Dins de poques setmanes entrarà en vigor, per primera vegada, l’obligatorietat de traure un visat per a entrar al Regne Unit. És cert que ni és car ni complicat (i és vàlid per a diversos anys), però posa una pedreta més en el mur que representa el divorç entre la Unió Europea i els britànics, del qual ara es complixen cinc anys.
Repassant la galeria d’imatges personals, no tarde a vore les fotos amb les prestatgeries dels supermercats buides, les cues de cotxes a les gasolineres esperant poder obtindre gasoil o els cartells dels pubs i restaurants amb un “Ho sentim molt, però no tenim cambrers, ni cuiners, ni productes per a obrir hui”. Eixos van ser els moments més crítics o, almenys, els més visiblement crítics; una combinació fatal entre els efectes del COVID i del Brexit, encara que en aquell moment el primer ministre, Boris Johnson, obviara el segon element i s’aferrara al virus com Mazón als avisos de l’Aemet. Conforme passaven els mesos, es feia més i més evident que la pandèmia poc o res tenia a vore amb la situació del país. Quan a la resta del món ja feia temps que havia tornat el paper higiènic i altres productes, ací encara era la norma. “No, esta setmana no he trobat tomaques”.
A cinc anys vista, el país s’ha estabilitzat en el sentit de l’ajustament burocràtic i logístic, però el balanç no és positiu, consultes als analistes econòmics i polítics que consultes. Tal volta els prestatges dels supermercats ja no lluïxen tan buits, però hi ha altres conseqüències silencioses que fan que el país, hui, estiga prou pitjor que en 2019. Hi ha qui continua defensant que els seus salaris milloraran gràcies al fet que hi ha menys “competència deslleial” (en referència a la immigració europea), però simplement han canviat les cares i les nacionalitats. De fet, hi ha més immigració ara que abans del Brexit, arribant a un rècord de 1,2 milions d’arribades en 2024.
Personalment, és una situació agredolça, perquè, com a habitant d’esta illa, patisc les mateixes conseqüències que la resta, amb l’agravant de fer més paperassa i sentir-me no desitjada en certs espais, però d’altra banda la realitat servix per a poder defendre que estaven equivocats. Una enquesta del Govern Britànic assegura que el 55 % de la població veu el Brexit ara com un error. Una xifra que em sorprén que no siga major, tenint en compte l’estat en què es troba el país. Supose que demostra que el racisme i la xenofòbia sempre tindran el seu lloquet entre la població. Com a immigrant, l’únic que puc fer és somriure àmpliament quan passe ràpidament pel control de passaports mentre els britànics fan una cua immensa a l’Altet amb el seu desitjat document extracomunitari.
