Diverses van ser les notícies que van acaparar l’atenció dels valencians en 1888, l’any en què va ser presa esta fotografia, com ara la decisió del Marqués de Campo d’oferir gratis l’enllumenat públic de la ciutat per un període de vint anys –una decisió, per cert, incomplida a la seua mort pels seus hereus–, el trasllat dels presos des de les Torres de Serrans al penal del exconvent de Sant Agustí, la inauguració per Antonio Arranz del balneari Las Arenas o la visita de la família reial. Però potser la que va omplir més pàgines no només en la premsa local, sinó també en l’estatal, va ser el projecte de desviament del riu Túria pel barranc de Torrent, i no pel fet en si, sinó per l’escàndol sorgit en destapar-se un cas de prevaricació en el qual es van vore involucrats tres diputats provincials que exigien per a aprovar-lo, una comissió de 12.000 duros i 3 milions de reals per a cadascun d’ells. El projecte va ser rebutjat, però no la idea de desviar el riu, encara que amb plans tan pelegrins,com el de l’enginyer, polític i militar Joaquín Llorens Fernández de Córdoba que proposava, a més, la dessecació de l’Albufera. Tot i haver sigut aprovat per Reial Orde el 22 de novembre de 1891, el projecte, afortunadament, tampoc es va dur a terme.
L’enderrocament de la muralla en 1865 va deixar espais lliures en tot el seu perímetre, que, una vegada aplanat el terreny i cobert el valladar on fera falta, van donar pas a nous vials de ronda com el de la fotografia, nomenat en un principi Muro del Pilar –per l’antic convent que hi confrontava–, però que a partir del 1874 es va dedicar al dramaturg valencià Guillem de Castro. La foto està presa a l’altura del carrer de l’Hospital, just on vint-i-tres anys abans va estar el Portal dels Innocents, conegut també com el de Torrent, perquè des d’allí partia el camí d’Arrancapins que conduïa a aquella població i que en 1920, ja convertit en carrer, es va dedicar al dramaturg català Àngel Guimerà.
Abans, però, el principi d’eixe camí d’Arrancapins –després Àngel Guimerà– va ser conegut també com la volta dels Gitanos, potser perquè en eixe tram de Guillem de Castro, davant de l’ermita de Santa Llúcia, es celebrava els matins de cada dijous la fira de cavalleries, una trobada que, allà on s’establia tenia els seus dies comptats, per les molèsties que ocasionava. Que es tinga constància, inicialment la fira de cavalleries de València es celebrava en la plaça del Mercat, en un lloc conegut com les Estaques, just on estan ara les covetes de Sant Joan, però d’allí va passar a la plaça de Sant Francesc a mitjan segle XVII i, ja en el XVIII, es va mudar a la plaça de les Barques on va durar poc, ja que va tornar de nou a les Estaques, establint-se després en el lloc de la fotografia. Però tampoc va durar molt en Guillem de Castro i acabà finalment en el llit del riu, entre els ponts dels Serrans i de la Trinitat, on els més vells del lloc encara l’han coneguda.
Però anem a la fotografia: a l’esquerra de la imatge dos fumerals evidencien el caràcter fabril o industrial d’eixa zona periurbana; el primer correspon a les Tenerías Hermanos Martínez, la façana principal de les quals destaca a continuació dels habitatges d’una sola planta i de l’edifici de dues altures; l’altre fumeral és l’encara existent al costat de la plaça de Sant Sebastià, que pertanyia, i en això hi ha discrepàncies, bé a una serralleria, bé a una fàbrica de tint de teles per a taüts –sí, heu llegit bé, per a taüts–. Tanca el flanc esquerre de la foto un miramar. En el dret, destaca l’edifici que va ser Reial Convent de Nostra Senyora del Pilar, fundat en 1611 pels pares dominics i convertit des de la desamortització de Mendizábal en caserna d’infanteria; del conjunt només es va salvar l’església, que des des de 1903 és parròquia de Nostra Senyora del Pilar i Sant Llorenç. Esta església parroquial, seguint la tradició cristiana interrompuda en 1805 d’enterrar als morts al costat de les seues esglésies, disposa actualment d’un columbari en el qual per un preu estipulat es poden depositar les cendres dels difunts.
I el que no es veu: darrere de la foto i seguint les agulles del rellotge, l’ermita de Santa Llúcia, iniciada en el segle XV i remodelada a través dels segles segons el gust de moment; l’Hospital General, que més tard va acollir la Facultat de Medicina, i en els seus solars per este orde: ruïnes, el rastro, un aparcament de cotxes i el MuVIM; enfront el Convent de Betlem, que ocupava l’actual illa de cases entre Guillem de Castro, Conca i Gandia, i en el qual a mitjan segle XX va estar l’històric comerç Almacenes Cuadrado; i després d’ell, el Cementeri dels Apestats, fossar del Contagi o del Morbo, habilitat en 1647 per a donar sepultura a les víctimes de la terrible pesta que la ciutat va patir aquell any.
