El dimecres 10 de novembre de 1897 la ciutat de València va quedar aïllada de la resta del món a causa de les pluges. Segons es lamentava Las Provincias, el trànsit ferroviari amb Madrid i Barcelona va quedar interromput, l’estació telefònica tancada i les línies de telègraf inutilitzades. Res se sabia dels greus esdeveniments que estaven succeint a Cuba i Filipines, però el motiu més gran de preocupació en aquells moments, continuava el diari, era el record de la gran riuada de l’1 d’octubre de 1870, que havia resultat catastròfica, amb centenars de cases destrossades i diverses víctimes. Vint-i-set anys després, el pont de Sant Josep va ser el primer a suportar l’allau de les aigües del riu Túria i també de les que baixaven pel barranc d’En Dolça. De fet, fins allà acudiren molts curiosos durant les primeres hores de la crescuda –el pitjor vindria després– aprofitant els moments en què la pluja havia cessat, segons testifica una sèrie de fotografies, com esta, que prengué Antonio García Peris des de la plaça del Portal Nou.

Antonio havia nascut a València el 7 de gener de 1841. Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de València, obtenint excel·lents qualificacions i coincidint amb futurs reconeguts artistes com Juan Antonio Benlliure, Antonio Cortina, Joaquín Agrassot, Antonio Muñoz Degrain o Francisco Domingo, entre altres. De fet, el seu primer treball no va ser com a fotògraf, sinó com a pintor d’escenografies i, segons apuntà José Ramón Cáncer en el llibre Antonio García, notas sueltas, va ser amb l’escenògraf del Teatre Principal de València, Baldomero Almejún, que era una gran aficionat a la fotografia, amb qui va aprendre els rudiments de la tècnica fotogràfica fins a obrir, en 1862, el seu primer estudi amb Hipólito Cebrián en el carrer Hort dels Sastres (actual carrer Sagasta), amb el nom comercial Cebrián & García Galería de Cristales. En anar-se’n de la ciutat Cebrián, Antonio continuà en solitari amb la marca Fotografia de A. García. Així, en 1869 instal·laria el seu nou gabinet en el número 10 de la plaça de Sant Francesc, on, especialitzat en retrats, prompte adquirí una gran popularitat i un important prestigi professional.

No en va, la seua bona tasca el va fer mereixedor de nombrosos premis a nivell estatal i en l’any 1878 va ser nomenat fotògraf de la Casa Reial. Necessitat d’un ajudant, el pintor Cecilio Pla li presentà un amic, de nom Joaquín Sorolla. No només el contractà, sinó que també l’acollí a sa casa, es convertí en el seu amic i deu anys després en el seu sogre, en casar-se Sorolla amb la seua filla Clotilde. El treball d’Antonio García no sols se centrà en el retrat, sinó que també feu reportatges sobre fàbriques, signatures comercials i exposicions com la celebrada en 1880 per a motors de reg, l’Exposició Regional de 1883 o la de 1909. Com a fotògraf de la Casa Reial cobrí, per exemple, la visita que la reina regent Maria Cristina feu a València en 1888. Més avant, també s’interessà per la fotografia a color, una tècnica que des de 1903 desenvolupaven a França els germans Lumière, raó per la qual es traslladaria a la ciutat de Lió. Amb tot, per motius de salut, a la fi de 1914 decidí vendre el seu gabinet fotogràfic a Salvador Pascual Boldún i quatre anys més tard va morir.

La riuada del 10 de novembre de 1897 va afectar sobretot la part nord del terme de València, arrasant part de Campanar, la Saïdia, Marxalenes i els Poblats Marítims, i va ser recordada fins a mitjan segle XX, quan les de 1949 i 1957 van superar notablement els danys que va causar sobre la ciutat.