La ciutat atractiva, com a paradoxa

by | 14/05/2025

Tots volem viure en ciutats atractives, però inevitablement ho són també per als turistes, que acaben conquerint-les
Temps de lectura: 2 minuts

En les últimes dècades, en un procés lent però irreversible, el comerç tradicional ha sigut abandonat majoritàriament pels ciutadans per a abraçar la venda en línia i en centres comercials. Una de les conseqüències perceptibles és el canvi d’ús de molts baixos, que hui són nous negocis, de restauració, vinculats a la salut i el benestar, o al turisme. I també, per descomptat, en molts barris s’han reconvertit en apartaments turístics. En molts casos, a més, la creació de grans àrees per a vianants, especialment en les zones més atractives de les nostres ciutats, més que millorar la qualitat de vida dels veïns, ha accelerat eixe procés, sorgint oceans de terrasses de bar, autèntic efecte crida per a turistes i visitants.

Ara mateix, per exemple, en la València marítima s’està acabant de pacificar tot l’entorn del Mercat del Grau, amb una problemàtica particular: després d’una llarguíssima rehabilitació que desperta molts dubtes des d’un punt de vista estètic, històric, funcional i de concepte, el mercat no ha frenat la lenta decadència en què estava immers abans de la intervenció. A les hores d’ara es troba damunt la taula que la solució puga passar per una oferta mixta, a l’estil del Mercat de Mossén Sorell, encara que eixe model tampoc acaba de funcionar. El paral·lelisme és evident: la pervivència tradicional de l’espai del Carme, en estar massa prop del Mercat Central, era complexa; com en el del Grau, que està a un pas del vigorós Mercat del Cabanyal. La creació d’un entorn de vianants en els carrers José Aguirre, Abastos i Crist del Grau es contempla com una eixida que puga revifar la situació, tot i el risc de convertir en una gran terrassa de bar la plaça sencera, anomenada del Mercat Nou. I és que, encara que siga el mercat més antic de València dels que estan en peu, de quan es construí en 1910, substituí un altre més antic, l’Antic, que estigué ubicat en les pistes que hi havia a esquena de Casa Calabuig.

Convivim amb una cruel paradoxa: voldríem ciutats cada volta més fetes a la mida de les persones, amb el seu patrimoni ben preservat i amb una oferta gastronòmica, cultural i lúdica atractiva, però cada volta som més conscients que tot açò, que contribuïx considerablement al benestar dels veïns, és un gran atractiu per al turisme que pot acabar lapidant l’encant i la personalitat de les urbs, a més de disparar l’especulació del preu de l’habitatge.

Fotografia de portada: Remat d’una de les naus del Mercat del Grau, abans de la rehabilitació © Felip Bens

Felip Bens (El Cabanyal 1969) és escriptor i periodiste. Té publicades les novel·les Toronto i El cas Forlati i altres llibres com 110 històries del Llevant UD, Dones e altri, València al mar,  La cuina del Cabanyal o València, riu i platja.

Et pot interessar

Heroïna i urbanisme

Heroïna i urbanisme

De la Malva-rosa a la Patacona: històries de marginalitat, resistència i especulació

Apocalipsi

Apocalipsi

De Mortadelo i Filemón a Musk, la distopia ja està ací: de la postveritat global a la decadència pròpia