Arnau Gavaldà –Gava– i Nico Daza (Benimaclet, 2005) són els dos integrants de Gava y Nico, un projecte de música urbana que tracten de consolidar amb l’estrena del seu primer projecte en valencià, Les Flors. Mentres Gava començarà a estudiar producció musical a Liverpool, Nico és estudiant de Filologia Hispànica en la Universitat de València.
Amb la missió de fer la música que els agradaria a ells escoltar, estos dos jóvens de Benimaclet tracten de consolidar el seu projecte i donar a conéixer la seua música, de la mà de xarxes socials com TikTok. Per a ells, la música en valencià necessita una renovació, que abrace els gèneres musicals que escolta la seua generació, com el trap, el reguetó o el rap. Pioners en l’escena urbana en valencià, esperen que en uns anys sorgisquen més projectes com el seu, una miqueta underground, però que no perden la mediterrània manera de vore el món dels valencians.
Qui són Gava y Nico? Som dos amics que ens vàrem conéixer en l’institut, ací en Benimaclet. Sempre ens ha agradat molt la música. Jo [Gava] soc músic i toque la trompeta des de fa molts anys. Ja en fa uns quants que començàrem a rapejar i a trastejar amb la música. Quan arribà la pandèmia, ens tancaren i jo vaig passar-me els dies aprenent sobre producció musical. Cap al 2021 decidírem fer música junts i barrejar la improvisació amb els beats que feia, i així és com va nàixer Gava y Nico. En 2022 traguérem el nostre primer àlbum de debut, i ara hem llançat el nostre primer projecte en valencià, Les Flors.
Penseu que l’escena musical en valencià necessita una renovació després de l’adeu de grups com Zoo? Sense cap dubte. Nosaltres tenim 19 anys i trobem que tots els referents de la música en valencià superen els 30. Faltava una miqueta canviar de cicle i introduir nous sons urbans en el món de la música en valencià, com ja ocorre a Catalunya, per exemple. Sentim que en la música en valencià sempre hem anat per davant i ens hem adaptat a nous temps i formats, però quant a la música urbana, sentíem que ens estàvem quedant per darrere d’altres llocs com Catalunya o Madrid. Per a nosaltres, la música en valencià necessita un revulsiu.
“La nostra música és un bon reflex de qui som i com veiem el món”
Acabeu de llançar Les flors, un disc en valencià i ple de referències a la nostra terra. Com vos llanceu amb este projecte i com el definiríeu? El nostre disc va ser un poc pensat i fet, i quan teníem la idea decidírem que volíem que estiguera llest per a l’estiu. El primer pensament era buscar una sonoritat molt pop, com la que es pot vore en “Junts”. A poc a poc, anàrem introduint altres gèneres com les bases de trap o el reguetó i ha quedat un projecte molt xulo i eclèctic. Ens agrada molt el treball d’artistes catalans com Mushka, Julieta, The Tyets o Figa Flawas i d’uns altres madrilenys com Nico Miseria o L’Haine. També hem buscat un estil molt nostre, molt raper i ple de referències, que provenen dels llibres que llegim, la música que escoltem o les nostres passions, com el bàsquet. La nostra música és un bon reflex de qui som i com veem el món.
Quins són els vostres referents? Per què opteu per estos estils? Fem la música que a nosaltres ens agradaria escoltar, i trobàvem que no es feia a València. S’ha fet molta música en valencià, però molt poca música urbana, i sentíem que necessitàvem que la nostra generació reconnectara amb la música en valencià. Per això fem música jove, fresca i diferent a la que s’ha fet fins ara a València. En l’escena valenciana hi ha hagut molta de ska, molta música amb secció de metalls com la que fa La Fúmiga, molt de rock i s’ha jugat molt amb la música electrònica, però hi ha molt pocs projectes de música urbana i de reguetó en valencià, i era qüestió de temps.
“Ens avorrix la música sense missatge”
Penseu que encara hi ha prejuís sobre la música urbana i sobre la vostra generació? Totalment. A nosaltres ens enxisen la música urbana i el reguetó i, alhora, ens avorrix la música sense missatge. Trobem que hi ha molta música urbana que és una miqueta monotemàtica, i soles parla d’amor, de sexe o de marginalitat, i volem allunyar-nos d’eixe monotema. Nosaltres sabem molt bé qui som i d’on venim: som de Benimaclet i de família treballadora. Entenem que hi haja prejuís sobre la nostra generació, però pensem que és injust i que hi ha gent fent molts projectes que mereixen la pena. I estem marcats pel temps que vivim: l’era de TikTok, d’una supercultura individualista que exalta els empresaris i d’un ascensor social que està trencat.
