Hi ha un mite molt estés entre el coneixement històric popular de València relatiu a la Porta, les Torres i el Pont dels Serrans i és que deuen el seu nom a les gents que arribaven a la ciutat durant la baixa edat mitjana procedents de la comarca valenciana de la Serrania o els Serrans, és a dir, la que s’estén de Pedralba a Alpont, passant per Alcublas, Xulilla, Titaigües o Xelva.
No sé quin és el seu origen, però la dada va repetint-se i repetint-se, i és habitual escoltar-la o llegir-la ací i allà, malgrat que en absolut és així i, de fet, ja els erudits d’època moderna referenciaven la seua veritable gènesi: es corresponia amb els “serrans” que procedien del sud d’Aragó. Així ho explicà, per exemple, el predicador agullentí Gaspar Arbuixech en el Sermó de la conquista de València que pronuncià en la catedral valentina el 9 d’octubre de 1666 en indicar que “altre asalt o escaramuça daren los terços de les Serranies de Daroca, Terol e Calatayud, que, per haver vengut los últims, els cabé lo endret del portal dit per ço lo portal de Serrans”. Igualment, també el jurista Marc Antoni Orellana apuntava a finals del segle XVIII que el seu nom provenia del fet que “mira a la parte de la Serranía de Daroca, Teruel y Albarracín” o perquè “en el ámbito e inmediaciones de dicha puerta se situaron los de la Serranía cuando vinieron a la Conquista”.
De fet, són explicacions que venen totalment confirmades per la documentació de l’època de la conquesta de Jaume I. En este sentit, la mostra més clara és l’anàlisi de les donacions registrades en el Llibre del Repartiment de la ciutat de València, corresponents al període de 1237 a 1244, que Amparo Cabanes estudià amb detall en un llibre publicat en 1977. En aquell treball incloïa el mapa que es pot vore a continuació, on es veu ben gràficament com el rei Jaume va agrupar les donacions per procedències entre les diferents milícies de les ciutats que havien participat en el setge final de Balansiya: les hosts aragoneses de Daroca, Terol, Calataiud, Saragossa i Tarassona i les catalanes de Lleida, Tortosa, Montblanc, Tarragona, la Ràpita, Vilafranca i Barcelona, a més de la de Montpeller.
Com es pot comprovar, els que procedien del sud d’Aragó, concretament de Daroca, Terol i Calataiud, foren justament els pobladors ubicats en la part dels que ben prompte foren anomenats Porta dels Serrans i Pont dels Serrans. Fet i fet, a penes una generació després, en 1270, tenim el primer esment documental referit a la Porta dels Serrans en una concessió feta pel mateix Jaume I als governants de València per tal que pogueren cobrar un peatge per cada bèstia que entrara o isquera carregada de la ciutat, amb l’objectiu de dedicar allò recaptat “in faciendis et reficiendis ac tenendis condirectis illis duobus pontibus qui sunt in civitate Valencia, quorum unus est apud ianuam Serranorum et alius apud ianuam hominum Ilerde”, és a dir, “a fer i refer i mantindre convenientment aquells dos ponts que estan a la ciutat de València, un dels quals està davant de la porta dels Serrans i l’altre davant de la porta dels hòmens de Lleida”
Esta darrera menció confirma completament la vinculació del nom dels Serrans als que provenien del sud d’Aragó, ja que efectivament, com es pot vore en el mapa de dalt, l’altre pont estava davant dels lleidatans que reberen donacions allà mateix. De fet, amb el temps eixe pont i la porta corresponent rebrien el nom de Pont i Porta dels Catalans –i més avant de la Trinitat, per la construcció d’un monestir homònim en el segle XV, que és com encara es diu actualment–. No debades, Calataiud, Daroca i Terol (i els seus enormes termes medievals) estan plenament travessats pel Sistema Ibèric Aragonés, un conjunt de blocs muntanyosos que en aquella època rebia de manera recurrent el nom de Serrania, especialment la zona fronterera amb Catalunya i València.
De fet, és la mateixa confusió que es dona sovint amb una referència d’un sermó del dominic Vicent Ferrer, relatiu a quan predicà a “vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català”. Habitualment es diu que estava parlant de la comarca valenciana dels Serrans, però, per contra, la seua predicació correspon al moment en què, pel setembre de 1414, es mogué per la Serrania aragonesa, poc després de trobar-se a Morella amb el papa Benet XIII i el rei Ferran el d’Antequera. Per tant, bo seria desterrar per a sempre eixes dos falsedats: ni Sant Vicent digué mai que els serrans valencians parlaven agafant paraules castellanes i catalanes a mitges, ni la Porta, les Torres i el Pont dels Serrans s’anomenen així pels serrans valencians. En els dos casos la procedència és, ben clarament, la Serrania meridional d’Aragó, els serrans aragonesos.
