Jonathan Viera Ramos va nàixer a Las Palmas de Gran Canària en 1989, es va formar en les categories inferiors de l’UD Las Palmas, on es va guanyar el malnom de Romário i va esclatar en Segona Divisió entre els anys 2010 i 2012, amb 15 gols que van cridar l’atenció del València CF, que el va fitxar per a cinc anys per 2,5 milions d’euros. Però a casa nostra el canari no va reeixir. Amb 23 anys, en un equip que va iniciar la temporada amb Pellegrino però la va acabar amb Valverde en la banqueta, la seua primera temporada va ser molt irregular, amb només onze partits jugats i dos gols –contra el Saragossa i l’Espanyol–. A la següent temporada va ser cedit al Rayo Vallecano i a l’altra va ser traspassat finalment a l’Standard de Lieja.
A Bèlgica no va estar més que tres mesos i a finals del 2014 retornà a l’UD Las Palmas, on encetà una segona gran etapa de tres anys, en què l’equip va ascendir a Primera i el seu joc va brillar especialment a les ordes de Quique Setién. A principis de 2018, el club va ingressar més de 20 milions d’euros per ell, amb el seu traspàs al Beiojing Guoan de la lliga xinesa, on passà tres anys, farcits de problemes i lesions, fins que en el 2021 regressà a l’equip grancanari per cinc temporades, preveient la retirada en el seu equip d’origen als 37 anys. El retorn és igualment brillant i un Las Palmas descendit puja de nou a Primera el 2023, tot i que al poc de començar la nova temporada –la passada– la seua relació amb l’entrenador Xavier Garcia Pimienta s’embruta: la dona de Viera té greus complicacions de salut per un tumor, però el tècnic català no es comunica amb ell, no empatitza, ni tan sols li pregunta per ella o l’estat anímic de la família.
Llavors Jonathan Viera deixa de ser titular indiscutible fins que ell mateix decidix fer un pas al costat, perdona al club bona part de la quantitat que li quedava per cobrar i a principis de 2024 fitxa per l’UD Almeria, on, tot i jugar a un bon nivell quasi tots els partits -ja superats els problemes de la dona-, no pot evitar el descens de l’equip. A principi d’esta temporada se’n va al Khor Fakkan dels Emirats Àrabs, però, després de només cinc partits i coincidint amb la penosa trajectòria del Las Palmas, que des de la seua marxa ha anat de mal en pitjor i actualment és el cuer de la Lliga amb només 3 punts, decidix rescindir-ne el contracte fa a penes un mes. De fet, en este temps s’ha rumorejat insistentment que podria regressar a l’equip canari davant el canvi d’entrenador de Luis Carrión al gallec Diego Martínez, encara que de moment això no ha succeït.
Que el jugador més representatiu de l’UD Las Palmas en la darrera dècada, una autèntica llegenda per als de l’illa de Gran Canària, puga retornar als 35 anys a l’equip de la seua vida per a acabar la carrera i ajudar a que l’equip no descendisca és una cosa desitjable per qualsevol persona amb dos dits de front. Però que de moment este dilluns Las Palmas perda contra el València a Mestalla –juguen a les 21:00 hores– és el que desitgem, evidentment, els aficionats valencianistes. Però el seu cas, el cas Jonathan Viera, ens convida també a una altra reflexió… ¿Quants jugadors valencians hem deixat escapar que podrien haver estat llegenda del València durant els darrers deu anys, amb l’única excepció de Gayà? ¿Quins han estat els protagonistes d’eixa falta d’empatia no només amb els mateixos jugadors, sinó sobretot amb una afició necessitada de referents propis, valencians? La resposta és evident. La necessitat de guanyar hui contra el cuer també.
