I els governants han tornat a cagar-la

by | 05/11/2024

Tenim motius per a estar desolats i més que cabrejats des d'este 29 d'octubre que mai oblidarem
Temps de lectura: 2 minuts

Tenim clar que la DANA era imparable i inaudita. A partir d’ací, cadascú té clares unes quantes coses.

Jo tinc clar que Carlos Mazón i el seu equip advertiren la ciutadania malament i tard dels perills que arribaven, que coneixien dies i hores abans. Eixe dimarts 29, a les 20:10 hores, l’alerta de la Generalitat va arribar a la trentena de persones que assistíem a la presentació d’un llibre. Per què trenta persones (entre elles periodistes, arquitectes, escriptors) no érem conscients de què podia passar? Tinc clar que d’eixa mala gestió de la comunicació de l’emergència brolla la xifra de persones mortes i desaparegudes.

Tinc clar que al president de la Generalitat li ve gran la gestió d’esta crisi. Va començar a fallar fa molt, quan desmantellà la Unitat Valenciana d’Emergències, o també ara, quan va deixar fora de les labors de rescat a bombers d’altres llocs que s’havien oferit a vindre, i a unitats forestals autonòmiques, o quan ha fet curt en demanar l’ajuda de l’exèrcit.

Tinc clar que Pedro Sánchez s’equivoca quan contempla la incompetència recurrent de Mazón i tot el que açò suposa per a les persones que encara viuen envoltades de fang, destrucció i mort quasi una setmana després i, així i tot, no li lleva el control. Estem farts que es faça política sense pensar en els ciutadans. D’ací no brollen les persones mortes o desaparegudes, però sí la desesperació i l’abandó que estan patint centenars de milers de veïns i veïnes nostres.

Tinc clar que Feijóo vingué a València a passejar el seu cunyadisme i deslleialtat habituals. En parlar sobre AEMET. En acceptar les faules per a tindre artilleria contra Sánchez. Ix debades deshumanitzar la figura del president d’Espanya –i d’alguns polítics d’esquerres–, així com permetre que la ultradreta violenta campe a plaer.

Tinc clar que trie la democràcia a la violència. Quan vaja a votar en les pròximes eleccions autonòmiques ho faré amb memòria, per a no entregar el meu vot a un partit d’incompetents. De res servix votar, de res servix la ràbia de Paiporta, si després refrendem en les urnes a qui ho ha fet tan malament. Espere que no ho oblidem com en unes altres ocasions. I ja que açò ha vingut per la Dana, ¿confiarem en els qui es posen de perfil davant la crisi climàtica del nostre planeta?

Alguns polítics l’han tornada a cagar. En estos dies, s’ha dit moltes voltes que el poble salva al poble. Tant de bo en les urnes també siga així. Mentrestant, que els nostres governants gestionen bé la cosa pública, que això també és poble.

Kike Parra Veïnat (Alzira, 1971) és professor d’escriptura creativa i escriptor. Codirigix l’escola literària Selecta, a València. Els seus últims llibres de relats són Me pillas en mal momento i Ninguna mujer ha pisado la luna.

Et pot interessar