Hem esdevingut incapaços de la lentitud? Ens privem, inconscientment, d’allò que requerix un cert compromís temporal?
El sociòleg polonés Zygmut Bauman popularitzà el terme societat líquida per tal de definir les dinàmiques postmodernes d’immediatesa, la manca de compromís i el nomadisme. El món canvia a velocitats inassumibles i no ens queda més que tractar d’adaptar-nos als seus ritmes despietats.
Ha canviat també la manera de llegir? Al respecte, una qüestió resulta preocupant: els adolescents no lligen tot el que caldria. No és estrany si pensem en el context. La liquidesa de què parlava Bauman es traduïx hui en dia en un scroll salvatge i sense cap motivació més enllà de deixar esgolar les hores mortes. Així, tot el ritual que implica la lectura esdevé penós: el temps de goig de buscar, de fullejar, de deixar-se captivar; el de trobar el moment perfecte, la llum adequada, la necessària tranquil·litat, i, sobretot, el de lectura, eixe temps de desconnexió connectada que pot ser d’una, dos, quinze vesprades…
És cert que el paradigma literari ha patit canvis importants al llarg dels segles fins a arribar als nostres dies. Del Romanticisme desbordant, passant pel realisme, on no és estrany trobar descripcions que comprenen pàgines senceres i tan detallades que generen en la ment del lector imatges fotogràfiques. Les avantguardes arribaren per a reinventar la forma de crear literatura. Aplegaria més tard el corrent més existencialista, i una tendència a l’intimisme i al monòleg interior que, en molts casos, es manté hui. Bevent de tot l’anterior, la literatura acostuma hui a ser concisa i esmolada, àgil. Els vells clàssics no estan de moda entre els nous lectors. Tindrà a vore amb els temps? Lectura de tendència líquida per a una època líquida…
No és desgavellat. Pareix que tenim pressa fins i tot a l’hora de llegir una novel·la, i que a molts ens semble poc atractiva la perspectiva d’una història extensa i densa. Siga per pèrdua de costum, per associació amb un ritme accelerat o per peresa, està de moda comptabilitzar les lectures, registrar-les i posar-se com a objectiu llegir quantitats concretes en temps concrets. Pense que és un poc com funciona quasi tot: recomptes, reptes, que lluïsca de cara a la galeria. Potser haver d’invertir un parell de setmanes en una sola història no resulta cool i no ompli llistes autoimposades. No està ben vist que una quinzena de dies done per a tan poc!
Lectura com a forma de consum, pèrdua de l’hàbit lector o impaciència són potser factors influents en els canvis de paradigma de l’experiència que implica llegir. L’atracció cap als llibres compactes podria obeir, entre altres coses, a la falsa necessitat del com més millor, quan no, en tristos casos, al desinterés. En fi, el doble fil de tindre-ho tot.
Foto: Oli de Gustave Courbet, Waves, 1870.
