Llavat, blanqueig. Ho heu vist mil voltes, en llibres, en pel·lícules i sèries, en la vida real. El més conegut –i delictiu– és el dels diners, però, amb el temps, l’expressió s’empra molt en l’àmbit de la comunicació, la publicitat i la propaganda. Per exemple, moltes empreses necessiten un greenwashing que els faça, de cara al gran públic, amables des del punt de vista mediambiental. I com açò, tot allò que se’ns ocórrega.
En el Llevant UD també s’ha fet a sovint, clar, però hi ha washings quasi impossibles, com el de Morales. En l’enèsim intent, a través de Las Provincias, de blanquejar la seua tornada, Morales es despenja amb unes declaracions que ho empitjoren tot, si açò era possible.
Encara que enguany no li isqueren bé les coses, Morales representa una fita en la història del Llevant, per golassos i assistències, i també per la connexió que aconseguí amb la grada, abans de la seua espantà, encara que sempre tingué un punt de tribunero.
Després del descens de 2022 era normal que aprofitara els seus últims anys per a tractar d’aconseguir dos coses que el futbol li havia negat al Messi dels pobres: jugar en Europa i anar a la Selecció. Ben explicat, tots ho hauríem entés. En lloc d’açò, Morales es dirigí a una afició que l’idolatrava per a dir-li que se sentia responsable del descens, que li ho devia tot al Llevant i que mai abandonaria el club de la seua vida i menys encara afonat en Segona.
Cinc minuts després de jurar-nos amor etern i incondicional, ja estava demanant el baló, de groguet, per a tirar un penal contra el seu Llevant i matxacar-lo en un amistós.
Morales s’ha comportat els últims dos anys d’una forma difícil d’entendre. Mai ha demanat disculpes, mai ha donat cap explicació convincent, mai ha mostrat humilitat ni empatia cap al llevantinisme. Morales diu que és granota, però no ha entés què representa ser-ho. Tots comprenem que no és agradable l’escarni en xàrcies socials, però això no excusa ni justifica el seu comportament, ni quan se n’anà ni hui. Club, entrenador i companys podrien (més que contribuir al Comandantewashing, que només ho està empastrant tot més i més) assessorar-lo per a que actuara d’una manera més sensata.
Ser futboliste, ser famós, ser un personatge públic té aparellades una sèrie de responsabilitats que Morales no ha sabut gestionar. Projectar eixa carència cap a un sector ampli de la hinchada llevantina és un factor de desestabilització que enrarix l’ambient i ens aparta de l’objectiu.
I el washing no arreglarà res.
Només podrem començar a passar pàgina d’este desagradable episodi de la nostra història recent el dia que Morales demane disculpes, públicament i sincerament, a tot el llevantinisme, al que ja l’ha perdonat i al que no.
Foto © La Liga
