Són unes panades farcides amb un sofregit de tomaca i pimentó que porten, a més, una miqueta de peix, generalment lluç o tonyina. Amb tomaca i pimentó hi ha costum, al País Valencià, de fer coques, que són de les més apreciades, i estos pastissets podríem dir que en són una variant. Hi ha costum de fer-ne des del Delta de l’Ebre fins a les Comarques Centrals Valencianes. Les panades de peix són molt antigues i en Libre del coch (1520) ja trobem la recepta “De panada de carn o de peix”, tot i que certament no se semblava massa a les actuals. Més modernament s’esmenten en el poema de Vicent Molina Maset “A mi amigo Miguel Vilache” (dins de Flors de marche, publicat en 1930), de la qual transcriurem uns versos… Este amic seu va a passar la lluna de mel a València i l’autor li fa un encàrrec:

Cuant pases p’el forn del Puig

si es que este vers seu mereix,

dusme un pastisset de peix

que mels menche en molt de gust.

Ingredients de la pasta

1 kg de farina fluixa, oli d’oliva i sal.

Ingredients del farciment

400 g de peix (lluç o tonyina), 800 g de tomaques madures, 2 pimentons verds, 4 ous, oli d’oliva i sal

Preparació

De primer posarem els ous en un casset, els cobrirem amb aigua, els deixarem al foc i, en haver bollit un quart d’hora, els traurem i els deixarem refredar.

En acabant posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem got i mig d’aigua, un got d’oli i un pessic de sal i ho anirem remenant i pastant sobre el mateix marbre fins que hi haurà una massa ferma i elàstica. Si cal, hi afegirem una miqueta més d’aigua o de farina. Quan ho tindrem ben pastat en farem una bola i la deixarem reposar.

Mentrestant, pelarem i picolarem les tomaques. A continuació traurem el peduncle i les vinces als pimentons i els esbocinarem.

Aleshores és el torn del peix: si hi hem triat el lluç, l’escapçarem, l’esmocarem, el fregirem, el deixarem refredar i l’esmollarem; si els preparem amb tonyina, la farem a bocins menudets. Seguidament posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc, més aïna fluix. Quan l’oli estarà calent, hi posarem la tomaca i els pimentons i ho sofregirem. Ho remenarem ara i adés, ho salarem i, en estar a mig sofregir, ho traurem del foc. Pelarem els ous, els trossejarem, els hi afegirem, hi afegirem també el peix i ho barrejarem.

En estar tot preparat agafarem boles de pasta de la grandària d’un ou gros i les aplanarem sobre el marbre de la cuina (enfarinat). Les estirarem fins que tindran forma de coqueta redona (d’uns 10 o 12 centímetres de diàmetre), hi posarem a sobre una cullerada o dos de farcit (a un costat), doblegarem les coquetes pel mig i per damunt del farciment i n’enganxarem les vores fent-hi uns pessics i donant-los la forma d’un cordonet.

Finalment les enfornarem (a 180º) i les traurem al cap de 25 o 30 minuts, quan s’hauran daurat una mica.

Variants

Hi podem afegir un grapadet de pinyons.

Modernament hi ha qui els fa amb tonyineta de pot.

Al Delta de l’Ebre hi ha qui fa el sofregit amb pésols i pimentons.

A Onda (la Plana Baixa) els fan d’un pam o pam i mig de grandària, amb tonyina en salmorra (que cal dessalar), i en diuen pastís de peix; també hi posen pinyons i una trinxadissa de julivert.

Als Serrans afigen a la pasta un got de vi blanc o de cervesa (i, a vegades, un rajolí de vinagre o suc de llimona). Hi ha qui canvia l’aigua per llet; fan servir tonyina en salmorra i hi ha costum d’esgarrar prèviament els pimentons (rojos).

A la Ribera hi ha qui hi sofrig una ceba o uns branquillons de julivert.

A la Marina Baixa hi ha qui fa el sofregit amb ceba i tomaca, sense ous; la pasta porta una culleradeta de pebre roig.

A la Vall d’Albaida en fan sense peix, i aleshores són pastissets de tomaca.