Quan es publiquen estes línies estem a poc més de vint-i-quatre hores del lliurament dels Premis Lletraferit de Novel·la, de Cultura i Diafebus de Narrativa Juvenil 2025, una fita que fa huit anys i que cal valorar com mereix en el panorama literari, cultural i també social valencià. La nit de la gala condensa l’esforç i la il·lusió de molta gent al llarg del temps. Ens inscriu en una gojosa continuïtat. I ens diu que, contra tants pronòstics i tants mercaders de núvols negres i tanta mar –a vegades tanta mar– ací estem nosaltres, els valencians, encabotats en ser a tota ultrança.
A més del ja anunciat i merescudíssim Premi Lletraferit de Cultura Valenciana al poeta Marc Granell, demà sabrem quines novel·les acompanyen a títols que, en alguns casos, han esdevingut clàssics de la literatura valenciana, com Noruega, de Rafa Lahuerta, Aitana Torrent, caçadora d’espantacriatures, d’Alfons Pérez Daràs, L’últim dels valencians, de Guillermo Colomer, Mireia, de Puri Mascarell o, darrerament, És Naufragi, de Magda Simó. Cada llibre que ha aplegat a les llibreries amb la portada blanca que distingix els Premis Lletraferit, o amb la portada il·lustrada dels Diafebus, complix en si mateix la divisa fundacional de Llibres de la Drassana. Estan fets amb la minuciositat i la cura artesanal amb què els mestres d’aixa bastien les naus en les drassanes medievals. No ens ho podem permetre d’una altra manera, encara que això ens haja costat alguna vegada –i bé que ens va doldre– deixar el premi desert.
Són ja huit edicions, desenes de mils de lectors i lectores i centenars de manuscrits d’alt nivell llegits amb l’atenció i l’estima que mereixien. Alguns, fins i tot, amb la potència necessària per a encetar línies narratives noves dins del catàleg de Drassana encara que no resultaren premiats, com en cas de la novel·la 3.600 segons, de Marisa Abad, la primera de la col·lecció eròtica La carn vol carn.
Seria ociós dir quant ha costat alçar estos premis i quin esforç comporta alçar cada edició. Potser seria inversemblant en altres cultures que no foren la nostra, en permanent estat d’alerta, sempre instal·lada en la part noble del catàleg de les espècies en vies d’extinció. Però el cas que ací estem. De la mà de molts amics i amigues que ens continuen acompanyant al llarg dels anys. Amb els lectors, els autors que confien en nosaltres, les institucions i les empreses, els mitjans de comunicació i els professionals que posen el seu talent al servici d’un país i un projecte que vol continuar navegant per a conformar una gran nit de les lletres valencianes. Encara que es gire mar. Especialment quan es gira mar.
Demà s’encetarà el camí per a lliurar a les llibreries les novel·les premiades i retrobar-nos així amb tanta gent que les espera com una fita ja imprescindible. I ja ens perdonareu si ens sentim molt, molt orgullosos, del que fem al vostre cosat. I també molt, molt agraïts. Vos esperem en les drassanes. Continuem navegant.
