«Car València val». Amb este joc de paraules, el trobador Cerverí de Girona elogiava en el segle XIII el Regne de València i el seu conqueridor, Jaume I, vinculant el mateix nom del territori amb una de les grans virtuts de l’univers trobadoresc: la valor, la vàlua cortesana. Precisament d’aquella intensa relació entre els trobadors i les terres valencianes parlarà este dissabte 19 de setembre, a les 19:00 hores, la medievalista Miriam Cabré, professora de la Universitat de Girona, en una nova conferència del cicle d’Història Medieval del Monestir de Santa Maria de la Valldigna.
La sessió, que tindrà lloc a l’almàssera del monestir, porta per títol «“Car València val”: els trobadors medievals i les terres valencianes» i permetrà descobrir fins a quin punt la cultura trobadoresca, nascuda i desenvolupada inicialment en terres occitanes, estigué relacionada amb la història política i cultural valenciana dels segles XIII, XIV i XV. No debades, la lírica dels trobadors impregnà profundament la cultura de la Corona d’Aragó i constituí la tradició sobre la qual es bastiria durant segles bona part de la poesia pròpia.
La convidada d’esta setmana és, de fet, una de les principals especialistes en la matèria. Miriam Cabré Ollé és professora titular de Filologia Romànica de la Universitat de Girona, membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i del Grup de Recerca en Literatura Medieval. Bona part de la seua trajectòria investigadora s’ha centrat en la poesia trobadoresca, la cultura de les corts medievals, la transmissió manuscrita de la lírica i les relacions literàries entre Occitània i els territoris de la Corona d’Aragó.
És, a més, una de les grans especialistes en Cerverí de Girona, el trobador més prolífic vinculat a estes terres, a qui ha dedicat estudis fonamentals com Cerverí de Girona and his Poetic Traditions (1999) i Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran (2011). La seua investigació ha permés entendre millor com l’obra de Cerverí estava íntimament relacionada amb la política i la vida cultural de la cort de Pere el Gran i, alhora, com la tradició trobadoresca continuà transformant-se i transmetent-se molt més enllà de la seua etapa clàssica.
València, precisament, apareix reiteradament en aquell món poètic, ja que els trobadors no vivien al marge de la política, sinó que comentaven guerres, conquestes, conflictes dinàstics i actuacions dels reis. La conquesta valenciana de Jaume I i la posterior consolidació del nou regne entraren així en els seus versos, unes vegades com a motiu d’elogi i unes altres de crítica. Al remat, Cerverí arribà a convertir el nom de València en un elogi de Jaume I: si el rei havia aconseguit dominar una terra que «val», venia a dir, era perquè ell mateix havia de posseir la valor exigida a un bon monarca.
Però la relació funcionà també en sentit contrari. La cultura trobadoresca deixà una empremta duradora entre els poetes sorgits del mateix Regne de València. Gilabert de Pròixida, membre d’un llinatge napolità establit a terres valencianes, encara escrigué poesia amorosa en un occità fortament vinculat als models dels antics trobadors. Ja en el segle XV, el valencià Jordi de Sant Jordi mantingué bona part d’aquella herència —la fin’amor, els senhals, els metres i els gèneres—, però la combinà amb influències franceses i italianes fins a construir una veu extraordinàriament personal. I aquella llarga tradició conduí finalment fins a Ausiàs March, que en bona mesura trencaria amb la llengua poètica i determinats convencionalismes trobadorescos per a bastir una obra radicalment pròpia.
La conferència de Míriam Cabré permetrà, per tant, seguir un recorregut de diversos segles: des dels trobadors que contemplaren, elogiaren o criticaren la conquesta i el nou Regne de València fins als poetes valencians que assimilaren aquella herència i contribuïren decisivament a transformar-la. Una història de circulació de versos, llengües, corts i models literaris que acabaria desembocant en un dels moments més brillants de la literatura medieval europea.
L’acte forma part del cicle de divulgació d’història medieval impulsat pel Grup Harca i la Mancomunitat de la Valldigna, amb el suport de la Generalitat Valenciana, una iniciativa que en 2026 arriba a la seua quarta edició i que ha convertit el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna en punt de trobada entre la investigació universitària i el gran públic. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.
.
