“Sueca, 22 de junio de 1911. Querido amigo: Ayer te remití al gran Perlí solo. Hoy acompañado de unos cuantos  amigos y admiradores de sus jugadas de ajedrez. Tu amigo. [Signatura]. Sr Don Federico Colechá. Médico. Poste restante. Karlsbad (Bohemia).  Café Helenenhof”. Esta postal conté un enigma que il·lustra els inicis dels escacs moderns en la societat valenciana.

Els escacs en la geografia valenciana i els territoris hispànics es caracteritzaren per un període brillant i de màxim apogeu durant el segle XVI. Però després, fins al XIX, van quedar relegats a un simple element d’oci elitista. El joc ressorgirà, segons Josep Paluzíe, entorn de 1840 a Madrid, amb reunions d’escaquistes en salons com el Café Levante o el Café Europa, i aquelles primeres agrupacions, que també començaren a produir-se a la capital de Catalunya al voltant de 1860, donarien lloc, per exemple, a la creació del Club d’Escacs Barcelona, la Federació Catalana d’Escacs o, finalment, la Federació Espanyola, ja en la dècada de 1920. De tota manera, era a remolc de la resta d’Europa, on la formació d’entitats a França, Alemanya i Anglaterra s’havia consolidat des de finals del segle XIX.

A València, la situació pareix ser pareguda a la que es viu a Madrid o Barcelona. La primera notícia que en tenim és de 1881, quan el diari El Comercio informa que la junta de l’entitat El Círculo Valenciano –una associació que acabaria integrant-se en l’Ateneu Mercantil de València– aprovà la creació d’un espai específic per a la pràctica dels escacs en un dels seus salons. De fet, el joc tindria una important embranzida entre les  classes benestants, com ho demostra la notícia de La Correspondencia de Valencia que es fa ressò del sopar de gala que organitzà la Marquesa de Benicarló al seu palau l’11 de juny 1909, en el marc de l’Exposició Regional Valenciana, amb tota una sèrie d’interessants partides d’escacs al llarg de la nit. Però no serà fins a l’anomenada primera explosió dels escacs espanyols, a finals dels anys 20 i principis dels 30, que tindrem un campió oficial de València: el doctor Carlos Lafora, així com una publicació mensual especialitzada: Ajedrez (1929-1930).

En eixe context d’inici de la popularització dels escacs com a disciplina esportiva és on té lloc l’enviament de la postal que ací tractem: el  primer document sobre el joc a Sueca i possiblement la primera fotografia valenciana de tema escaquístic.

.

Qui era el gran Perlí?

Què sabem i què no sabem d’este document? Es tracta d’una postal enviada el 22 de juny de 1911 des de Sueca per un amic del metge Federico Colechà, qui la rebrà a Karlsbad, a Bohèmia –actualment Karlovy Vary, en la República Txeca– a la Poste Restante (una espècie d’apartat de correus) del Café Helenenhof, que es trobava –i continua existint– en el recinte del famós balneari de la localitat. El fet que siga enviada a Karlsbad en eixa data concreta fa que el temps i l’espai tinguen una rellevància capital des d’una perspectiva escaquística, com vorem de seguida. Però comencem amb les preguntes que podem contestar a partir del text: qui és el Gran Perlí de qui parla l’amic del metge Federico Colechà i del qual ha rebut el dia anterior una altra fotografia? I qui és el destinatari, eixe metge Colechà? Per què estaria el metge Colechà l’estiu de 1911 a Karlsbad? A qui més podem identificar en la fotografia?

El misteriós Perlí és, en realitat, el Gran Mestre Internacional d’escacs Julius Perlis (Białystok, 1880 – Ennstal ,  1913), un jugador d’escacs jueu austríac actiu durant la primera dècada del segle XX, que va jugar i guanyar nombrosos tornejos a Viena, Sant Petersburg, Sant Sebastià o la mateixa Karlsbad. La seua carrera escaquística, però, es va truncar a causa d’una mort sobtada en accident, mentres practicava muntanyisme als Alps el 1913, amb només 33 anys.

