Esta espectacular panoràmica dels magatzems del port de València va ser editada com a postal per Rosendo Palomares Mascarell a principis de la dècada de 1920.
Finalitzades les estructures bàsiques del Port, urgia la construcció d’uns magatzems per a resguardar tant les mercaderies que entraven com les que s’exportaven. En este sentit, la incorporació en la direcció de les obres de l’enginyer José María Fuster va ser decisiva, ja que el 30 de juny de 1910 presentà el projecte de construcció d’estos magatzems. Constaven de sis depòsits numerats de l’1 al 6, el primer i l’últim tancats i situats el número 1 en el dic transversal de Llevant i el 6 en el de Ponent. El 2, el 3, el 4 i el 5 eren diàfans, amb estructura de ferro, tres portalades envidrades, una en cada extrem i una altra central; adornades amb relleus al·lusius a la navegació i al comerç, i mosaics ceràmics policromats representant raïm i taronges, símbols de l’exportació frutícola i vinícola valenciana. Les obres, dirigides pel mateix Fuster i per Fausto Elío, van concloure quatre anys després. En conjunt, la dotació de grues, la construcció d’un dic flotant i la prolongació del dic nord van ser millores que, junt amb un nou sistema d’il·luminació, “colocan al puerto de València, según confesión de los marineros que lo frecuentan, en uno de los mejores del Mediterráneo”, deia la premsa local el 1913.
L’esclat de la Gran Guerra en 1914 va incidir seriosament en l’economia valenciana. L’exportació agrícola es va afonar i, encara que el sector industrial que no depenia del carbó va tindre millor sort, moltes fàbriques i tallers van haver de tancar. Així i tot, en 1916 Federico Gómez de Membrillera va dotar el port amb una bella Estació Marítima i dos anys després inaugurava el Varador Públic, les obres del qual havia iniciat en 1914 José María Fuster. Període este molt intens que va culminar amb la construcció d’uns grans depòsits de mercaderies, els anomenats Docks Comercials, projectats per Víctor Gosálvez amb la col·laboració de Demetrio Ribes, inaugurats en 1920. El vell edifici de la Duana va ser substituït per un altre de nova planta, iniciat en 1925 per Pedro García Faria i acabat en 1929 per Enrique Viedma després de la defunció del primer en 1927.
Però tornem a la fotografia. Ara fixem-nos en l’edifici d’una sola planta a l’esquerra de la imatge. És l’Estació del Grau, la més antiga de les que es conserven a Espanya. Va ser inaugurada un plujós 22 de març de 1852, junt la línia ferroviària que anava a unir el Grau amb Xàtiva. Segons la premsa, un tren “profusamente adornado” va eixir de l’Estació del Nord, en la plaça de Sant Francesc, per a dirigir-se a la del Grau. En el primer vagó viatjaven els ducs de Montpensier i primeres autoritats, en el segon personalitats convidades i en el tercer la banda de música que “no cesó de tocar durante todo el viaje”. Pel trajecte, una multitud s’amuntonava per a vore passar tan singular invent.
Entre l’Estació i els Magatzems discorre un riu de raïls, els de l’esquerra corresponen als tramvies que tenien el seu terme en la Rotonda de Caro, o en Natzaret, i els de la dreta als ferrocarrils que transportaven la mercaderia fins als vaixells. Tenien accés al port, uns per l’Estació del Grau i els provinents de l’Estació Central d’Aragó, pel Cabanyal. Al fons, en el dic transversal de Llevant, es distingixen les dos naus corresponents a l’Magatzem 1 i a la seua dreta, al final del dic, les de l’Estació de Sanitat Marítima. Si recorrem la vista cap a l’esquerra, després de la portalada central del Magatzem 4, s’endevinen el Varador Públic, el Dic Flotant i els Docks Comercials.
I el que no es veu, el Dic de l’Est, una escullera contra el qual s’estavellaven els impetuosos temporals de llevant protegint el port; una espècie d’illa allargada i estreta de quasi 800 metres de llargària, a la qual tots coneixíem com La Gità.
Entre 1937 i 1938, avions feixistes italians al servici de Franco bombardejaran el Port: l’Estació Marítima, els Magatzems, l’Estació Ferroviària i la Duana, entre molts altres edificis públics i civils, seran parcialment destruïts.
