Durant anys, amics, coneguts i saludats s’acostaven al número 10 del carrer Sant Josep amb l’esperança que l’homenot de Sueca els beneïra qualsevol projecte, signara algun pròleg o simplement destriara el gra de la palla en converses abeurades fins a ben entrada la matinada. El mateix Josep Pla no s’estigué de fer cap un diumenge de febrer de 1959 quan tornava del golf Pèrsic per a plantar-se “davant d’una casa a la porta de la qual hi havia una placa que deia: ‘Juan de la Cruz Fuster. Abogado’”.
Però no parlarem del contingut de tantes i tantes converses ni de la literatura que generà el duet Pla-Fuster, sinó del continent, de l’espai físic en què Joan Fuster va girar tota classe de papers cívics i literaris en una casa que esdevingué el santuari espiritual de poetes, moriscos i capellans que peregrinaven fins allà en temps de pregàries, tan a prop com està del Monestir de Valldigna. Durant anys, sobretot arran de la mort dels pares a mitjans de la dècada de 1960, la casa de Fuster, amb els “típics baixos d’una casa valenciana i una sola nau”, que va dir Pla, va sostindre tot el pes de l’autor i la seua proposta nacional amb uns fonaments de més de dos segles. Situada al bell mig del clos suecà, l’edifici bé mereix una retrospectiva encuriosida que ens acoste a la seua fàbrica inicial i com s’ha rehabilitat fins a arribar a la planta actual.
La construcció de l’immoble en el segle XIX
El carrer Sant Josep de Sueca té una llarga història dins de l’entramat de la ciutat. Concebut inicialment com a carrer de transició entre el centre urbà i el camí de Riola, el seu encarrerament va anar fent via amb l’expansió urbanística del segle XVIII. Antics patis i sequers d’arròs passaren a emplaçar habitatges de llauradors enriquits. És el cas de Josep Antich, que va construir-se una casa en este carrer nou de Sant Josep, segurament amb l’excedent que generava en aquell temps el cultiu de l’arròs. És la primera fàbrica de la que, temps a vindre, seria la casa on viuria i moriria Joan Fuster. Josep Antich, però, va faltar prompte i la casa va ser heretada per la dona, Francesca Colechà. Francesca va testar davant del notari Baltasar Barranca el 10 d’octubre de 1833 i va cedir la casa a la seua filla major, Bonaventura, que en morir fadrina la deixaria en herència a tots els seus nebots, deu, segons comproven ells mateixos en el seu testament del 28 d’agost de 1844 davant del mateix Barranca.
Els deu nebots de Bonaventura Antich acabaran venent la casa a Fulgenci Verger Burguera, mestre d’obres, en desembre de 1845. Verger ampliarà la casa construint el pis superior, amb la intenció de llogar-lo a la mà d’obra que arribava al poble atreta per les faenes de l’arròs. De fet, Verger i la seua dona s’havien traslladat a València, on finirien els seus dies sense descendència. En conseqüència, Vicenta Cuevas Carbonell, viuda de Fulgenci, donà la casa en morir el 1882 a la seua germana, resident a Sueca, i esta, el 1886, a la seua filla Pasquala Benedito Cuevas, segons es pot llegir en un protocol del 5 de gener de 1886 del notari suecà Antoni Matoses.
Durant vora cinquanta anys, el temps que va transcórrer des de la compra per part de Fulgenci Verger en 1845 fins a l’hereva Pasquala Benedito, l’estructura de la casa va anar entrant en un estat quasi de ruïna. Davant el perill d’assolament, Pasquala Benedito, sense recursos, d’avançada edat i sense descendència, va arribar a un acord de permuta, l’any 1894, amb el propietari de la casa del costat: Pasqual Fos Ferrando. Segons l’acord, dictat davant del notari Rosend Motilla el 12 de maig de 1894, la casa, “que se compone de planta baja con un piso superior, corral con cuadra y pajar, de superficie total de 274 m2”, es trobava, segons certificat del perit, “más de media vida siendo indispensable y apremiante el que se suplan muchos maderos de sus bovedillas con el derribo de cubiertas, debiendo tener una grande reparación para evitar su desplome”, sense que la propietària poguera afrontar-ne la reforma. Així, Fos l’adquiria per permuta d’un camp de dotze fanecades i tres quartons de terra arrossera en la partida del Ràfol i un altre camp de set fanecades i dos quartons, també de terra arrossera, en la mateixa partida. Per tant, en aquell any de 1894 va ser quan la casa del carrer Sant Josep número 10 va passar a mans de Pasqual Fos i la seua dona, Carmela Burgos Marqués, propietaris de la casa del costat.
L’arròs era la principal dedicació dels suecans (López-Egea, Biblioteca Suecana – Biblioteca Municipal de Sueca)
.
