Són típiques de la Ribera, alguns llocs de la Safor i de la Canal de Navarrés, però cada volta són menys habituals. Una llàstima, perquè són molt bones, no estem parlant només de coques de farina. Són molt senzilles, menudes i redones, i n’hi ha de dos tipus, amb cacau sencer i amb cacau picat. Les primeres poden ser salades o dolces i les segones sempre són dolces, però les dos són una delícia per al paladar. Martí Domínguez Barberà deia en L’ullal que a l’estiu hi havia venedores de pastissets de bledes i de coquetes de cacau a les platges:

Acabats de traure del forn, amb la pasta de fora oliosa però ben cuita, trencadissa i cruixent, ben farcida de bleda esmicolada, mig fregida, amb bacallà i pinyons, especiada i lleugerament picant pel pebre negre… L’èxit era tan extraordinari que pocs minuts després apareixia un eixam de competidores, amb el mateix pregó, penjat al braç, de la gran ansa de vims, l’ample cistelló pla, reblit de pastissets de bledes i coquetes de cacau. ¿Hi ha millor mos, a mitjan vesprada, que una coqueta de cacau, a penes eixida del forn?

Aquelles venedores han desaparegut, i les coquetes porten el mateix camí. Abans n’hi havia en quasi tots els forns, però ara, ja dic, es troben amb molta dificultat. Déu proveirà! (si pot). En donarem ací ara la recepta de les coques salades de cacau i en una altra ocasió aportarem la de les coques dolces.

Ingredients

500 g de farina de força, 400 g de cacauet pelat i lleugerament torrat, 25 g de rent, oli d’oliva i sal.

Preparació

Primerament, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem mig got d’oli, un got d’aigua, el rent i un pessic de sal i ho anirem remenant i pastant sobre el mateix marbre fins que hi haurà una pasta ni dura ni molla; si cal, hi afegirem una mica més d’aigua o de farina.

Quan ho tindrem ben pastat en farem una bola i la deixarem tovar.

Al cap d’un parell d’hores barrejarem la pasta amb el cacau i ho tornarem a pastar una mica. En acabant n’agarrarem boles de la grandària d’un ou (o un poc més grosses), les aplanarem i en farem unes coquetes redones d’uns deu o dotze centímetres de diàmetre per mig centímetre de gruix (el gruix del cacauet). Les posarem en una llanda damunt de paper de forn, les deixarem tovar per espai d’uns uns trenta minuts, les punxarem amb una forquilla i les enfornarem, a 200º.

També es pot fer una massa uniforme i estirar-la tota damunt de la llanda tan fina com es puga, tallant-la a trossos amb un tallador abans d’enfornar-la a 200º.

Al cap de 20 o 25 minuts, quan s’hauran daurat una mica per sobre, les traurem i les deixarem refredar.