Situem-nos fa exactament un segle. La València de 1924 respira i viu futbol en cada racó del dèdal urbà, en la precisa retícula que dibuixen els barris mariners, en les noves avingudes i les velles carreres que obrin la ciutat a les hortes. La premsa, que a penes uns mesos arrere era refractària al nou esport d’importació, estrena ara amb entusiasme seccions específiques i dedica planes i abundants recursos a la divulgació de la nova moda sportiva. I dos clubs, València FC i Gimnàstic FC, es disputen la corona local entre tensions unflades fins a l’infinit per cronistes i propagandistes. Tensions que acaben, molt a sovint, a colps dins i fora dels estadis.
València és, precisament per això, un focus d’incansable creació derivat de l’activitat futbolística. Entre 1922 i 1924 veuen la llum a la ciutat i el seu entorn vora una desena de revistes especialitzades, que expliquen a la nova generació els fonaments del foot-ball i que relaten amb profusió d’epítets i hipèrboles les gestes dels equipiers. Estos, nous herois per a un nou temps, inspiren cromos, baralles de cartes, cobles i, fins i tot, biografies de consum ràpid.
No és casual que en este vibrant context aparega Figuras Deportivas, la publicació de temàtica esportiva més ambiciosa de la seua època. Una monumental guia que continua sorprenent per la seua qualitat i profunditat cent anys després de la seua confecció. Figuras Deportivas, amb 257 planes profusament il·lustrades, és fruit de la clarividència de José Almenar, propietari de l’empresa publicitària Ranemla, però, sobretot, del treball incansable del joveníssim Josep Simón Barceló, un culte estudiant de Medicina amb vocació de periodista esportiu, que fa les seues primeres armes a La Correspondencia de Valencia.
Escriu Manuel David Estil, redactor esportiu de La Corres, en la seua ressenya de l’obra: “Faltaba un libro que tuviera de una manera sistemática todos los datos referentes a esos jugadores de football que acaparan actualmente la atención española. Había, sí, volúmenes de interviús y de semblanzas, pero esos volúmenes tenían generalmente exceso de mala literatura y falta de datos objetivos e imparciales. No bastaba”.
Figuras Deportivas es configura, efectivament, com un antídot contra la mala literatura esportiva del seu temps. Construïda a partir d’un extraordinari esforç documentalista, l’obra reunix 139 perfils d’esportistes, amb una aclaparadora majoria dels foot-ballers (122) i una destacada presència d’integrants de clubs valencians (51). L’elegant registre emprat per Simón ens endinsa de manera amena i didàctica en les biografies dels jóvens i adolescents que gosaren, i aconseguiren, disputar portades, fama i popularitat als toreros i les cupletistes. Una joia bibliogràfica que permet delinear amb precisió el moment exacte en què el futbol pujà al tron.