.

El metge Colechà, a Karlsbad en 1911

Qui era el metge Colechà, a qui li envien dos postals: una on ix el Gran Mestre Perlis sol i una altra, la que ací tractem, junt amb amics i admiradors de les seues jugades d’escacs? Es tracta de Federico Colechà Llerandi (Sueca, 1878-1915), un metge suecà, fill del també metge Federico Colechà Llobera –primer president de l’Ateneu Sueco dels Socors– i ideòleg i impulsor del projecte de les Escoles Jardí de Sueca. No obstant, segurament per la seua mort primerenca, la seua figura és relativament poc coneguda a la mateixa localitat, tot i ser un destacat membre de la burgesia progressista de les dos primeres dècades del segle XX.

Concretament, arribà a ser vicepresident de l’ateneu que havia presidit son pare, organitzà les vetlades clàssiques de Teatre La Pau, fou membre del moviment republicà local i viatjà molt sovint a Suïssa i Alemanya, entre altres coses per tal d’aprendre els models educatius més innovadors que volia implantar a les Escoles Jardí suecanes. A més, com a fruit de les seues llargues estades a terres germàniques, prengué en matrimoni una dona alemanya, Maria Ekl, per a la qual cosa sa mare hagué de demanar permís a l’Església catòlica.

No tenim constància explícita dels seus coneiximents escaquístics, però és perfectament plausible que un metge amant de la cultura i de l’art, visitador dels països més avançats de l’època per tal d’importar les seues metodologies pedagògiques, organitzador d’esdeveniments de música clàssica, vicepresident d’una entitat com l’Ateneu Sueco dels Socors i, sobretot, amic d’un entusiasta de la figura del Gran Mestre Julius Perlis, fora un amant dels escacs. No debades, molt possiblement no era casualitat que es trobara eixe juny de 1911 en la ciutat-balneari de Karlsbad, a Bohèmia. I açò ens porta a la següent pregunta.

Per què estaria el metge Federico Colechà l’estiu de 1911 a Karlsbad? Possiblement, Colechà passara llavors una estada vacacional o professional a l’estranger. De fet, en l’obituari escrit en El Pueblo es remarca eixe fet de la vida del jove metge suecà mort als 37 anys: “su cultura y repetidos viajes a Suiza y Alemania”. Si bé és cert que Karlsbad, l’actual Karlovy Vary, no està ni en Alemanya ni en Suïssa, sinó en la República Txeca, sí que ha sigut històricament una ciutat culturalment germànica i de parla alemanya. A més, el fet que estiguera hostatjat al Café Helenenhof a l’inici d’eixe estiu és capital per a l’àmbit escaquístic.

En concret, a Karlsbad s’organitzaren quatre tornejos d’escacs internacionals a principis del segle XX: en 1907, 1911 1923 i 1929. En el de 1911 la cerimònia inaugural es va celebrar a l’hotel balneari Kurhaus Kaiserbad, el 20 d’agost, amb vint-i-sis Grans Mestres convidats a participar en una modalitat que donava lloc a 325 partides i que organitzava Viktor Tietz. Dels millors jugadors del món del moment, només dos faltaren a l’esdeveniment: Emanuel Lasker  i José Raúl Capablanca. Així, els participants varen jugar entre el 20 d’agost i el 24 de setembre de 1911 i, finalment, el guanyador va ser Richard Teichmann.

En definitiva, en el moment de rebre la postal, el metge Federico Colechà estava hostatjat a menys d’un quilòmetre del lloc on en un parell de mesos tindria lloc un dels majors tornejos d’escacs que s’havien jugat a Europa fins a la data, i precisament un dels vint- i-sis Grans Mestres que el van disputar és el protagoniste de la nostra postal, ja que hi apareix assentat amb dos persones més, aparentment una fent d’amfitrió i la que té enfront pareix que haja de ser el seu rival. Els tres estan envoltats per huit espectadors de diferents edats i classes socials i un d’ells, l’home que recolza la seua mà sobre el muscle dret del gran mestre, és l’únic que a hores d’ara hem pogut identificar.

