36 graus a l’exterior. Menys de 22 graus, segurament, en el lobby de l’Hotel Only You de València. Misteris per resoldre i molts temes que comentar per dos homònims: Alejandro Carrilero -qui firma esta entrevista- i Alexandre Escrivà, el músic i escriptor que acaba de publicar El misterio de Hannah Larson’ (Alfaguara, 2025), la seua segona novel·la (negra). Nascut el 1996 a Tavernes de Valldigna, Escrivà cursà estudis superiors de música i es dedica a la interpretació, compaginant la docència amb gires i col·laboracions amb la Banda Municipal de Barcelona. Però sempre volgué ser escriptor, un somni que va complir amb la publicació de la seua primera novel·la, El último caso de William Parker (Alfaguara, 2023). Ara continua la seua trajectòria amb passió i molta il·lusió.

Com acaba un músic sent escriptor? Encara que la música ha sigut el meu camí principal, sempre havia tingut l’escriptura com a hobby. En el 2020, amb la COVID, els meus projectes musicals es van cancel·lar i em vaig posar a escriure moltes hores al dia fins a adonar-me que era capaç d’acabar una novel·la.

Com naix la idea d’este llibre?  Va sorgir just abans de publicar el primer. Després d’escriure’l, ja estava pensant en el següent. L’escriptura es va tornar en alguna cosa més que un hobby, era una necessitat. Vaig pensar que l’inici havia de ser molt impactant i que havia de diferenciar-se molt del primer llibre. Era un autor novell, la gent no em coneixia i volia que la gent poguera llegir el segon sense haver llegit el primer.

Eres de Tavernes de Valldigna. Influïx açò en la teua manera d’escriure i en la teua sensibilitat narrativa? Crec que influïx més el meu passat, els meus estudis, tot el que he llegit, tot el que he vist, escoltat… més que el lloc d’on soc. Tinc molt d’afecte per Tavernes, i apareix en el primer llibre, però no és essencial en la meua escriptura.

Quina ha sigut la teua part favorita del procés de creació d’este llibre? El procés d’escriptura en si és el que més disfrute. El fet de tindre la llibertat absoluta de decidir què pot passar ací, en quina situació puc posar els personatges i què li vindrà bé a la història. El procés d’escriptura pot arribar a durar més d’un any, i potser el que tenies planejat canvia i apareixen dubtes o inclús idees que són més bones que les inicials.

I la part més difícil? La documentació. Hi ha molta documentació darrere d’esta novel·la, he hagut de buscar molta informació i parlar amb molta gent per a escriure sobre temes que són importants en la novel·la. Hi ha una part que és trama policial i vaig parlar amb la policia de Nova York, tot i ser realment difícil des d’ací… Jo era simplement un músic que estava escrivint una novel·la i, per davant de mi, hi havia moltíssimes persones que necessitaven el seu assessorament per a ambientar llibres, sèries o pel·lícules allí. Al final, estirant fils, vaig poder aconseguir l’ajuda d’un fiscal de Nova York… Una altra cosa molt difícil va ser l’obtenció d’informació relacionada amb la Deep Web, per la duresa dels temes.

Creus que la teua experiència com a intèrpret ha influït en l’estructura, el ritme o el to del llibre? La meua faceta com a músic influïx més prompte en les decisions i m’ajuda a ser resilient, a treballar dur, a no tirar la tovallola o a saber rebre un no per resposta. El món de la música també és molt complicat, els músics ens veiem molt jutjats de manera constant i hem de bregar amb moltes coses. Només es destaquen els reconeixements i els premis, però darrere d’una victòria hi poden haver deu derrotes.

Hi ha moments en què, escrivint, t’has sentit més compositor que escriptor? Moltes vegades busque la música de les paraules. La literatura també tracta d’això, no és el simple fet de contar alguna cosa, sinó que també ha de sonar bé.

Amb quina música identificaries El misterio de Hannah Larson? Apareixen moltes cançons al llarg de la novel·la i et diria que la més important seria “La Bohème”, de Puccini, que, a més, té a vore amb una gira que vaig fer, abans d’escriure la novel·la, en trenta-sis ciutats diferents d’Espanya i França. Però també hi ha un parell de cançons de jazz clau a mitat del llibre: “Let’s Do It (Let’s Fall in Love)”, d’Ella Fitzgerald, i “Unforgettable”, de Natalie Cole. I també una altra molt important és “Coward of the County”, de Kenny Rogers.

Què trobaran els lectors en ‘El misterio de Hannah Larson’? Trobaran un misteri que atrapa des de les primeres pàgines. És un misteri a Nova York, però hi ha amor, molts girs i molta passió per la literatura al llarg de la novel·la. Espere que, en acabar el llibre, el lector tinga una sensació de repòs i de dir: “Quina història acabe de llegir!”. No vull que siga una novel·la més per als lectors.

Et planteges escriure una obra ambientada a València? No ho descarte… Encara que per a mi és molt més fàcil escriure una història que estiga allunyada de la meua vida personal. En la meua primera novel·la apareix una xicoteta subtrama ambientada a Tavernes de la Valldigna i va ser molt més complicat escriure eixa part, potser per guardar un major respecte.

Quins plans de futur tens? Estic ja escrivint una tercera novel·la. No puc dir res sobre ella, però el primer esborrany el tinc prou avançat i la meua intenció és que no tarde massa a eixir.