“Los goles de Castellanos merecen un vídeo. Castellanos una estatua. A la paciencia. Cada temporada marcaba un gol idéntico desde fuera del área que valía dos puntos. Al Castellón en la 81-82, al Atlético en la 82-83, al Osasuna en la 83-84 y el ya referido al Madrid de la 84-85”. Ho explica Rafa Lahuerta en La balada del Bar Torino (2014), les seues apassionades memòries en què Mestalla marca el ritme dels dies i les hores. Era així: el manxec Ángel Castellanos, el mític mig centre defensiu del València durant una dècada, de 1976 a 1986, inclosa l’etapa gloriosa de la Copa, Recopa i Supercopa, solia fer un gol per temporada: habitualment des de fora de l’àrea i decisiu per a guanyar el partit.
Castellanos va ser incombustible. Està entre la quinzena de jugadors que més partits oficials han jugat mai amb el València: 363 en total, un més que el Pipo Baraja. Tot i les freqüents crítiques i xiulits de l’afició valencianista per les seues limitacions tècniques, mai va acatxar el cap. Va ser titular indiscutible per a tots els entrenadors d’aquella dècada i només va abandonar el València, per a retirar-se en el Granada on havia iniciat la seua carrera en l’elit, a causa del descens de 1986. Ningú li ha fet una estàtua a Castellanos. Tampoc hi ha en internet cap vídeo amb tots els seus gols amb el València. Només se’n pot trobar un, el que va marcar contra el Reial Madrid en abril del 85. Un golàs de volea en l’últim partit de lliga:
Quasi just un any abans, en abril del 84, n’havia fet un altre en casa contra l’Osasuna, el rival hui del València. L’esforç, el treball, l’abnegació i la regularitat de Castellanos mereixerien eixe vídeo i eixa estàtua. Almenys Mestalla li va brindar una gran ovació en el Centenari del 2019, quan, ja greument afectat per l’alzheimer, va eixir al camp en la prèvia del partit de llegendes del braç de Botubot; i també fa uns pocs mesos, quan va faltar a principis de 2024, se li va fer un sentit homenatge popular.
Castellanos, i la seua memòria o desmemòria, simbolitzen moltes coses. Només Gayà podria representar alguna cosa semblant en la plantilla de hui en dia. I eixe és un símptoma molt evident dels resultats actuals. Necessitem més Castellanos en tots els àmbits del club. Necessitem més gent com ell. I també necessitem que este dimarts algú marque el gol de la victòria contra l’Osasuna a Mestalla, com va fer ell fa quaranta anys i mig.
