Les pel·lícules d’humor gamberres protagonitzaran la quarta setmana del Cinema d’Estiu del Centre del Carme de Cultura Contemporània ( CCCC), tractant de sacsejar els espectadors entre les rialles i la incredulitat. En concret, excepte els dilluns, el claustre gòtic del Centre del Carme de València està acollint cada nit d’agost a les 22:00 hores el cicle d’entrada gratuïta ‘Embriagats d’humor’, sobre la comèdia del continent americà, per al qual s’estan formant grans cues d’espera fins a una hora abans de l’obertura de les portes.
I esta quarta setmana arranca el dimarts 20 d’agost amb la canadenca La grande séduction (2003), de Jean François Pouliot, que narra la història d’un xicotet poble pesquer assotat per la desocupació, on caldrà una estratègia, una gran seducció, per recuperar l’esperança en el futur.
El dimecres 21 d’agost arriba Someone marry Barry (2014), l’únic llargmetratge fet per Rob Pearlstein, en el qual Barry és un paio impresentable que avergonyix els seus amics, els quals intenten reconduir-lo cap a una dona que el controle i el faça una persona més civilitzada. El problema és que quan Barry trobe la seua mitja taronja esta serà igual o pitjor que ell.
El dijous 22 d’agost el Cinema d’Estiu del Carme rebrà la visita de Bebe Pérez, actriu i filla del cineasta Fernando Pérez, que acompanyarà el crític Daniel Gascó en la presentació de la pel·lícula de son pare La vida és silbar (1998). El film, marcat pel surrealisme màgic, aborda la busca de la felicitat a través de tres històries diferents.
La pel·lícula del divendres 23 d’agost, Los guantes mágicos (2003), és un retrat sorprenentment fidel del caràcter emprenedor argentí en una ciutat tan fascinant i boja com Buenos Aires. Com passa en els films de Jarmusch o Kaurismaki, Martin Rejtman aconseguix unir l’apatia amb la poesia.
El dissabte 24 d’agost es projectarà una obra clau dels germans Safdie, la molt tensa Go Get Some Rosemary (2009), un exemple perfecte de com desmuntar un gènere gravitant des de la comèdia fins a l’horror més profund. La protagonitza Lenny, un pare separat que custodia els seus dos fills només dos setmanes a l’any. Tot i ser un pare rabiosament divertit per a un xiquet, representa un manual vivent de tot el que un progenitor mai no hauria de fer. Incorre en una llarga sèrie d’irresponsabilitats que acaben sent desconcertants fins i tot per a un parell de menuts que disfruten amb tot eixe caos.
El diumenge 25 es projectarà una obra cimera dels anys 90, la mexicana La tarea (1991), en què s’aborda l’estreta línia que separa l’erotisme de la pornografia. En definitiva, tota una setmana de pel·lícules divertides, gamberres i irreverents que no deixaran indiferents als que les puguen gaudir al claustre del Carme.
