La truita d’alls tendres

by | 24/05/2025

Una preparació senzilla i primaveral
Temps de lectura: 2 minuts

És una de les truites més agradables que es poden trobar enlloc, amb els alls a mig fregir i l’ou al seu punt, que ha de ser més prompte tovet i bavós. D’alls tendres, només n’hi ha a la primavera, encara no s’estila de conrear-los als hivernacles, i la temporada no és massa llarga, però mentre dura la gent ho aprofita i en fa truites sovint. El costum és general a terres catalanes, balears, valencianes i occitanes, però és al País Valencià on agraden més. Fins i tot els valencians en fem entrepans, que són habituals als bars i establiments públics. En documents històrics, però, només l’he poguda trobar en la poesia “El desdichuni: costums’”, publicada en el número del 14 de novembre del 1914 del setmanari La Traca:

Hia qui es pren un hou megido

o siga un hou batudet;

atres els sorbixen cruns

que son de molt d’aliment,

o s’els fan pasar per l’aigua

y els sólen pendre blanets;

el qu’está desesperat

s’en fa esclafar un parell,

o que les dónes de casa

fasen tortilla… en allets.

 

Ingredients (4 racions)

2 o 3 manats d’alls tendres, 6 ous, oli d’oliva i sal.

Preparació

De primer traurem les arrels, el tel exterior i les fulles verdes dels alls i els esbocinarem. Seguidament posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc, més aïna fluix. Quan l’oli estarà calent hi posarem els alls i els sofregirem una mica. Els farem unes menejades i, mentrestant, batrem els ous en un bol. Quan els alls s’hauran sofregit lleugerament els traurem, els posarem en el bol, ho salarem i ho remenarem.

Llavors tornarem a posar la paella al foc i, quan l’oli estarà calent (però no massa) hi abocarem la barreja d’alls i ou i ho deixarem coure per tal de fer-ne una truita redona. En ser cuita per la cara de baix, la tombarem i la farem enrossir per l’altra. Finalment la traurem i la posarem en un plat.

Variants

Hi podem afegir uns branquillons de julivert (trinxats).

Hi ha qui la fa plegada.

A la Conca de Barberà hi ha qui hi afig un grapat de fesols bullits o uns talls de botifarra negra.

Hi podem fer truites individuals.

Al País Valencià hi ha qui en fa entrepans.

A Occitània hi afigen un polsim de pebre i, segons els llocs, el greix emprat pot ser oli, greix d’oca, mantega o sagí; pot ser amb julivert o sense.

Al Comenge hi ha qui hi afig un rajolí de llet.

 

Vicent Marqués (València, 1950) és cuiner i escriptor especialitzat en la gastronomia. Col·labora com a articulista en diversos mitjans de comunicació i ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen els deu volums de l'enciclopèdica Història de la cuina catalana i occitana.

Et pot interessar

La paella (II)

La paella (II)

De l’Albufera a Llíria passant per Burjassot: les paelles en grup han esdevingut element clau de les festivitats valencianes en la contemporaneïtat

La paella (I)

La paella (I)

Els orígens de la paella i de com es va convertir en el plat nacional valencià entre mitjan segle XIX i principis del XX. Encetem la sèrie “Diumenges de paella”, de Vicent Marqués…