L’Associació Centelles i Riusech d’Oliva convida a la presentació del número 22 de la revista d’investigació Cabdells, que té lloc este divendres 13 de desembre a les 19.00 hores en la Casa Maians. L’esdeveniment marca un nou capítol en la trajectòria d’una publicació anual que, des del seu primer número en 1999, ha sigut fonamental en l’estudi i la divulgació de la història i el patrimoni d’Oliva. En l’acte, al final del qual es poden adquirir exemplars de la revista i hi intervindran el president de l’associació Antoni Esteve, el guanyador de la VII Beca Serafí de Centelles Rubén Vázquez, el director de publicacions de l’ACCR Joan Ramon Morell, i el doctor en Història Joan Francesc Pi.
“‘Cabdells’ és l’òrgan principal de la nostra associació, dedicada a fomentar la investigació i la divulgació històrica a Oliva. Són vint-i-cinc anys mantenint el nivell d’exigència acadèmica i també la regularitat, llevat d’algun any en blanc que ens recorda que el camí no està exempt de dificultats”, afirma Morell. Segons indica, els plantejaments de Cabdells, “s’han mantingut estables, però també flexibles“, una trajectòria consolidada que ha facilitat la incorporació de “jóvens investigadors i investigadores que renoven els objectius dels treballs i les línies d’investigació, alhora que aporten noves perspectives i metodologies. La revista, però, no és l’única publicació de l’Associació Centelles i Riusech“, continua Morell. “Anualment es convoquen i s’editen les beques Serafí de Centelles; a banda, han eixit a la llum obres com el Palau dels Centelles en 1997, els dos volums de ‘L’esplendor d’Oliva’, d’Abel Soler o ‘Oliva en blanc i negre’, editades per la Centelles i Riusech o en conveni amb altres institucions com el CEIC Alfons el Vell de Gandia o l’Ajuntament d’Oliva. També s’impulsen jornades, xerrades, exposicions, presentacions de llibres, maquetes, documentals, viatges i intercanvis culturals“.
Segons reflexiona Pep Fenollar, flamant nou vicepresident de l’associació olivana: “Molta xicalla de comarques de la meua generació vàrem créixer amb la sensació que al nostre poble mai passava ni havia passat res de transcendent. La història succeïa en uns altres llocs que eixien en la tele, els diaris i els llibres de text. En el cas d’Oliva: allò nostre era tèrbol, mediocre o truculent: la Guerra Civil, de la qual era millor callar; hi havia un palau però el van vendre a trossos, el castell eren quatre pedres a punt de caure; en vida nostra, havíem tingut la guerra de l’aigua d’Oliva i Pego contra Dénia, les riuades, la mort de Vicente Parra, que va provocar a la presència a Oliva d’una crepuscular Sara Montiel…“. Eixe desconeixement té greus conseqüències, com apunta el mateix Fenollar: “Percebre així el lloc on et cries determina certes actituds de meninfotisme polític i cultural. Res d’això et toca a tu ni a la teua gent. Recorde, en canvi, com va ser de revulsiu per a alguns de nosaltres saber, per un acte valencianiste en 1993, que en el nostre terme havien desertat les tropes de Nebot i s’havien unit a les de Basset per defendre les llibertats valencianes. Per a implicar-se, és important saber que el teu, és un lloc en el món i en la història. Igual com per a defendre el patrimoni arquitectònic o, fins i tot el territori i els espais naturals”
Una mirada als continguts del número 22 de Cabdells
Un dels articles més destacats d’este número és el de Josep Sendra i Molió, recentment homenatjat amb la distinció d’honor de l’associació, qui esmena el lloc de mort de Francesc Gilabert de Centelles, primer comte d’Oliva: no va morir a Sardenya, com s’havia sostingut fins ara, sinó a Oliva, en 1480 i al seu castell, que després seria el palau comtal. Vicent Lloret, per la seua banda, ens descobreix la profunda petjada que la família Centelles va deixar al Palau Ducal de Gandia. L’autor ens mostra com els escuts d’armes dels Centelles es troben presents en nombroses sales del palau, testimoni de la importància que tenia per als Borges haver enllaçat amb els Centelles. Domènec-Xavier Canyamàs ens acosta a la història del cognom Siscar, vinculat a Oliva des de fa segles. L’autor ens parla de les diverses branques de la família, de les seues activitats i del seu paper en la vida social i política de la ciutat. Joan Francesc Pi, per la seua banda, ens presenta el fons musical, bibliogràfic i notarial de José María Vidal Pastor, destacat organiste i estudiós arxiviste d’Oliva.
D’altra banda, Alejandro Cardona ens oferix un exhaustiu estudi sobre les alcaldies d’Oliva entre 1834 i 1936, a partir de la mort del rei Ferran VII i de l’entrada en vigor d’un nou sistema d’organització municipal, tot arribant fins l’any 1936, quan és destruït l’arxiu municipal. L’equip de redacció del Pla director del Castell de Santa Anna ens presenta un ambiciós projecte de restauració i valoritzaciód’este emblemàtic monument des d’un plantejament integral i multidisciplinari: es podran recuperar restes arqueològiques ocultes i millorar la comprensió espacial del conjunt. I, finalment, Ana María López, Arànzazu Lafuente i Cristian Pardo -dins del projecte El documento en su contexto, que acosta els documents dels arxius estatals als seus llocs de procedència-, remarquen la importància de la Concòrdia de 1511 sobre les aigües del riu Serpis.
