Durant els treballs d’instal·lació d’una canonada d’aigua a l’illa grega d’Eubea s’ha produït un espectacular descobriment: un mosaic del segle IV a.C. que representa dos sàtirs. L’edifici en el qual s’ha descobert es troba en el nucli de l’antiga Erètria, que en l’Antiguitat va ser una important ciutat comercial jònica i ha conservat vestigis de diverses èpoques. A més, la troballa se situa en les proximitats d’altres llocs d’importància arqueològica com el santuari d’Apol·lo Dafniforos, la Casa dels Mosaics i l’anomenat barri de les Àmfores Panatenaiques.
El mosaic es va descobrir instal·lat en una sala de 3,50 per 3,55 metres, delimitada al sud i a l’est per murs. Consta d’un medalló central de 1,13 metres de diàmetre que representa dos sàtirs, criatures mitològiques de sexe masculí amb cua, banyes i orelles de cabra. Un és jove i toca una flauta doble, mentres que l’altre és barbut, major i pareix ballar al ritme de la música que toca el primer. Està fabricat amb cudols menuts en colors diversos (blanc, negre, roig i groc) i, segons els experts, el mosaic indica que segurament aquell era un espai destinat a celebracions, com reunions i banquets, reservat als hòmens. La seua elaborada tècnica indica que era una casa benestant, semblant a altres cases del segle IV a.C. d’Erètria on comencen a aparéixer este tipus de luxes.
En una de les capes que hi ha damunt, de vora mil anys després, s’han trobat fins a deu tombes dels segles V i VI d.C., cosa que apunta que el lloc va ser reutilitzat com a cementeri. Cinc de les tombes van ser excavades dins de la mateixa habitació, mentres que les altres cinc es troben fora d’ella. En eixa època l’illa grega ja era cristiana i, per la seua posició apartada, va patir menys incursions germàniques que altres parts de l’Imperi Romà. Després de fer treballs de neteja i reparació del mosaic, els arqueòlegs han decidit cobrir temporalment el terra per motius de protecció i alterar el pas de la canonada d’aigua que s’estava instal·lant, de manera que el jaciment no es veja afectat i puga valorar-se una actuació per a habilitar-lo com a lloc d’interés cultural.
