Enguany es complixen 601 anys de la primera arribada documentada del poble gitano a terres valencianes, un episodi històric que un recent treball d’investigació ha contribuït a contextualitzar i reinterpretar amb noves aportacions. L’investigador Juan Carlos Barranco Nadal ha publicat recentment l’article “Llegada de los gitanos a la ciudad y reino de Valencia (1425). El duque Miquel” en el número 75 (2025) de Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història, editada per la Universitat de València. El treball revisa una documentació coneguda des de fa dècades, però pràcticament ignorada pels estudis sobre la història del poble gitano, i planteja una nova lectura sobre les primeres migracions gitanes cap a la península Ibèrica i el territori valencià.

L’estudi pren com a punt de partida un document conservat a l’Arxiu Diocesà de València i transcrit en 1994 per Milagros Cárcel, que informava de l’arribada a la ciutat d’un grup de pelegrins encapçalats pel duc Miquel d’Egipte Menor. Tot i que el text havia sigut publicat fa quasi trenta anys amb un interés principalment filològic, Barranco destaca que mai havia sigut contextualitzat adequadament des d’una perspectiva històrica, malgrat tractar-se d’un testimoni d’enorme rellevància. De fet, sosté que este document representa la quarta referència més antiga coneguda sobre la presència gitana a la península Ibèrica i la primera conservada per al Regne de València.

Segons explica la investigació, el grup va arribar a València al voltant del 18 d’agost de 1425 presentant-se com a pelegrins penitents. Portaven cartes de recomanació atribuïdes a l’emperador Segimon del Sacre Imperi Romanogermànic, al rei Alfons el Magnànim i al papa Martí V, que instaven les autoritats eclesiàstiques a oferir-los ajuda i almoines. El bisbe valentí Hug de Llupià ordenà difondre la notícia per les parròquies de la ciutat i recomanà explícitament que els fidels auxiliaren aquells pelegrins. La notificació, redactada en valencià medieval, és reproduïda i analitzada per Barranco com una peça fonamental per a entendre aquell episodi.

.

Una de les principals aportacions de l’article és que amplia considerablement la visió tradicional sobre els primers itineraris del poble gitano a la península. Fins ara predominava la idea que les primeres expedicions havien recorregut exclusivament el camí de Sant Jaume i la cornisa cantàbrica. Amb la incorporació del document valencià, Barranco argumenta que aquells primers viatges també arribaren molt prompte a la façana mediterrània, cosa que obri la porta a futures troballes documentals sobre altres recorreguts similars.

L’autor també reexamina la figura del duc Miquel i la relació entre les diferents expedicions gitanes documentades en 1425. La seua hipòtesi és que existiren almenys dos grups familiars independents, encapçalats respectivament pels comtes Joan i Tomàs d’Egipte Menor i pels ducs Andreu i Miquel. Esta reinterpretació permet explicar millor les diferents rutes seguides pels grups i les diverses cartes o butles que exhibien durant els seus desplaçaments per Europa occidental. Igualment, el treball revisa críticament alguns prejuís historiogràfics que, segons Barranco, han condicionat durant dècades la interpretació de les fonts relatives als primers gitanos arribats a Occident.

Una altra conclusió destacada és que el 18 d’agost de 1425 hauria de considerar-se la data commemorativa de l’arribada del poble gitano a terres valencianes. Barranco assenyala que esta referència avança en quasi mig segle la data que tradicionalment s’havia pres com a primera evidència documental i defén que el bon acolliment dispensat pels responsables eclesiàstics valencians constituïx un element rellevant dins de la memòria històrica de la comunitat gitana. També contextualitza aquella visita en una ciutat que rondava els 40.000 habitants, marcada encara pels efectes de les epidèmies de pesta i per una greu escassetat de blat, però immersa alhora en la celebració de la fira de València i de la festivitat de Santa Maria d’Agost.

L’article dedica igualment un apartat a les posteriors visites documentades de grups gitanos a València, especialment les protagonitzades pel comte Martí en 1471 i 1472, que evidencien la continuïtat dels contactes entre les companyies gitanes i el territori valencià durant el segle XV. Així mateix, recopila nombroses referències a altres itineraris per la Corona d’Aragó i la resta de la península, contribuint a reconstruir amb més precisió la mobilitat d’estes comunitats en els seus primers temps a Europa occidental.

.

Coincidint amb el 601 aniversari d’aquella arribada, la investigació de Juan Carlos Barranco aporta una nova perspectiva sobre un episodi pràcticament desconegut de la història valenciana. A partir d’una relectura rigorosa de les fonts i de la contextualització de documents medievals poc estudiats, el treball recupera un moment fundacional per a la memòria històrica del poble gitano a terres valencianes i contribuïx a enriquir el coneixement sobre les primeres migracions gitanes a Europa occidental.