Rubén Fenollar (el Cabanyal, 1985) és un xef privat i presentador valencià resident a Aldaia. Com ell diu, els jóvens el coneixen per ser el xef d’Instagram, mentres que els majors li pregunten en el supermercat si és el d’À Punt. Reflexionem amb ell sobre l’ofici del xef privat, cuina i mediterraneïtat, el paper que juguen les xarxes socials en la difusió de la faena dels cuiners i com es van organitzar els professionals de la restauració per a donar de menjar al major nombre possible de persones després de la barrancada del 29 d’octubre.

D’on et ve la passió per la cuina? Quan decidixes fer-te xef privat? M’agrada dir que soc cuiner de naixement. Alguns naixen pintors, altres escriptors i jo crec que vaig nàixer dalt d’una cadira, veient a mon pare i mon iaio cuinar. Crec que hi ha una part que va dins de la persona, una qualitat innata, i després una altra relacionada amb el creixement, la pràctica i l’aprenentatge. Comences escurant els plats, passes per totes les responsabilitats i un dia arribes a ser cap de cuina. En el meu cas sempre he sigut molt emprenedor. Un dia vaig decidir començar a oferir experiències gastronòmiques a nivell privat, en un moment en què quasi ningú ho feia. Fa uns anys que un xef anara a ta casa per a sorprendre’t no estava normalitzat, però molts dels qui em deien que estava boig m’han acabat donant la raó, i ara ja són moltes les fires on he estat, els clients atesos i els patrocinis aconseguits.

Si convertir-se en un xef privat fora una recepta, quins serien els ingredients? Un bon xef és com una bona recepta: ha de tindre umami, un toc àcid o cítric, un punt de dolçor… Ha de saber jugar amb els sabors i les textures. I a esta recepta també cal afegir la passió, el carinyo i l’amor. Sense eixos ingredients és molt difícil que la gent valore la teua faena. Per a ser un bon xef, has de ser capaç de presentar coses diferents, ser el més complet possible i tindre la visió que et donen l’experiència i el temps. I molt més ara, que vivim en un món tan competitiu.

Sents una responsabilitat per protegir la dieta mediterrània com a cuines? Sobretot sent responsabilitat amb el nostre producte, per a no maltractar-lo. Sempre pense que si podem triar un producte nostre, estem posant-lo en valor. Em passa amb els cítrics, però també amb l’oli d’Énguera o altres productes amb què treballe. La meua València i el meu Mediterrani són claus, però també ho són altres productes de proximitat com el pernil ibèric salmantí, els mariscos gallecs i tot el rebost que donen els nostres horts. Mirem el que ens envolta: les serres, les muntanyes, la mar, els fruiters… Siguem conscients de qui som i del que tenim al nostre voltant. Som uns privilegiats.

Recentment has iniciat una nova etapa en el programa Bon Dia Comunitat Valenciana d’À Punt. Com estàs vivint-la? Com que no tinc un restaurant propi, el meu  aparador són, en moltes ocasions, les xarxes socials. Molta gent em diu que li agraden les meues creacions, però no les han tastades! A banda de xef, soc un comunicador i a poc a poc he començat a ocupar espais en els mitjans de comunicació, com el meu programa propi en YouTube o este nou programa amb Ximo Rovira. El més divertit és que tinc un públic diferent al que em seguix en les xarxes socials, més major. Els jóvens em pregunten si soc el cuiner d’Instagram i els majors si soc el d’À Punt.

Com a resident en Aldaia, la barrancada et va tocar de prop. Com vos vau organitzar els xefs solidaris? El primer que vam fer va ser portar 800 racions des d’una casa de menjars de Meliana. Vaig pensar que havíem d’organitzar-nos i, quan vam començar a cuinar tots plegats, vaig adonar-me que hi havia massa contaminació per a que poguérem cuinar en condicions higièniques. Així, junt amb l’exèrcit, el Banc d’Aliments i algunes ONGs, vam adaptar un espai en Alaquàs amb tres cuines de gasoil; ens vam organitzar gràcies a les xarxes socials, vam dividir el treball i la cosa va començar a funcionar. Ha sigut un orgull poder ajudar en el que he pogut.

Quines lliçons has aprés de la tragèdia? L’aprenentatge més valuós ha sigut que les xarxes socials poden ser molt útils per a organitzar-nos i ajudar a la gent. També he aprés que, per desgràcia, hi ha qui intenta traure profit de les tragèdies: els coneixereu perquè busquen protagonisme. El protagonista en este moment no han de ser ni Peter Lim ni els influencers, sinó el poble valencià, les víctimes i la gent que està patint.