El Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) ha incorporat a la seua exposició permanent un extraordinari finestral gòtic procedent de la Pobla d’Ifach, el jaciment medieval situat als peus del penyal de Calp, a la Marina Alta. La peça, recuperada durant les campanyes arqueològiques desenvolupades entre 2013 i 2018, ja es pot contemplar a la sala dedicada a l’edat mitjana, després d’haver format part de l’exposició itinerant Llúria. Senyors i senyores de la terra, que va passar per Calp i Cocentaina. La incorporació representa una nova fita en la recuperació patrimonial d’un dels assentaments medievals més singulars del territori valencià, investigat des de fa més de dos dècades per un equip del MARQ dirigit per l’arqueòleg José Luis Menéndez Fueyo.
El finestral pertanyia a l’anomenada Domus domini, la gran residència senyorial que els Lauria tenien a l’interior de la Pobla d’Ifach, una població de nova fundació construïda entre les darreries del segle XIII i començaments del XIV. L’edifici, situat prop de la porta principal del recinte emmurallat, constituïa un dels principals centres de poder de l’assentament. Des de les seues dependències, els representants dels Lauria administraven el territori castral de Calp, atenien les peticions dels habitants i impartien la justícia senyorial. No es tractava, per tant, únicament d’una residència aristocràtica, sinó també d’un espai de govern i representació del poder feudal.
Una de les característiques més destacades del finestral és la qualitat dels seus elements escultòrics, especialment els capitells decorats amb rosetes de dotze pètals i motius de palmes. Estes ornamentacions remeten als tallers de Girona, un dels principals centres de producció arquitectònica de la Corona d’Aragó durant l’edat mitjana. La presència d’estos elements en una població de la costa valenciana posa de manifest la circulació de models artístics i de mestres especialitzats entre els diferents territoris de la Corona. Els treballs arqueològics han permés identificar estos finestrals en la primera planta de l’edifici senyorial, on contribuïen a il·luminar les estances nobles i a exterioritzar la posició privilegiada dels seus ocupants.
La història de la Pobla d’Ifach està estretament vinculada a Roger de Lauria, el cèlebre almirall de la Corona d’Aragó, que impulsà la fundació de l’assentament cap a 1298. Després de la seua mort, en 1305, la seua viuda, Saurina d’Entença, i posteriorment la seua filla Margarida de Lauria continuaren el projecte, amb la construcció de muralles, edificis residencials i una gran església. Les investigacions dirigides per Menéndez Fueyo han documentat una població fortificada de 4,3 hectàrees, amb un complex sistema defensiu, torres i una monumental porta d’accés. Tanmateix, la seua existència fou relativament breu: en 1359, durant la Guerra dels Dos Peres, patí un atac castellà que provocà importants destruccions i inicià un procés de decadència que acabaria amb l’abandonament de l’assentament.
Les excavacions iniciades en 2005 han convertit la Pobla d’Ifach en un jaciment fonamental per a comprendre la colonització feudal i la configuració del Regne de València després de la conquesta cristiana. Precisament, la curta vida de l’assentament i la conservació de les seues estructures permeten estudiar amb una precisió excepcional l’urbanisme, l’arquitectura i les formes de vida de la societat valenciana dels segles XIII i XIV. Ara, amb la instal·lació del finestral gòtic al MARQ, una part d’aquell antic centre de poder senyorial recupera la seua visibilitat pública, més de sis segles després de la desaparició de la població medieval.
