L’objectiu del futur Centre d’Interpretació del Sant Calze de València, que obrirà les seues portes en la Casa del Rellotger, al costat del Micalet, serà facilitar un major coneixement i una correcta interpretació d’esta relíquia per a que es capte la seua importància com a símbol cristià i com a objecte arqueològic de gran valor “perquè és una notable obra d’art en si mateixa que ha servit d’inspiració, al llarg dels segles, per a múltiples realitzacions culturals”. “Serà un espai museístic de caràcter immersiu i i innovador i combinarà història i tradició amb tecnologia”, ha explicat hui l’alcaldessa María José Catalá durant la presentació del contingut d’este projecte cultural que licitarà les obres d’habilitació abans que finalitze 2025, segons ha anunciat l’alcaldessa.

En la seua intervenció, també ha recordat que este centre, “que reforçarà l’aposta municipal de projectar un turisme de qualitat”, ocuparà la citada Casa del Rellotger, que és on s’allotjaven els encarregats del primer rellotge de maquinària que hi hagué en la ciutat, i l’edifici confrontant de nova construcció, a escassos metres de la Catedral, i que compartirà espai amb una Oficina de Turisme. I ha destacat que “explicarà, fent ús de les últimes tecnologies, la història del Sant Calze, des de l’Últim Sopar fins als nostres dies, passant per la seua arribada a València, per voluntat del rei Alfons el Magnànim, i el seu ingrés en la Catedral, així com la seua transcendència, en nombroses produccions artístiques, literàries, musicals i cinematogràfiques. I tot això sense oblidar la dimensió religiosa”.

En la presentació d’este nou espai cultural també han participat el coordinador del projecte, Miquel Navarro Sorní; l’arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent; i la Secretària Autonòmica de Cultura, Pilar Tébar. L’acte, celebrat en el Museu de la Ciutat, ha comptat, igualment, amb la presència dels directors generals de Cultura, Miquel Nadal, i de Patrimoni Cultural, Marta Alonso; del diputat de Cultura en la Diputació Provincial de València, Paco Teruel; del regidor de Cultura José Luis Moreno; del cronista de la ciutat Vicent Baydal; així com de nombrosos representants del món de la cultura, del Capítol de la Catedral de València i de les diverses entitats vinculades amb el culte i la devoció a la santa relíquia, i ha estat amenitzat pel grup Capella de Ministrers, que ha interpretat diverses peces musicals d’època medieval entorn del Sant Calze.

L’arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, ha destacat “el valor incalculable d’una sagrada relíquia que ens acosta a un dels moments més importants i significatius de la vida de Jesucrist. Durant l’Últim Sopar, Jesucrist instituïx l’Eucaristia, centre i font de vida de l’Església. La presència de la relíquia del Sant Calze a València ha marcat d’una forma especial la vida eclesial de la ciutat, deixant una petjada inesborrable tant en el llegat espiritual com en la seua dimensió cultural i artística, en convertir-se en un punt de referència per a nombroses obres d’Art sacre que han trobat en el Sant Sopar una font d’inspiració. El futur centre d’interpretació ens permetrà recórrer de nou els passos d’esta preuada relíquia, acostant-nos al llegat cultural i religiós que ha generat la seua presència, al mateix temps que oferirà la possibilitat d’endinsar-se en la fe de l’Església que rep en l’Últim Sopar del Senyor la seua major herència espiritual”.

A finals de 2023, la Delegació d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals encomanà a l’historiador Miquel Navarro Sorní, catedràtic d’Història de l’Església i director de Publicacions de la Facultat de Teologia de València en l’UCV, la coordinació de este projecte, a fi de definir els seus continguts expositius, que ara ha fet públics de manera detallada i que seran adaptats museísticament en la Casa del Rellotger. En concret, segons ha detallat, “s’ha optat per una presentació senzilla i didàctica dels continguts, de manera que siguen accessibles a tota classe de públic, al mateix temps que rigorosa i amb una sòlida base científica, a partir dels millors resultats de les últimes investigacions i estudis sobre el Sant Calze. Alhora, el projecte ha sigut un treball coral, fruit de les aportacions de tot un conjunt d’especialistes en els camps de la història, l’arquitectura, l’arqueologia, la literatura, l’art, la música i del cinema, sense descurar la història de l’edifici que allotjarà el futur centre d’interpretació”. Ha afegit que “com afirma el gran medievalista italià Franco Cardini, per la seua història i característiques, entre totes les relíquies que podrien ser el Sant Calze de l’Últim Sopar, el de València és el que té més probabilitats de ser-ho“.

La primera secció del projecte situa la relíquia en el seu context original, el de l’Últim Sopar, destacant les característiques de l’anomenat “calze de benedicció” que en ella s’utilitzava i que concorden a la perfecció amb les del Sant Calze que es custodia des de 1437 en la Catedral de València, una copa de ágata cornalina tallada en forma de bol i que, d’acord amb la seua antiguitat i de la perfecció de la seua talla, degué ser propietat d’una família acomodada, que ho utilitzaria per al ritual pasqual des dels seus avantpassats i que allotjaria a Jesús i als seus apòstols per a la celebració del Sant Sopar. Esta secció ha sigut desenrotllada pel doctor en Litúrgia i canonge emèrit de la Catedral Jaime Sancho.

