“Y avanzo por la calle de Chapa, donde imagino ver la Tenda de Vento, lugar favorito de reunión de muchos obreros del puerto, y el Forn del Rellonge y los cines La Rosa y El Dorado y el bar del viejo federal Diego Arlandis, donde apenas nacido, tuvo su local social el primer Club Levante de Fútbol que fundamos Rafael Peset, su primer presidente, Julián Platón, muerto muy joven, mi buen hermano Víctor, Juan Rivelles, Gassull, Mariano Valiente, Vives, también desaparecido, y cuyos primeros estatutos redacté yo y fui personalmente a presentar y aprobar al Gobierno Civil”.

Així ho contava José Ballester Gozalvo mig segle després, per escrit, en el full volant que es repartí en un homenatge al mestre Vicent Ballester Fandos, son pare. D’aquell acte del 22-9-1959 queda un marbre commemoratiu, en la frontera de l’escola que fon bressol d’allò que la premsa de l’època anomenava l’Acadèmia de La Platgeta, l’espai on nasqué el Llevant FC. És un regal del destí que el llevantinisme compte amb la descripció fundacional del club de puny i lletra del seu gran impulsor. Açò fon el 6 de setembre de 1909. Al sendemà, el dimarts dia 7, es publicava una breu nota. Fins ara pensàvem que només en El Pueblo, però hem descobert que també en Las Provincias (imatge adjunta):

“La Sociedad Levante Foot-ball Club ha sido legalmente constituida. Forman la junta directiva los señores siguientes: Presidente, José Ballester; vicepresidente, Rafael Peset; secretario, Francisco Hurtado; vicesecretario-contador, Gerardo Morales; tesorero, Antonio Cardona; vocales: Enrique Ballester, Mariano Valiente, Julián Platón y José Marco”.

En un exercici d’humiltat, tan característic en ell, Ballester anomena com a president a Peset, que sense dubte fon un dels grans impulsors del club, com a directiu. O potser senzillament s’apartava una miqueta del focus, des de l’exili parisí, per a evitar-li problemes al club. En el seu repàs memorístic, José anomena a son germà Víctor, el més destacat, futbolísticament, dels Ballester; i també a Vives, un dels grans mites del futbol valencià dels anys 10.

El Llevant UD del futur, s’ha de bastir, poderós, indestructible, sobre la fidelitat de l’afició, el respecte a la pròpia identitat, una gestió sensata i el creixent protagonisme del llevantinisme en la propietat de la societat

——Per què el 6 i no el 9? ¿Per què fins ara el club celebrava el natalici el dia 9 i no el 6? Som un club increïble: el 9 de setembre de 1969 s’inaugurà el Nou Estadi i, per a donar més solemnitat a l’event, des del Llevant es forçà uns dies la història per a vendre la coincidència de l’estrena del nou feu granota amb el 60 aniversari… i que no haguera de ser un dimecres. “Total, per tres dies!”, degueren pensar. I ací naix l’anomalia. Des del centenari, com a mínim, en Orriols se sap que la data és el 6 i no el 9, però fins ara no havien vist el moment d’arreglar l’anomalia. Des de hui el Llevant és una societat una miqueta més respectuosa amb la seua pròpia història.

——Des de quan existia, realment el Llevant FC? Molt abans del seu registre oficial. En el campionat de futbol de l’Exposició de 1909, celebrat en juliol, el FC Cabanyal participa en el torneig sénior, però ho fa en l’infantil com a Llevant, amb ball nominal inclòs, en premsa. Amb el repte de la creació de la Federació Valenciana de Futbol i de l’organització del primer campionat, el Cabanyal FC (registrat el 13/5/1907 i que jugava com a tal un temps abans) es reinscrigué amb el nom de Llevant FC que, per cert, ja apareix en els diaris des de 1908.

——I el Gimnàstic? L’esquadra d’Amador Sanchis es registra el 16 de setembre de 1909, uns dies després, però com una estructura deportiva interna del Patronat de la Joventut Obrera que encara tardarà uns anys a botar les tàpies i competir amb els altres equips de la ciutat. Després de la fusió del 39, el club, segons la normativa vigent, adopta la data fundacional del més antic dels dos, el Llevant FC.

El llevantinisme, primer a través del Gimnàstic i del Llevant FC, en àmbits diferents (i antagònics), i després ja com a Llevant UD, és un sentiment viu, a sovint heretat de mares a filles, en la ciutat de València (i hui molt més enllà) des de fa més de 115 anys. L’entitat ha sobreviscut, esperonada i sostinguda per la seua fidel afició, el seu actiu més important (“la millor del món, per estoïcisme”, segons Enric González), en les més adverses circumstàncies que es puguen imaginar.

Hi ha quatre coordenades sobre les quals s’ha de bastir el Llevant UD del futur, com un club poderós, indestructible: la fidelitat de l’afició, el respecte a la pròpia identitat, una gestió sensata i el creixent protagonisme del llevantinisme en la propietat de la societat.

Hui celebrem que existim. Cada dia de l’any treballem per a ser més i més forts.