La propietat de don Pasqual Fos
Pasqual Fos s’havia traslladat al carrer Sant Josep l’any 1873 provinent del carrer València. El 17 de març havia mort el seu sogre, Felip Burgos Beltran, i per conveni de l’1 de juny davant del notari Domingo López Monzón entre Pasqual Fos i la seua sogra, Serafina Marqués Roda, acordaren que el gendre i la filla “habitarán la casa de la propiedad de Serafina, sin pagar Pasqual Fos cantidad alguna por razón de alquileres”. Serafina també cedia al gendre el dret a treballar les seues finques sense haver de pagar lloguer. A canvi, Pasqual Fos “con su familia, se obliga a la manutención de la referida Serafina y al cuidado de su persona, tanto buena como enferma y a limpiarle la ropa de su uso, blanca y de color”.
Per tant, l’any 1894 Pasqual Fos es va convertir en l’amo de les dos cases contigües del carrer Sant Josep. L’una, la del número 10, serà llogada després d’una reforma a fons. L’altra, la del número 8, era la residència de la mateixa família Fos-Burgos, que n’hereta la propietat en morir Serafina Marqués en febrer de 1879. Allí va nàixer dona Magdalena Fos Burgos el 30 de març de 1876, la futura hereva dels béns familiars. La posició social i econòmica dels Fos-Burgos se sustentava en l’explotació de finques rústiques i urbanes, així com en els interessos dels préstecs hipotecaris que concedia don Pasqual, cosa que li valgué ser l’home de confiança del periodista i polític Francesc Peris Mencheta, i alhora el seu munyidor de vots en el districte, segons paraules de Fuster.
Quan Mencheta feia cap a Sueca s’instal·lava en casa de don Pasqual. Compartien, a més dels interessos polítics i de classe, l’afició per l’òpera. Peris Mencheta tenia llotja al Liceu de Barcelona i més d’una vegada va convidar la família Fos. En opinió de Joan Fuster, “la paraula ‘cacic’ ve a la ploma”, per a acabar d’entendre el paper que va exercir Pasqual Fos dins del cercle social suecà entre finals del segle XIX i començaments del XX.
Els Fuster-Ortells hi viuen i compren la casa
Mentrestant, la família de Fuster entrarà en relació amb la casa del número 10 del carrer Sant Josep quan el seu avi matern, Francesc de Paula Ortells, home bo de don Pasqual, es posa a viure en ella de lloguer en l’any 1911 amb Rosari Morell, la dona, i els dos fills, Maria Nativitat i Màxim. Cal recordar en este sentit que la mare de l’avi de Fuster, Maria Rosa, era germana de Carmela Burgos, i per eixe cantó la relació era d’estret parentiu amb la família Fos-Burgos. No debades, l’avi Ortells, tractant de cavalleries, viurà en la casa fins a la seua mort, ocorreguda en febrer de 1929. Així, en aquell moment, la seua filla Maria Nativitat, que anys abans, en agost de 1920, s’havia casat amb Joan Baptista Fuster, es va traslladar al carrer Sant Josep procedent del carrer de la Punta, on havia nascut Joan Fuster pel novembre de 1922.
En eixe interval, entre 1911 i la mort de l’avi Ortells, havien faltat Pasqual Fos en 1914 i Carmela Burgos en 1926, de manera que la seua filla Magdalena Fos, que havia enviudat el 13 de juny de 1917 de Baldomero Diego Lleonart, tornà al carrer Sant Josep des de la placeta Fonda, on passà a ser l’ama de les dos cases, que havien pres la sumptuositat que ara tenen les façanes gràcies a la reforma que havia dirigit l’arquitecte local Bonaventura Ferrando Castells en 1917.
No serà fins a 1942 quan la mare de Fuster, per escriptura de compra-venda del 26 d’agost davant del notari Frederic Gomis Juan, de Sueca, comprarà la casa a Magdalena Fos, que va accedir a vendre-la en compliment d’una sèrie de condicions: Magdalena es reservava l’usdefruit de la casa per a tots els dies de la seua vida, és a dir, el lloguer del pis de dalt, i “ipsofacto ocurra su fallecimiento, se consolide dicho derecho con la nuda propiedad que en la fecha se transmite”. La mort de Magdalena va ocórrer el 4 de setembre de 1945 i Maria Ortells hagué de complir en tot temps les obligacions de caràcter espiritual que la difunta va deixar escrites. Solament així va poder adquirir finalment la casa pel preu de 24.400 pessetes, pertinença exclusiva de Maria Ortells per haver-les obtingudes per donació dels seus ascendents, com fa notar el protocol de compra-venda. Magdalena Fos també va vendre poc abans de la seua mort, el 10 de febrer de 1944, la casa del carrer Sant Josep número 8 a la seua neboda, Dolors Ferrando Burgos, en l’actualitat seu de la Biblioteca Suecana.
El número 10 del carrer de Sant Josep va ser, doncs, el domicili habitual de Joan Fuster des de 1929 fins al dia de la seua mort, esdevinguda el 21 de juny de 1992. Fuster va testar l’1 de juny de 1974 davant el notari de Sueca Màxim Turiel Santiago, deixant la casa al seu amic Josep Palàcios, qui la va vendre i transmutar a la Generalitat Valenciana el 30 de desembre de 1994. Com escrigué Jorge Luis Borges, les coses duren més que les persones. També les cases. La de Joan Fuster forma part del seu llegat.
.
Joan Fuster a la porta de sa casa
