La Diputació de Girona acaba de publicar Beguins a Girona. Orígens, persecució i aniquilació d’un grup herètic durant les Corts de 1321, el nou llibre de l’historiador Elvis Mallorquí, dins de la col·lecció Francesc Eiximenis. Amb vora 400 pàgines i una recerca exhaustiva, l’obra recupera un episodi pràcticament oblidat de la història de la ciutat: la presència i posterior persecució dels beguins gironins a començaments del segle XIV. El punt de partida del llibre és una escena colpidora. El 12 de juliol de 1321, en presència del rei Jaume II, del bisbe de Girona i de l’inquisidor general del regne, un ciutadà de Girona anomenat Pere Duran de Baldac és condemnat i cremat públicament per heretgia. Era beguí. I com ell, altres gironins van ser empresonats, perseguits o executats per haver abraçat una forma de vida espiritual inspirada en els ideals de pobresa i de puresa del moviment beguí, associat als sectors més radicals dels franciscans espirituals. El context no podia ser més tens: l’Església combatia amb duresa qualsevol dissidència, la jerarquia diocesana reforçava la seua autoritat i les elits urbanes es disputaven el control del poder local, mentre la monarquia preparava la conquesta de Sardenya, decidida justament en les Corts celebrades a Girona aquell mateix estiu.

Mallorquí reconstruïx tot este mosaic amb una habilitat impressionant, a partir d’una documentació complexa i sovint fragmentària. No només detalla els processos inquisitorials i les figures implicades, sinó que traça les connexions entre Girona i els centres beguins del Llenguadoc, en particular de Narbona, i mostra com estos corrents espirituals van arrelar a la ciutat catalana i despertaren l’interés de sectors populars i fins i tot de famílies benestants. El llibre no es limita a oferir una crònica dels fets: planteja una lectura crítica dels mecanismes de repressió i del paper que hi van jugar els poders locals i eclesiàstics. També convida a reflexionar sobre la naturalesa del conflicte, que no era només doctrinal o teològic, sinó profundament social i polític.

Amb esta nova obra, Elvis Mallorquí consolida una trajectòria acadèmica i divulgadora que l’ha convertit en una veu de referència per a l’estudi de la societat gironina a l’edat mitjana. Nascut a Riudellots de la Selva l’any 1971, doctor en Història per la Universitat de Girona i professor en l’ensenyament secundari, ha centrat la seua recerca en l’evolució del territori i les comunitats rurals entre els segles IX i XIV, amb una especial atenció als monestirs, les parròquies, el paisatge i la toponímia. La seua tesi doctoral, sobre les parròquies i la societat rural del bisbat de Girona, va ser publicada el 2011 i ha estat una obra de referència dins del seu àmbit. A més, ha publicat edicions de cartularis medievals, estudis de família i senyoriu, i nombrosos treballs sobre delmes, camins històrics i geografia històrica del territori gironí. També ha impulsat la investigació i la divulgació històrica en l’àmbit local, amb llibres sobre Riudellots de la Selva, Llagostera, Lloret de Mar, Santa Coloma de Farners o Sant Mateu de Montnegre, entre altres.

Enguany ha estat guardonat amb la II Beca d’Estudis Medievals de Castelló d’Empúries per un treball sobre la trajectòria vital del jurista Guillem Escarrer al Regne de Nàpols, la qual cosa confirma el seu compromís amb una recerca rigorosa i de qualitat. Ara, amb Beguins a Girona, fa un pas més en la divulgació d’una història medieval que sovint ha estat explicada des dels centres de poder, però que en este cas es narra des de les veus silenciades: les dels dissidents, les de les víctimes, les dels qui van creure en una altra manera de viure la fe i van pagar-ho amb la vida. El llibre, editat amb cura i amb la voluntat de fer accessible una recerca de gran profunditat, és una aportació fonamental a la historiografia catalana recent i un testimoni d’allò que encara resta viu davall les pedres de les ciutats: la memòria incòmoda d’allò que vam ser i que sovint preferim oblidar.