Hi ha bars que no ixen en les guies, que no tenen un compte d’Instagram cuidat ni un dissenyador per a la carta, però que són, senzillament, meravellosos. Ca Maribel, a Massalfassar, en l’Horta Nord de València, és un d’eixos tresors. Un local discret, amb terrassa i parets on es poden llegir cites d’Estellés, com si el poeta de Burjassot haguera volgut deixar escrit que la cuina també és un acte d’amor i resistència.

El secret de Ca Maribel és tan vell com efectiu: fer-ho tot casolà i fer-ho amb cura. Ací no hi ha plats pensats per a la foto, sinó per a menjar-los. I es nota en cada mos. Comença amb la tomateta amb tonyina: una explosió de sabor de l’horta, amb la carn sucosa i dolça de la tomaca, uns trossets de pimentó, l’oli bo i la tonyina justa per a donar-li el punt salat. Un plat que et reconcilia amb la senzillesa ben feta.

Després arriba el sepionet, tendre i saborós, amb eixe punt de planxa que el deixa lleugerament fumat, perfecte per acompanyar-lo amb un tros de pa i deixar el plat ben net. I l’ensaladilla és una altra de les seues joies: cremosa, equilibrada, sense excessos de maionesa ni experiments innecessaris. L’ensaladilla que vols trobar sempre i quasi mai trobes.

I si parlem d’arrossos, ací Maribel juga en primera divisió. Tant si és un arròs al forn, un de fesols i naps, un a banda o un melós de marisc, tot ix de la cuina amb el punt just, sense trencar el gra i amb un sabor que parla de caldo fet a foc lent, de sofregits pacients i d’unes savieses heretades i ben conreades.

En temps de cuines industrials i propostes de cartó pedra, llocs com Ca Maribel són una benedicció. Un espai on tot es fa com s’ha de fer, amb producte de veritat, amb receptes que respecten la memòria i amb una cuinera que posa més que ingredients en cada plat. Si passeu per Massalfassar, ja ho sabeu!