 1230 i se’n vanagloriava. Aprofitant els recursos i el prestigi obtinguts, es va disposar a la conquesta de València. Encara que el territori valencià no comptava amb l’avantatge de la insularitat, es trobava atapeït de castells de roca que, ben aprovisionats i defesos per hàbils ballesters, podien resistir llocs de gran duració, com bé havia mostrat el fracàs de Peníscola en 1225.

6. “La conquista aragonesa de Murcia” per Vicent Baydal (Ajuntament de València): En la dècada de 1260, en el context de la primera gran rebel·lió islàmica contra l’enorme avanç territorial dels reis castellans produït després de la batalla de les Navas de Tolosa, Jaume I –fins i tot amb la fèrria oposició de l’aristocràcia aragonesa– va decidir socórrer a Alfons X el Savi amb una gran expedició militar que va retornar el domini cristià al Regne de Múrcia en favor de Castella. La seua actuació seria decisiva per al futur de la regió.

7. “La fallida cruzada aragonesa a Tierra Santa”, per Ernest Marcos (Universitat de Barcelona): En l’últim tram del Llibre dels fets, el rei Jaume I dedica una desena de capítols a l’única empresa militar fracassada de la seua vida. Es tracta de la croada a Terra Santa contra el sultanat mameluc d’Egipte a la qual va partir amb la seua flota des de Barcelona pel setembre de 1269. A penes una setmana després, després d’un horrible temporal que la crònica descriu minuciosament, Jaime va desembarcar com va poder en el port occità d’Agde i, creient que Déu no aprovava el seu propòsit, va anunciar la cancel·lació del viatge.

8. “El Conquistador en primera persona. El Llibre dels feyts”, per Stefano Maria Cingolani (Universitat Autònoma de Barcelona): València, juny de 1270. Molt possiblement és en este moment que el rei Jaume comença a dictar el Llibre dels fets en un període de relativa tranquil·litat, i de molts dubtes. El rei té 62 anys i sent que ha arribat el moment de fer el balanç de la seua vida.