.

Un dels presents: l’empresari Alejo Serra Fos

L’únic protagoniste identificat de la fotografia, a banda del Gran Mestre Julius Perlis,  és precisament l’home que està descansant la mà sobre el seu muscle, Alejo Serra Fos (Sueca, 1870 – 1946), un destacat empresari i comerciant agrari. Vinculat a principis del segle XX al tradicionalisme valencià, seria l’home de Luis García Guijarro i Lluís Lúcia a Sueca, que durant la Segona República dirigiren el gran partit conservador defensor dels interessos agraris i mercantilistes valencians anomenat la Dreta Regional Valenciana.

En l’àmbit local, estigué relacionat amb moltes de les iniciatives cíviques i de progrés de la localitat. Per exemple, en 1916 era tinent alcalde del municipi i  participà del projecte de la construcció del pont de Riola, en 1924 apareix com a col·laborador del Grup d’Exploradors de Sueca, fou un dels promotors del Grup Escolar Alfonso XIII (l’actual CEIP Cervantes) i estigué involucrat en la creació de les Escoles del Perelló a principis dels anys 30, o també participà en la comissió encarregada de presentar un gran informe a la Comissió Nacional Arrossera d’Espanya. En definitiva, un prohom en tots els àmbits socials i polítics de la Sueca del primer terç del segle XX.

En este sentit, moltes de les iniciatives de Serra se circumscriuen a àmbits en els quals el doctor Colechà també participava, com la cultura i l’educació, el primer des del progressisme i el segon des d’una posició conservadora, però no seria gens estrany que en la Sueca de principis de segle dos hòmens com ells, de la seua classe social i preocupacions, també compartiren aficions, com l’art, la música… o els escacs.

El fet que Alejo Serra siga el personatge de la fotografia que presenta una posició més amistosa cap a Julius Perlis (és qui té al costat i descansa la seua mà carinyosament sobre el Gran Mestre), i que fora un home amb moltes relacions comercials i polítiques, ens fa pensar que era ell qui coneixia el campió austríac, i fins i tot podríem suposar que va ser ell qui el portà a eixa reunió d’amics i admiradors. Però, arribats ací, és on arriben les preguntes que (de moment) no tenen contestació…

.

Preguntes sense resposta

Tot i que en la postal apareix la firma del remitent, no hem sigut capaços de transcriure-la de manera satisfactòria. No és, en tot cas, la d’Alejo Serra Fos. Només podem suposar que, efectivament, és un amic del doctor Colechà Llerandi i que compartix amb ell l’afició pels escacs, motiu pel qual li envia dos postals: una amb el “gran Perlí solo” i l’altra “acompañado de amigos y admiradores de sus jugadas de ajedrez”. Però dels onze protagonistes, només en tenim identificats dos: el Gran Mestre Perlis i  Alejo Serra. El fet que la postal estiga escrita a Sueca i que l’envien a un suecà, afegint el fet que la persona que apareix amb una actitud més amistosa cap al gran mestre és de Sueca, ens fa pensar, com hem dit, que qui coneix el gran mestre austríac i ha organitzat la reunió ha sigut el mateix Alejo Serra. En el text no ho diu i, per tant, no ho podem inferir directament, però pensant en l’època, quan fer-se una fotografia era una ocasió solemne, és molt probable que el remitent de la postal també siga u dels personatges de la imatge; seria molt estrany el cas contrari: que tinguera dos imatges del “gran Perlí” i que ell no hi estiguera present.

