El Museu de Belles Arts de València vol reivindicar el pintor valencià Antonio Muñoz Degraín com a “precursor de la modernitat artística” amb l’exposició Antonio Muñoz Degraín. El paisatge dels somnis, que busca “contribuir a recordar la seua aportació a les belles arts entre finals del XIX i principis del XX”, segons la directora general de Patrimoni Cultural. En concret, Pilar Tébar ha explicat que esta mostra celebra el primer centenari de la mort del pintor valencià, ocorreguda el 12 d’octubre de 1924, i que reunix “interessants obres d’importants institucions estatals que aporten una visió global del conjunt de la seua producció i les temàtiques imperants en el moment”. Degraín pertany a la nodrida generació d’artistes de finals del segle XIX que va donar a la pintura valenciana d’este moment el qualificatiu d’Edat de Plata de les arts. La seua busca constant de noves i originals formulacions estètiques reflectix un pintor de gran inquietud, interessat constantment per l’exploració i l’experimentació, segons els experts.
Muñoz Degraín és considerat com un dels creadors més singulars i originals del seu temps, connectat amb els plantejaments estètics més innovadors, i precursor de la modernitat artística a terres valencians. Juntament amb la directora general de Patrimoni, han participat en la presentació de l’exposició el director del Museu de Belles Arts de València i cocomissari de la mostra, Pablo González Tornel; i la historiadora de l’art i professora de la Universitat de València Ester Alba Pagán, també cocomissària de l’exposició. González Tornel ha assenyalat que esta mostra “pretén resituar Antonio Muñoz Degraín dins de la pintura espanyola d’entresegles”, ja que l’artista, “moltes vegades tractat com una raresa dins de l’escola valenciana i de qui s’ha ressaltat de manera insistent el seu ús personal del color i la llum, va ser, no obstant això, el major representant del modernisme i el simbolisme en el paisatgisme espanyol”. Per la seua part, Ester Alba ha manifestat que “esta mostra fa dialogar obres procedents de diverses institucions per a fer el salt de considerar Muñoz Degraín no solament com un pintor de paisatge naturalista que fa un ús de la llum i el color diferenciador al luminisme de Sorolla, sinó per a mostrar la seua faceta onírica, literària, espiritual, nocturnal i operística”. Eixa faceta, per a Alba, que permet “emfatitzar-lo i ressituar-lo en el simbolisme i el modernisme d’entresegles i com un pintor en plena pulsió amb l’experimentació a través del seu contacte amb la modernitat internacional del seu temps”.
La mostra es podrà visitar fins al pròxim 13 d’octubre i presenta un conjunt de52 obres procedents de tres institucions que han fet possible el projecte: el Museu de Màlaga, que ha cedit dotze pintures de la seua col·lecció; la Biblioteca Nacional d’Espanya, amb el préstec de sis dels vint llenços sobre el Quixot donats a la institució en 1920 per Muñoz Degraín per a decorar la recentment creada Sala Cervantes; i el Museu del Prado, que ha prestat quatre pintures. A elles s’unix el Museu de Belles Arts de València, del qual procedix el gros de l’exposició, amb trenta obres de la seua col·lecció pictòrica. Cal no oblidar que el mateix Muñoz Degraín va nodrir la col·lecció del museu valencià amb una de les donacions més generoses mai realitzades i, en 1913, va formalitzar el regal de quasi seixanta quadres, més una gran quantitat d’objectes procedents del seu estudi.
L’exposició està dividida en sis seccions: ‘La imatge del pintor’, ‘Realitat en història’, ‘Fantasies literàries’, ‘Orient com a far’, ‘El paisatge del sublim’ i ‘Atmosfera i nocturnitat’. Segons els organitzadors de l’exposició, en la seua busca constant de noves i originals formulacions estètiques, Antonio Muñoz Degraín va anar més enllà i la seua experimentació amb la llum, amb la seua absència o el seu matís lunar, mostra l’interés per aplicar a la pintura de paisatge l’estudi dels fenòmens atmosfèrics, en els quals els reflexos de l’aigua, la pluja, la boira o els cels ennuvolats adquirixen una alta expressivitat.
