Amb Un país de llengua. Històries de la dignificació del valencià, Josep Daniel Climent torna a demostrar que és una de les veus més sòlides i serenes en l’estudi de la nostra història lingüística. El volum, acabat de publicar per Llibres de la Drassana, oferix una vintena de capítols breus i intensos que, entre l’erudició i la voluntat pedagògica, reconstruïxen moments, personatges i esforços que, al llarg de cinc segles, han contribuït a prestigiar i preservar el valencià. El resultat és un llibre profund, però alhora accessible, que aconseguix l’equilibri entre el rigor acadèmic i la vocació divulgativa que sempre han caracteritzat l’autor.

El recorregut arranca al segle XV, en aquell ambient humanista on es començaren a formular les primeres preocupacions explícites sobre l’ús correcte de la llengua. Climent recupera documents com les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, un text excepcional —elaborat probablement a l’entorn de Roderic de Borja i d’hòmens “diserts catalans e valencians”— que representa la primera proposta normativa coneguda d’una llengua romànica. Aquelles regles, avançades al seu temps, aspiraven a definir un model digne, urbà i supradialectal, basat en el parlar valencià de l’època, considerat llavors el més prestigiós.

A les portes de la modernitat, l’autor també evoca La brama dels llauradors de l’horta de València, de Jaume Gassull: un poema satíric que, amb humor i tensió literària, dramatitza el conflicte entre les formes populars i la llengua “cultivada”. Més enllà del joc poètic, el text revela una societat viva, que discutia obertament sobre el model lingüístic i que considerava el valencià un actiu cultural que calia pensar i debatre.

El gruix central de l’obra se centra en els segles XVIII, XIX i XX, quan, tot i els processos de castellanització i les restriccions polítiques, una constel·lació de figures mantingué en peu la dignificació del valencià. Així, Climent dedica pàgines emocionants a Carles Ros, el notari erudit que, en ple segle XVIII borbònic, edità clàssics, escrigué apologies, compongué col·loquis populars i redactà gramàtiques i diccionaris per a preservar l’idioma, un autèntic precursor de la Renaixença que treballà sovint en solitud, però amb una fe incombustible.

També recupera a Lluís Galiana, qui des d’Ontinyent i amb l’empara intel·lectual de Gregori Mayans, defengué la necessitat d’un programa de dignificació del valencià just quan les autoritats borbòniques imposaven el castellà com a llengua única d’administració i cultura. La seua famosa carta, on desplega un argumentari avançat i lúcid, és considerada hui un manifest fundacional de la consciència lingüística moderna.

El recorregut continua amb figures com Manuel Joaquim Sanelo, Constantí Llombart, Josep Nebot o Lluís Fullana, erudits, gramàtics, lexicògrafs i activistes que, al llarg dels segles XIX i XX, contribuïren a enfortir la llengua des de totes les trinxeres: les institucions culturals, la premsa, la docència, les iniciatives editorials o els moviments de normalització. Climent tracta igualment episodis clau com el procés que culminà en les Normes de Castelló de 1932, o l’ambició de Nicolau Primitiu Gómez Serrano a l’hora de trobar un nom comú per a la llengua compartida per valencians, catalans i balears.

El llibre dedica també atenció a les visites d’Antoni M. Alcover i a la seua monumental tasca lexicogràfica; a la lluita per introduir l’ensenyament del valencià a la Universitat de València; al paper de les editorials en temps difícils, com Sicània durant el franquisme; i al treball imprescindible de mitjans de comunicació i mestres en la consolidació social de l’idioma. Sense oblidar la reivindicació de les dones que, sovint invisibilitzades, tingueren un paper fonamental en la defensa de la llengua, especialment a partir de la dècada de 1930.

Climent tanca Un país de llengua amb una reflexió sobre la situació actual. Sense catastrofisme, però sense ingenuïtat, parla d’“emergència lingüística” i interpel·la el lector per tal que actue: perquè conéixer la història de la llengua —els seus defensors, els seus entrebancs, les seues derrotes i victòries— és una manera de reforçar l’orgull i el compromís de parlar-la. Un llibre que no sols recupera la memòria, sinó que convida a projectar-la cap al futur.

La presentació d’Un país de llengua tindrà lloc a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el pròxim dilluns 1 de desembre a les 19:00 hores, amb la participació de Rosanna Martínez (presidenta d’Escola Valenciana), Antoni Ferrando (catedràtic de Filologia de la UV), Vicent Baydal (historiador i editor) i el mateix Josep Daniel Climent. Un acte que, com el llibre, promet ser una celebració lúcida i necessària de la nostra història lingüística.

Ací es pot consultar una mostra del llibre: Un país de llengua.