El litoral valencià ha sigut històricament una terra de frontera, un espai on han confluït somnis i realitats, especulació i resistència. En la seua última novel·la, Estiu (Drassana, 2023), Josep Vicent Miralles oferix un diagnòstic pertinent del paisatge social, polític i econòmic que ha marcat les últimes dècades de la costa valenciana. Amb una trama trepidant i personatges profundament arrelats al nostre temps, l’autor retrata amb lucidesa les ambicions desbordades i els perills que embolcallen l’actual negoci del turisme.
La història comença amb l’arribada de la jove Júlia i la seua gosseta Balto a Llocnou de la Mar, un poble fictici situat a la costa de la Marina Alta. La nova llar de Júlia, una furgoneta envoltada de platges idíl·liques i impressionants penya-segats, es presenta com un refugi on trobar la pau que necessita, però, alhora, com un cau de precarietat. Fugint d’un delicte menor que ha comés a Castalla, la jove tracta d’integrar-se en un espai on la febra de l’or del turisme es manifesta a cada cantonada, amb una construcció urbanística desmesurada i una gentrificació que expulsa els habitants locals de les seues pròpies cases.
En este entorn, paradisíac per als visitants però farcit de problemes per als ciutadans, ens endinsem en les vides d’alguns seus habitants. Entre ells trobem a Raquel, una de les cambreres del restaurant de moda de la platja; a Bilal, un jove pescador d’orígens magrebins; o al seu inseparable company Rafeta, un bala perduda que compagina la faena de jardiner amb la de repartidor en zodiac. De la mateixa manera, també coneixem a Darren O’Sullivan, un excoronel jubilat que ha decidit retirar-se en este racó de la Mediterrània, o els Lackh, una poderosa família russa que, amb els seus negocis térbols, exercix com a grup de pressió econòmica i política en tota la contornada. A través de Blue Dreams, una empresa dedicada als negocis de l’habitatge i la seguretat, controlen bona part del que passa en la comarca.
Josep Vicent Miralles encerta en el seu diagnòstic, connectant la ficció amb fenòmens reals que ens afecten directament. En concret, l’autor aborda les tensions entre l’ecologisme i el lliure mercat, o el comportament despietat d’aquells que volen eixamplar el seu poder i acumular diners a qualsevol preu. No obstant, lluny d’abordar estes lluites només en el plànol institucional o en els mitjans de comunicació, Miralles és capaç d’evidenciar amb mestria com açò es manifesta en la vida quotidiana dels habitants dels pobles de costa dominats pel turisme.
La novel·la ens mostra el dia a dia en els carrers d’estes localitats i com tots eixos problemes desencadenen conseqüències fatals que calen els personatges de manera inevitable i assumida com a part de la seua normalitat. El llibre aborda, per exemple, el consum de drogues per part de la joventut que malviu pagant l’alt cost del somni del turisme o, també, el fet que famílies treballadores es vegen forçades a posar la pròpia casa com a lloguer vacacional per no poder fer front a l’encariment del cost de la vida. Alhora, els conflictes derivats de la presència de màfies submergixen els personatges en una incertesa permanent.
Però Estiu no només retrata amb una cruesa colpidora eixa precarització a la qual aboca el negoci del turisme salvatge, sinó també com açò és aprofitat pel creixent auge del conservadorisme. En definitiva, esta és una novel·la que combina un relat absorbent amb una trama coral d’històries creuades, que de manera conjunta contribuïxen a una anàlisi aguda de la realitat. Miralles tix una història que no només ens parla d’un poble en particular, sinó que ens interpel·la conjuntament com a societat. A través de personatges que podem trobar en el nostre entorn i una trama engrescadora, l’autor ens oferix un espill incòmode, però necessari, en què la vida dels protagonistes i la necessitat de justícia es mesclen amb les ombres de la corrupció i la impunitat.