En ple Any Jaume I, quan es commemoren els 750 anys de la mort del Conqueridor, l’editorial Bromera acaba de publicar un llibre que proposa canviar radicalment el punt de vista habitual sobre el monarca. Més enllà de Jaume I. Les dones que marcaren el seu regnat, escrit per la historiadora Irene Ballester Buigues i il·lustrat per Lola Llopis Micó, no posa l’accent en les conquestes de Mallorca i València, les campanyes militars o l’expansió territorial, sinó en les dones que compartiren la vida del rei i que, d’una manera o altra, influïren en la seua trajectòria personal, familiar i política.

Publicat dins de la col·lecció Bromera Actual, el volum combina divulgació històrica, perspectiva de gènere i il·lustració, amb la voluntat de traure dels marges unes figures que tradicionalment han aparegut en la historiografia en funció de la seua relació amb Jaume I. La proposta de Ballester és precisament invertir la mirada: mares, esposes, amants i filles deixen de ser personatges secundaris del relat del Conqueridor per convertir-se en protagonistes de les seues pròpies històries.

El plantejament partix també d’una lectura crítica de les relacions de poder pròpies de la societat feudal. Jaume I, recorda Ballester, no només exercí el poder sobre els territoris que governava i conqueria, sinó també sobre unes dones que sovint formaven part de les estratègies patrimonials, dinàstiques i polítiques de la monarquia. Les mateixes fonts medievals el presenten com un «home de fembres» i són nombroses les relacions extramatrimonials que se li coneixen. El llibre assenyala, a més, la dificultat d’interpretar aquelles relacions amb conceptes actuals, atesa l’enorme desigualtat de poder existent entre un rei medieval i les dones de la seua cort.

De la mare a les dones, les amants i les filles: les dones de Jaume I

El volum recorre així un ampli univers femení vinculat al monarca. Al capdavant hi ha Maria de Montpeller, sa mare, una dona sotmesa des de la infància als interessos matrimonials i territorials de la família i que acabà lluitant per assegurar els drets del seu fill. Filla de Guillem VIII de Montpeller i Eudòxia Comnena, fou utilitzada com a peça d’aliances familiars, repudiada en un dels seus matrimonis i obligada fins i tot a separar-se de dues filles.

Entre les esposes destaquen Elionor de Castella, primera muller de Jaume I, matrimoni que acabà anul·lat, i sobretot Violant d’Hongria, la reina que es convertí en una de les principals aliades i conselleres polítiques del monarca i que tingué un paper especialment important durant l’expansió de la Corona i la conquesta valenciana. A elles cal afegir Teresa Gil de Vidaure, amb qui Jaume I mantingué una relació que ella considerà matrimonial i que acabà generant un llarg conflicte quan el rei intentà separar-se’n. Ballester destaca precisament la resistència de Teresa, que defensà davant de les instàncies eclesiàstiques la validesa del vincle.

Al costat de les esposes apareix el nombrós grup d’amants conegudes del Conqueridor, entre les quals la documentació i la historiografia han identificat noms com Aurembiaix d’Urgell, Blanca d’Antillón, Berenguera Ferrandis, Elvira Sarroca, Guillema de Cabrera, Ginesa o Sibil·la de Saga, a més de la mateixa Teresa Gil abans esmentada. Algunes d’aquelles relacions deixaren descendència masculina il·legítima, posteriorment integrada pel rei en les xarxes nobiliàries i polítiques de la Corona.

També formen part d’este mapa femení les filles legítimes de Jaume I i Violant d’Hongria: Violant, Constança, Sança, Maria, Elisabet i Elionor, encara que esta última morí menuda. Els seus matrimonis revelen fins a quin punt les princeses constituïen peces fonamentals de la diplomàcia europea: Violant es casà amb el futur Alfons X de Castella i Elisabet amb el futur Felip III de França. Ballester remarca un contrast significatiu: coneixem els noms de les filles legítimes perquè entraren en les estratègies dinàstiques i apareixen, entre altres llocs, en el testament de sa mare, mentre que pràcticament no queda rastre de possibles filles nascudes de relacions extramatrimonials.

Una de les històries més colpidores és precisament la de Maria de Montpeller. Segons la tradició recollida per les cròniques, davant del distanciament de Pere II d’Aragó i de la necessitat d’engendrar un hereu, Maria es feu passar a fosques per una amant del seu marit. D’aquella trobada hauria nascut, el 2 de febrer de 1208, el futur Jaume I. La tradició conta també que Maria encengué dotze ciris amb els noms dels apòstols i que el del darrer que s’apagara donaria nom al xiquet.

Maria morí a Roma el 1213, amb només 33 anys, després d’haver disposat que Jaume fora el seu únic hereu i quedara sota la protecció del papa Innocenci III. Precisament històries com la seua permeten entendre la idea central de Més enllà de Jaume I: darrere d’un dels personatges més mitificats de la història valenciana hi hagué tot un conjunt de dones amb interessos, conflictes, estratègies i biografies pròpies que mereixen ser explicades sense que el rei ocupe sempre el centre del relat.

La responsable d’eixa relectura és Irene Ballester Buigues (Pedreguer, 1979), doctora en Història de l’Art, investigadora especialitzada en estudis de gènere, membre del Consell Valencià de Cultura i divulgadora coneguda també pel programa Tresors amb història i l’espai El fil d’Irene d’À Punt. Les imatges són obra de la il·lustradora i dissenyadora alcoiana Lola Llopis, que acompanya les biografies amb un llenguatge visual contemporani. En definitiva, una manera diferent de tornar a Jaume I en el seu 750 aniversari, mirant esta vegada les dones que la seua enorme figura havia deixat en segon pla.