Un home, tombat a terra, mira el cel. Mastega una herba verda i flexible i sent l’amargor de la saba en la llengua. Al seu costat pasturen les ovelles; més enllà, contra les roques daurades, trenca la mar Egea en esguitades de bromera blanca. En el cingle, una corba marina obri les ales per a eixugar-se les plomes; cap vaixell fa malbé la línia de l’horitzó.

El pastor fantasieja que la bola lluenta que il·lumina els camps i els ramats és un Déu que viatja en carro pel firmament, des d’Etiòpia fins a les Hespèrides. Somriu. S’endormisca. A poc a poc, mentres cauen les hores, entretix els filaments de la seua fantasia fins a bastir un tapis en què tenen cabuda la màgia, la passió i, per últim, el reflex de la seua ànima. A l’altre dia o molts anys després, una dona que camina cansada per la platja imagina a Hermes de sandàlies alades sobre les ones. Eratòstenes sent que se li excita el pols en observar el lent trànsit de l’ombra sobre la terra i albira uns càlculs. Un insomne fixa la mirada en Mart i veu una gota de sang. Un flare observa la llum travessar el vidre del claustre en la primera hora de la vesprada i ressol l’enigma de la Immaculada Concepció.

Totes estes coses han sigut abolides. Els mites han caigut davall la dalla del temps. No ho ha fet la ciència, sinó el soroll que impossibilita l’estat de gràcia en suspens que facilita el milacre. Quan va ser l’última vegada que vas tindre una idea original i bella, home ocupat? Enmig de quin llarg silenci es va alçar una veu desconeguda, una melodia o una imatge? Quins jocs juga la teua ànima si camina en cercles en la cel·la de les tasques múltiples i dins del teu cor habita un còmit de tralla implacable? Encara lliges com solies? Escoltes i només escoltes música amb atenció a cada nota i cada vibració del món invisible, permetent que eixe flux siga el fil d’Ariadna que et salve en el laberint?

No respongues. No cal. Este article ja està durant massa i tens altres coses que fer. Potser n’has interromput la lectura i ens retrobem després. Potser al teu voltant hi ha sorolls, llums, obligacions i rendibilitats que et reclamen. No és greu, tampoc, pensa que si una fibra d’immortalitat resta en tu i es queixa, pots pagar per anar a cursos de mindfulness. En som molts, allí.

Fotografia: La Copa de Dionís (segle VI a.C.) per Pablo Ramírez