A pesar del fred de la nit de febrer, la llum esmortida del carrer il·luminava els nostres cossos suats, atorgant-los reflexos metàl·lics. Sentia el meu cos lleuger a les seues mans, entre els braços que m’alçaven com si fora una ploma. Sense a penes esforç, va posar el meu sexe a l’altura de la boca i va afonar el cap entre les meues cames, borratxo del meu aroma, desitjós de llepar-me i mossegar-me. Podia sentir la humitat de la saliva a través del concís teixit de la roba interior mentres la paret destabacada, plena de pintades, m’arrapava l’esquena nua. Les seues mans enormes, plenes de durícies, em pressionaven els pits per davall del top nugat al coll i a la cintura, que tan sols em cobria la part davantera del cos, mentres jo em subjectava amb les mans a unes reixes que hi havia fins a dos pams per dalt del meu cap.
Amb la veu entretallada pel plaer que em produïa la seua boca en el meu sexe, li indicava com havia de fer-ho fins que vaig vessar tot el líquid sobre la seua cara. Després va forçar l’elàstic deixant-me desproveïda de tota protecció davant la llengua i els seus llavis, famolencs del meu cony i de tot el que d’ell provenia. Em va xuplar de forma àvida netejant-me, bevent de mi, delectant-se en la meua olor, el meu sabor, el meu fluid més íntim. “Ara vols follar-me, veritat?”, li vaig dir amb rotunditat i va moure el cap sense deixar de succionar-me amb tanta avarícia i domini que no va tardar gens a furtar-me un altre orgasme que em va fer cridar de plaer en el carreró buit.
“Abaixa’m i folla’m”, li vaig dir, però era com si no em sentira, perquè tenia les mans repletes dels meus pits i la boca plena del meu sexe, que de nou s’amerava de líquid. Ara podia sentir la punta de la seua llengua recórrer el meu interior, endinsar-se en cada plec de la meua caverna per a després eixir a trobar el meu clítoris, llis, suau i brillant, per a treballar-lo amb mestria, estimular-lo, fregar-lo, acariciar-lo, mimar-lo, succionar-lo i amerar-lo encara més amb la seua saliva. Li ho vaig repetir de nou, ara amb més determinació: “Folla’m! Folla’m tota!”.
No em va agradar que la seua boca abandonara el meu sexe i per un moment vaig pensar que la perfecció residiria en què els hòmens tingueren dos polles i tres boques, mentres ell treia de la butxaca un preservatiu i se’l col·locava en la verga. “Folla’m, cabró!”, li vaig repetir, exasperada pel desig, però ell tan sols encertava a afirmar amb el cap. Els seus ulls brillaven i jo tenia a tocar el seu membre. Finalment vaig decidir acurtar el procés i agarrar el que volia. Vaig tirar mà al fal·lus, però el seu diàmetre era superior al que la meua mà podia abastar i no podia tancar els dits al seu voltant: amb l’altra mà li vaig prendre els testicles i el seu membre encara es va fer més gran, més dur i més calent amb l’excitació, com també els seus mugrons, que es van posar durs mentres els mossegava. Estava totalment enfollit de plaer i d’urgència. Amb un moviment brusc, em va agafar per davall dels braços i em va posar de cara a la paret. Ell era molt més alt que jo, així que compensà l’altura pujant-me a unes caixes de beguda i allà mateix, per darrere, vaig sentir com em penetrava.
Vaig recolzar les mans contra la paret. Ell em va amanollar els pits i entrava i eixia de mi, alhora que el sentia alenar sobre la meua esquena. Em llepava l’orella i la seua respiració em calfava el coll. Feia bona olor, tot i que estava suat: feia una olor masculina que em cobria completament. Notava amb cada envestida com s’introduïa dins de mi al mateix temps que les seues immenses mans jugaven amb el meu cos, des dels pits fins a la panxa i els costats. A cada moment les nostres respiracions s’acceleraven més i més i notava com els seus testicles em colpejaven la figa, forts i durs. En un moment donat, em va suplicar amb la veu entretallada que l’insultara, però no vaig arribar a temps de fer-ho, no em van eixir les paraules, perquè just llavors em vaig córrer precipitadament i de seguida ho va fer ell, doblegat per espasmes elèctrics que li recorrien l’espina i feien que em clavara una, dos, tres, quatre inoblidables estocades finals… I va ser just a temps, perquè dos minuts després, des de dins del pub, algú va aguaitar i ens va cridar que el descans havia acabat i que havíem de tornar a la faena: ell a la porta, a controlar l’accés, i jo darrere d’una de les barres. Encara faltaven unes hores per a les sis del matí.
Acabar tan tard, o tan matí segons es mire, tenia dos coses bones per a mi. Una era poder recrear-me en els carrers tranquils sense a penes sorolls, buits de gent, de trànsit i sobretot de presses; això em feia sentir més ama de la meua pròpia vida. L’altra cosa, no menys important, eren les pastes de la fornera del cantó. Els dissabtes de matí, després de tota una nit de servir copes darrere d’una altra, de crits, de presses, de gent desenfrenada i algun xicotet descans per a recuperar forces, o per a follar, m’agradava caminar a soles fins a ma casa. Comprava un parell de panellets o de croissants acabats de fer, encara calents, i, mentres me’ls menjava, em parava i mirava els aparadors de les botigues que exhibien roba, sabates, bosses de mà i complements que jo no em podria comprar mai, però que em feien sentir una miqueta més a prop d’Audrey Hepburn en Breakfast at Tiffany’s.
Este passatge és part d’un capítol de la novel·la eròtica ‘3.600 segons’
