A poca distància d’algunes de les platges més transitades de Mallorca, davall una capa d’arena i a escassos dos metres de profunditat, ha dormit durant vora dèsset segles un vaixell mercant romà i este mes de març de 2026 ha començat finalment l’operació per a extraure’l del fons marí: el derelicte de Ses Fontanelles, un dels descobriments d’arqueologia subaquàtica més rellevants dels darrers anys a la Mediterrània occidental. Els treballs han començat amb un ampli dispositiu científic i tècnic que durant uns quatre mesos retirarà l’arena que cobrix les restes i recuperarà progressivament el casc del vaixell i els materials associats. L’objectiu és doble: preservar un conjunt excepcional i estudiar-lo amb detall abans que l’erosió marina o els temporals el degraden irreversiblement.
El derelicte va ser descobert l’any 2019 per un veí que nadava en la zona després d’un temporal que havia deixat al descobert fragments de fusta i ceràmica. Des d’aleshores, diverses campanyes arqueològiques han confirmat que es tracta d’un vaixell tardoromà del segle IV d. C., d’uns 12 metres d’eslora i 5 de mànega, afonat molt a prop de la costa, a només uns 65 metres de la vora de la mar. La seua importància radica sobretot en l’excepcional estat de conservació. Tant l’estructura de la nau com el carregament han arribat fins als nostres dies amb una integritat poc habitual en este tipus de jaciments.
No debades, els arqueòlegs hi han documentat prop de 300 d’àmfores, disposades en diferents nivells dins la bodega del vaixell. I estes àmfores transportaven productes típics del comerç mediterrani de l’antiguitat, com ara vi, oli, conserves i salses de peix com el garum. Moltes encara estaven segellades i amb inscripcions pintades, un fet que ha permés conéixer el punt de partida del nòlit. De fet, els investigadors han pogut identificar diversos tipus ceràmics diferents, incloent-hi una forma d’àmfora que no s’havia documentat abans i que ha estat batejada amb el nom del jaciment, Ses Fontanelles I. Estes peces, més grans i pesants que les habituals, probablement servien per transportar oli vegetal.
Els estudis preliminars indiquen que la nau probablement havia salpat del sud-est de la península Ibèrica, de Cartagena, i navegava per rutes comercials mediterrànies quan es va afonar prop de Mallorca, potser durant una escala o un temporal sobtat. El carregament, amb inscripcions i marques comercials, també aporta pistes sobre els sistemes de control fiscal i les xarxes mercantils del final de l’Imperi Romà. . Una moneda de bronze encunyada a Siscia, en l’actual Croàcia, en l’any 320 d.C., va ser trobada davall del màstil, tot indicant -com a part d’un ritual d’auguri- la data d’inauguració del vaixell, que degué naufragar poc després, en època de l’emperador Constantí.
L’operació d’extracció mobilitza més de mig centenar d’especialistes procedents de diverses universitats i centres de recerca, de les Balears, Barcelona, València i Cadis, entre arqueòlegs subaquàtics, conservadors i enginyers. Una vegada recuperades, les peces seran traslladades a laboratoris de conservació on es tractaran durant anys abans de poder ser exposades al públic. La decisió d’extraure el vaixell no respon només a la voluntat científica, ja que la poca profunditat del jaciment i la fragilitat del material fan que l’erosió costanera i els efectes del canvi climàtic posen en risc la seva preservació. Així les coses, quan les tasques acabrn, el derelicte de Ses Fontanelles deixarà de ser només una troballa submergida pera convertir-se en una peça clau per a entendre el comerç i la navegació del Mediterrani tardoromà. De fet, es prepara per a la tardor de 2026 una gran exposició que mostre els secrets de la història antiga que encara s’amaguen davall les nostres aigües.
