La Sargantana Tània acaba d’arribar a casa després de l’escola. Els seus pares l’estan esperant:
—Tenim una sorpresa! -li diuen.
Tània està emocionada, què serà? Un regal? Un pastís? Un viatge? Què? Els seus pares assenyalen un ou gegant que hi ha al menjador. Tània tindrà un germanet!!
Tània es posa contentíssima! Molts dels seus amics tenen germans i germanes i ella en tenia moltes ganes! Però no és una sargantana… és un ou… vols dir que és germà seu? Els seus pares li expliquen que haurà d’esperar encara una miqueta, per què la sargantana isca de l’ou. Quan nasca, compartirà habitació amb ella.
L’habitació de Tània és la millor del món. Tània li busca un raconet xicotet i li l’ensenya als pares. Els pares riuen.
—No, Tània -li diuen-. Necessitarà més espai. Canviarem l’habitació per a fer espai. Ens ajudaràs?
Tània diu que sí , però no ho veu clar. Li agrada molt la seua habitació tal com és…
Al sendemà, Tània vol anar d’excursió. Els seus pares li diuen que no poden, que han de quedar-se amb l’ou, per a cuidar-lo. Aleshores, Tània pregunta si poden vindre els seus amics a jugar. Els seus pares tornen a dir que no. L’ou ha d’estar tranquil·let. Tània ja no està tan emocionada… volia un germanet, però no que canviaren tantes coses.
Se’n va a vore a la seua amiga Cuca. Cuca té 13 germanes, ella l’entendrà. Cuca li explica que tindre germanes, a estones, no és divertit. Per exemple, li agafen els joguets, a vegades discutixen, i clar, els seus pares tenen menys temps per a ella.
Tània s’està posant tristíssima. Però si Cuca sempre pareix molt feliç jugant amb les seues germanes.
—Ah sí! -diu Cuca-. Tot i el que t’acabe de dir, a mi m’encanta tindre germanes. És com tindre amigues a casa tots els dies! Sempre tens algú amb qui jugar, i saps que si tens algun problema, les teues germanes et donaran suport. No ho canviaria per res del món, les vull moltíssim!
A Tània esta explicació li agrada més i torna cap a casa més contenta. Quan arriba, son pare ha preparat un pastís de xocolate, el seu preferit! Mentres berenen tots junts, els seus pares li diuen que la volen moltíssim i que saben que serà la millor germana del món.
Crr Crr. Un moment, què és eixe soroll? És l’ou! Que s’està trencant! Tània està emocionada!!
Un cabet molt xicotet aguaita per un forat. La sargantaneta!! Els pares l’ajuden a eixir de l’ou i, quan ja està fora, Tània l’agarra en braços.
—Tània, necessitarem un nom -li diu sa mare-. Com vols que li diguem?
Ella s’ho rumia dos segons i diu:
—Toni! Serà la Sargantana Toni.
—Hola germanet -li diu-. Tu i jo jugarem moltíssim i ho passarem d’allò més bé. Toni se la mira i li trau la llengua, crec que ell també ho pensa.
I conte contat, ja s’ha acabat!