Així doncs, en suposem un tercer, el remitent de la postal. Dels altres huit, que no coneixem, hi ha un que crida l’atenció sobre la resta: l’home major assentat enmig dels dos jugadors, en una posició central. Si Alejo Serra (que havia sigut tinent d’alcalde, prohom de la ciutat i probablement organitzador de l’esdeveniment) no està en eixa ubicació, però sí que reflectix d’alguna manera la seua posició especial dins de l’esdeveniment, qui és eixe altre home que ocupa un lloc preeminent? No ho sabem tampoc, però ens venen al cap tres alternatives: simplement l’amic o admirador de més edat que, per deferència, presidix la fotografia; una destacada personalitat política o social convidada a l’acte; o, finalment, algú important relacionat amb el món dels escacs valencians del moment. Siga com siga, té un lloc destacat en la imatge i tard o prompte n’esbrinarem el motiu.

Com també és capital una altra pregunta a hores d’ara sense resposta: on es troben? Pareix una terrassa o el pati d’algun lloc exterior. La tipologia de la taula fa pensar que és un casino o un lloc recreatiu (té espai per als cigarrets i una espècie de quadrat central, sobre el qual han situat el tauler d’escacs). Només es poden albirar el que semblen dos palmeres menudes. ¿Tal vegada siga a Sueca, des d’on està signada la postal? Pot ser. Però també podria ser qualsevol altre lloc amb eixe tipus de plantes en un pati o una terrassa.

En darrer terme, la pregunta sense resposta més inquietant de totes és per què no hi ha cap constància d’una visita del Gran Mestre Perlis… Si haguera visitat la ciutat de València, és de suposar que la premsa, almenys la relacionada amb els cercles escaquístics, se n’hauria fet ressò. Però en l’hemeroteca no apareix documentada cap visita del gran mestre austríac a València, ni tampoc a cap altre territori ibèric fins a 1912, quan jugà el torneig d’escacs de Sant Sebastià. En este sentit, el fet que, en la premsa que hem pogut consultar no aparega cap visita documentada del gran mestre a cap lloc d’Europa des de 1910 –quan disputà un torneig a Viena– fins a agost de 1911 –quan participà en el de Karlsbad–, ens fa pensar que si viatjà durant eixe període de temps, no disputà cap torneig oficial ni va fer cap exhibició i, per tant, l’acte que apareix en la postal es tractaria d’una reunió privada, organitzada per particulars, potser, com déiem adés, per iniciativa de don Alejo Serra, qui coneixeria a Julius Perlis.

.

La primera imatge dels escacs moderns valencians

És molt significatiu que un amic envie a un metge que es troba hostatjat a escassos 800 metres d’on està a punt de disputar-se, a Karlsbad, un dels majors tornejos d’escacs disputats fins a la data a Europa una postal (en veritat dos!) d’un gran mestre internacional que disputarà eixe torneig, rodejat d’amics en una vetlada específicament escaquística. És lògic pensar, doncs, que el doctor Federico Colechà, encara que estiguera a Karlsbad també per altres raons, tenia pensat assistir al torneig. I açò ens fa elucubrar que possiblement, en el transcurs de la reunió, li digueren al gran mestre austríac que allí hi hauria un paisà veient-lo jugar i, de fet, a través de les dos postals enviades l’advertien de la circumstància, per tal que es reconegueren i conegueren durant el torneig.

Fora com fora, tot i les moltes preguntes sense resposta, el que és segur és que en juny de 1911 un suecà va enviar dos postals a un altre suecà que s’hostatjava a Karlsbad, la capital mundial dels escacs en eixe moment, on apareix com a mínim un altre suecà junt amb el Gran Mestre austríac Julius Perlis, reunits amb aficionats als escacs en un moment de reinici d’este joc com a disciplina esportiva a l’Estat espanyol, que ja portava en marxa més de tres dècades a la resta d’Europa, però que a terres hispàniques encara tardaria un poc a consolidar-se. Tots ells, junts, mirant cap a l’objectiu de la càmera que va immortalitzar aquell moment solemne de la que possiblement siga la primera fotografia de la història dels escacs valencians.