Entre la música tradicional i el folklore. Els dolçainers i tabaleters a la ciutat de València (1850-1930), de Pau Llorca i Ulzurrun de Asanza, és un llibre que estudia la figura i la funció dels dolçainers a la ciutat de València en el període des de 1850 fins a 1930, en uns anys que inclouen el pas d’una societat tradicional a una moderna fortament transformada per l’impacte de la Revolució Industrial. Així, l’obra representa una mirada particular i pròpia (la dels dolçainers) dins una perspectiva universal i estructural, la de la transformació social pels canvis econòmics.
El treball de Pau Llorca és especialment interessant perquè el realitza a partir d’un triple vessant: com a historiador format a la universitat, com a músic format al conservatori i també com a dolçainer en actiu per herència familiar. Esta pluralitat de perspectives li permet, com a historiador i com a músic, anar més enllà de l’anècdota dels fets i les persones i buscar explicacions en els grups socials com a subjectes actius d’una societat en transformació. Però, al mateix temps, Llorca ha pogut conéixer també el caràcter d’un ofici transmés de forma pseudogremial, moltes voltes de pares a fills, al llarg de segles i que d’alguna manera ha arribat als nostres dies de la mà de figures com Joan Blasco.
Encara que l’objectiu de l’autor no és limitar-se a relatar la biografia d’una sèrie de dolçainers, per les pàgines del llibre apareixen els més destacats músics del que és l’instrument més popular a terres valencianes, com ara els dolçainers de Tales (els Montoliu), Tomàs Marzal Pocasang, Antoni Mañez Pastrana o Josep Sanfeliu. El llibre, a més, resulta especialment interessant per als dolçainers actuals perquè evidencia com moltes de les actituds, formes i repertori actuals provenen d’aquella època de canvis i adaptacions. Es tracta, sens dubte, d’un ambiciós i rigorós estudi que posa en relació els canvis socials i econòmics que experimenta València amb la transformació del calendari festiu i la modernització dels costums i les modes, junt a la posició del món acadèmic i intel·lectual del moment cap a la música tradicional i el folklore.
Pel que fa a Pau-Lluís Llorca i Ulzurrun de Asanza (València, 1978), cal dir que és llicenciat en Història per la Universitat de València i grau professional de dolçaina pel Conservatori Municipal de Música José Iturbi. Dolçainer de professió i per herència familiar, està en actiu com a intèrpret des de 1987 i en l’actualitat impartix docència en l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina d’Algemesí i l’Escola de Tabal i Dolçaina Russafa de València. En l’àmbit de la investigació, ha centrat el seu camp d’estudi en la música tradicional, sobretot en la relacionada amb la dolçaina i el tabal, i ha enfocat les seues anàlisis des del punt de vista de la història sociocultural.