El segon bloc se centra en l’estudi arqueològic del Sant Calze, tant de la copa superior com de la inferior i del treball d’orfebreria que les unix, i ha sigut realitzat pel catedràtic d’Arqueologia a la Universitat de València Ferran Arasa, per a qui la dona, factura i la zona de fabricació del Calze no s’oposen a la possibilitat que este haguera sigut l’empleat per Jesucrist en l’Últim Sopar, perquè l’arqueologia no el contradiu i una constant tradició l’avala. Per part seua, la catedràtica d’Estudis Àrabs i Islàmics a la Universitat de València Carme Barceló, morta fa a penes uns mesos, s’ha encarregat de l’anàlisi de la inscripció àrab d’estil cúfic de la copa invertida.

La secció tercera tracta la tradició llegendària que acompanya al Sant Calze i que explica la seua arribada des de Jerusalem a Roma i, posteriorment, des d’allí a terres d’Osca, per obra de Sant Lorenzo, un apartat elaborat per Miquel Navarro. En segon lloc, el catedràtic emèrit d’Història medieval en la Universitat d’Alacant José Hinojosa i la professora de la UCV Catalina Martín Lloris s’ocupen de la història pròpiament dita del Sant Calze, des que és reclamat en 1399 pel rei Martí I l’Humà al monestir de Sant Joan de la Penya fins a la seua entrada en la Catedral de València, així com el seu periple per diversos llocs durant la Guerra de la Independència i la Guerra Civil espanyola.

La secció quarta se centra en l’impacte del Sant Calze en l’imaginari occidental i es dividix en cinc apartats. El primer d’ells tracta el tema del Greal en la literatura medieval, rastrejant els orígens d’este mite a través de les novel·les de l’anomenada matèria de Bretanya o cicle artúric (Perceval o El conte del Greal, de Chrétien de Troyes; La Història del Sant Greal, de Robert de Boron; Parsifal, de Wolfram von Eschenbach, etc.). Una temàtica que perdrà interés en el segle XVI, però que ressorgirà amb força en el XIX gràcies al Romanticisme alemany i la volta a les fonts medievals. L’autor d’este apartat ha sigut el catedràtic de Literatura medieval a la Universitat de València Rafael Beltrán.

El segon apartat aborda la influència que ha tingut el Sant Calze en la pintura valenciana i, en particular, en artistes com Vicent Macip, Joan de Joanes -els qui van introduir la sagrada relíquia en moltes de les seues representacions de l’Últim Sopar i dels Salvadors eucarístics-, Nicolás Borrás, José Vergara, Vicente López o José Segrelles. És obra d’Amadeo Serra Desfilis, catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat de València. El tercer apartat analitza les produccions musicals inspirades pel Sant Greal, especialment, el Parsifal de Wagner, però també d’altres compositors com Antoni Torrandell, Frederick Loewe o John Williams, i ha sigut realitzat pel musicòleg Javier Casal. El quart apartat tracta el Sant Calze com a tema literari i protagonista d’un bon nombre de novel·les contemporànies (Calix, de Sergio Lechuga; la trilogia Els 16 esglaons, d’Alicia Palazón; o El foc invisible, de Javier Sierra i Premi Planeta 2017, entre altres), i ha sigut preparat per l’escriptora Alicia Palazón. Finalment, el quint apartat tracta la influència del Sant Greal en el sèptim art, com a font d’inspiració de nombrosos films (Els cavallers del rei Arturo, de Richard Thorpe; Excalibur, de John Boorman; Indiana Jones i l’última croada, de Steven Spielberg; o El rei pescador, de Terry Gilliam, per citar només uns exemples), i ha sigut elaborat pel professor de la UCV Vicent Gomar.

La quinta secció centra la seua mirada en el marc arquitectònic en el qual s’enquadra actualment el Sant Calze, la seua capella, antiga sala capitular del Capítol, i ha sigut redactada per Arturo Zaragozá, doctor en arquitectura i acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Per part seua, el sext bloc es dedica a la devoció al Sant Calze des de temps del Patriarca Sant Joan de Ribera fins al present, destacant la Reial Germanor i la Confraria del Sant Calze, el Camí del Sant Greal i el Jubileu quinquennal concedit per la Santa Seu. Els doctors en Història José Hinojosa i Miquel Navarro i la investigadora Ana Mafé han sigut els responsables del desenvolupament d’este epígraf.

La sèptima secció, elaborada igualment pel coordinador del projecte, Miquel Navarro, explicita com el Sant Calze, com a relíquia de la Passió de Crist, té una dimensió de fe que va més enllà de la història i de la ciència. I un últim aspecte a tractar en el futur centre d’interpretació és precisament la memòria del propi edifici que va acollir als encarregats del rellotge municipal instal·lat durant segles a la torre del Micalet, la Casa del Rellotger. Un immoble de notable valor patrimonial i que, a més, encara conserva en la seua planta baixa el mobiliari original d’un antic comerç tradicional de cereria i de figures devocionals. Este apartat ha sigut desenrotllat per l’expert Eliseu Martínez Roig.