He decidit que la lleugeresa pot ser curativa. Ho sé, que en els ambients lectoescriptors, en les tertúlies literàries, es valora allò que és propens al debat, a les espirals constructives; allò que és capaç d’obrir-te els ulls i la ment i de fer-te tornar a casa sent una persona nova i diferent. La lleugeresa, reconeguem-ho, no acostuma a ser una companya fèrtil. No dic el contrari. Dic, senzillament, que pot ser curativa.
L’altre dia vaig fer una cosa que no havia fet mai: comprar un còmic de Marvel. Com que no tenia ni la més xicoteta idea de per on començar, no vaig sobrepensar: agafí una edició barata d’una historieta de Deadpool (que, com vaig descobrir, es traduïx al castellà com a Masacre), el superheroi irreverent de moda. He de reconéixer que, encara sense ser fan, dels Marvel m’han cridat l’atenció sempre els colors, amb eixa tendència saturada, i la textura de les pàgines, fines i suaus, com polides. Era el moment: vaig triar una història curta i autoconclusiva, per curiositat, per començar amb alguna cosa en eixe univers extensíssim de bons i roïns.
No serà la meua última historieta del món marvelià. He descobert el poder reparador del maniqueisme amable, jo, que no en soc amiga. Tant se val que Deadpool estiga boig, que siga capaç de gaudir de l’existència enmig de la fi del món; tant se val, fins i tot, que li coste matar igual que despenjar el telèfon (per alguna cosa el nom), perquè la seua laxa naturalitat i el seu caràcter d’heroi antiheroic no li lleven el fet de ser una ànima bondadosa en el fons, boig però capaç de la tendresa i el sacrifici per aquells a qui vol. Les autèntiques forces destructives són altres. Els papers estan repartits.
A partir d’ací, l’argument és una sèrie de situacions hiperbòliques i estereotípiques, molta sang i molt d’humor negre, en una línia sostinguda de no prendre’s massa seriosament que l’amenaça de la mort imminent està per totes bandes. La mort? Bé, Deadpool pot regenerar qualsevol part del seu cos, i tornar a la vida després que un cavall li esclafe el cap, per exemple. En resum, un desplegament dels fets que et deixen en la boca el sabor d’una història justa.
I què poques històries justes se’ns presenten, no? Ni tan sols esperançadores. Qui anava a dir-me a mi, tan escèptica amb els herois de trage i superpoders, que la lleugeresa resultaria tan catàrtica.
