Este estiu he fet llargues passejades, he menjat fins estar tip, m’he remullat en la piscina amb els amics i he pres el sol fins que m’ha cremat la pell. També he begut massa sidra, he celebrat l’avorriment i els excessos, he llegit i fins i tot m’he oblidat de quin dia de la setmana era…

Però, enmig de tota esta celebració hedonista he sentit un brunzit intermitent al fons del cervell. Un soroll de fons estimulat tant pels records com per algunes publicacions a les xarxes socials. I m’ha fet preguntar-me una vegada i una altra si calia fer visible a tot el món com de divertit i refrescant ha sigut el meu estiu. ¿És necessari, m’he preguntat, publicar una story en Instagram amb un meravellós solpost en una platja del nord, i tot seguit compartir un vídeo on es veu una metralladora arrabassant la vida de 20, 30 o 40 palestins que feien cua per recollir menjar? No ho tinc clar. En qualsevol cas, el meu remei ha sigut intentar sortejar esta contradicció amb una miqueta d’humor: banalitzar les vacances i, alhora, compartir amb més intensitat publicacions que demanen el final del genocidi.

La tàctica no és infal·lible, però manté a ratlla la remor que m’ha sacsejat per dins estes últimes setmanes fins a obligar-me a escriure este glossari de privilegis que a continuació exposaré. Es tracta d’un llistat d’avantatges o beneficis, fruit de la sort, que han convertit l’estiu en una successió exquisida de xicotets plaers. I amb l’intent de no frivolitzar, sinó simplement d’ordenar els pensaments, tal vegada pot ajudar a algú altre que, com jo, pot desconnectar del treball assalariat però no pot fer-ho de la realitat desoladora de la qual moltes persones no poden escapar. No vull ser l’ogre que t’amargue les festes del teu poble, seré tan sols un record incòmode d’allò que sosté la teua felicitat:

1. Llegir. És un gran privilegi, prové de l’educació i de la facilitat d’accedir als llibres. Però tampoc cal romantitzar-ho, que s’escriu massa últimament. Jo dedique l’estiu a les novel·les: en trie dos o tres amb rigor científic per tal d’apaivagar o potenciar els meus nivells d’intensitat, segons el punt en què em trobe. I m’acompanyen arreu.

 

2. Beure i menjar. Quasi amb tota seguretat es tracta del plaer més gran de la vida, per a qui té la sort de gaudir-lo. I compartir àpat i taula amb persones que vols o, tal vegada, amb algú desconegut que sobtadament esdevé interessant, afig un plus de sabor a eixos mossos, a la cervesa o a l’aigua fresca que regolen coll avall.

 

3. Els afectes. Són aquells lligams que ens envolten i es construïxen amb qui decidim compartir el temps i els espais: les vesprades, la casa, la platja, el cotxe, la sala d’espera d’urgències. Hi ha els escollits: com la parella i els amics, fruit d’una elecció, incerta de vegades, però complementària en qualsevol cas. Hi ha els que no escollim: com la família o els companys de faena; una autèntica ruleta emocional.

 

4. El temps i els diners. Quan parlem de vacances poden ser sinònims, si en tens un tindràs els altres. Un compra l’altre i, alhora, un gasta l’altre. Els meus amics tenen molt del primer, jo els envege.

 

5. La llibertat de moviment. Poques voltes o cap he desitjat anar a un lloc on tinc vetada l’entrada. Perquè hi ha pocs llocs d’estos i perquè tinc molt on triar. Viatjar és un dret o un privilegi? Escapar de la fam és un dret o un privilegi?

 

6. La salut. Què dir, en tinc.

 

7. La joventut i les dependències. Hi pense molt que poder triar el quan i el com en la teua vida, encara que atenallat per les dificultats inherents de la joventut (l’accés a l’habitatge, principalment), és una distinció poderosa sobre la qual construir-se. Qui pot triar, si és que vol, quan arranquen les dependències i quan s’acaba la joventut té a la mà totes les boles de drac.

 

8. Una casa on tornar. Les vacances s’acaben i els dies s’acurten cada vegada més. Encara fa calor, però l’aire a poc a poc es descarrega de l’olor de les piscines i de la crema solar. Les presses van tornant als cossos, la tristesa es barreja amb l’emoció dels nous inicis. Aleshores tornes a casa. Si tens sort, és teua. Fins i tot si tens sort, tens una habitació.

I si tens sort també, tornes a vore la teua família. Si tens sort sents els pardals al matí i a la nit. Si tens sort, menges i beus a la taula. Si tens sort, no has de pensar massa en la mort. Si tens sort, tens amics, dos gats, llibres a casa. Si tens sort, empatitzaràs amb este article.

Si tens sort, en el teu estiu mai cauran les bombes.