“Probablement la millor novel·la mai escrita sobre el deport” és una de les cites promocionals de The Damned Utd (Faber & Faber, 2006), feta per The Times, tot i que no siga certa. És bona. Molt bona, inclús. I, en tot cas, la frase és molt més certa (o menys incerta) que si diguera “la novel·la millor escrita mai sobre el deport”, perquè precisament un dels seus hàndicaps és l’estil caòtic i irregular. O potser siga cosa de la traducció al castellà, publicada per Contra en el 2015. No soc capaç d’esbrinar-ho, la veritat.
L’obra, en qualsevol cas, atengué un èxit considerable des de la seua edició en 2006 i Tom Hooper en feu una versió cinematogràfica en el 2009, que per ad alguns és una cinta de cult. Ho respecte, però no és per a tant. És una pel·lícula que cal vore perquè ens agrada el futbol i perquè ens agraden els anys 60 i 70, per descomptat, i més encara a Anglaterra, però per moments el ritme decau i l’atractiu és més visual que narratiu. Es reflectix amb gràcia tot allò: els vestidors i els estadis, les aficions i els despatxos, els paisatges i les cases, els futbolistes, els cels núvols, el fang i la pluja, les parets decorades amb paper pintat i el whisky sense gel.
El ritme del film decau perquè, com a protagonista, Brian Clough (Middlesbrough, 1935 – Derby, 2004) no té la força ni la complexitat que cobra en la novel·la de David Peace i que segur que encaixen amb la seua vida. Tot i les prevencions estilístiques mencionades, el llibre val molt la pena perquè l’estructura i el ritme estan ben resolts, però sobretot perquè ens agrada tot això que déiem i perquè entre Peace i Clough ens permeten rondar per les bambolines de l’època a través d’un protagoniste que és, al remat, història mítica del futbol britànic. Clough en si mateix –sa vida, el seu futbol– podria ser el producte d’una ment literària lúcida: enemic del joc brut, es feu càrrec del Derby County en Segona, l’ascendí i el feu campió de la Premier League en 1972, imposant-se als poderosíssims Leeds i Liverpool, amb l’ajuda inestimable del seu ajudant, Peter Taylor, i del seu futboliste franquícia, l’escocés McGovern.
Davanter i entrenador contra l’adversitat
Clough, davanter golejador del Middlesbrough de Segona Divisió durant els anys 50, s’havia retirat del futbol en 1965, als 29 anys, en el Sunderland, després de quasi dos anys en blanc. Una lesió en els lligaments encreuats acabà amb una prometedora carrera, però en començà una altra com a entrenador. En 1967 agafà el Derby County i en 1969 el pujà a la Premier, quedant quart en la primera temporada, nové en la segona i guanyant el primer títol de Lliga de la seua història en la següent, la de 1971-1972. Encara més, a l’any següent el Derby caigué en semifinals de la Copa d’Europa contra la Juventus, en una eliminatòria marcada per la sospita, més que fundada, de compra de l’àrbitre per part dels torinesos. Sempre incòmode per als directius de futbol, als qui refregava pels morros les seues misèries en premsa i televisió, Clough isqué per la porta de darrere de l’equip al qual havia disparat a l’elit.
Poc després fitxaria pel Leeds United, el club més poderós d’Anglaterra en aquells moments, de la mà de Don Revie, que passà a ser l’entrenador de la selecció anglesa. 44 dies durà Clough. Fracassà estrepitosament per principis. Volgué capgirar la identitat d’aquell equip que ho havia obtingut tot amb el demèrit, en la seua opinió, d’haver-ho fet amb un joc dur, brut, en les antípodes del seu futbol.
A mitan temporada se n’anà al Nottingham Forest de Segona Divisió, on es convertiria en un mite llegendari, després de díhuit anys a la casa, fins a 1993, i d’haver unflat el palmarés dels Tricky Trees amb una Lliga, dos Copes i una Supercopa d’Europa i quatre Copes de la Lliga. Les vitrines de City Ground porten encara hui el segell inconfusible de Clough.
The Damned Utd, en tot cas, en llibre o en pel·lícula, detalla el fracàs de Clough en el Leeds (que és el Maleït United del títol) i, en paral·lel, l’èxit en el Derby County. En esta disjuntiva deportiva i vital s’instal·len les coordenades per a fascinar el lector amb un protagoniste ambiciós, impulsiu, brillant, bevedor i desequilibrat, durant aquells anys. L’entrenador que envià la plantilla a Mallorca i ell se n’anà a Grècia, des d’on coneixeria per telèfon els resultats del Liverpool i el Leeds que feien al Derby, el seu equip, campió de Lliga per primera volta en la història.
