El Plan Endavant, aixina li diran. Tota la santa vida igual, el PP. Amb una mà, atacant el valencià i amb l’altra, també atacant el valencià. Mentrimentres, diuen defendre’l i estimar-se’l, en abstracte. Ho fan sembrant, a més de la divisió, la confusió i l’autoodi: les formes valencianes no són només de carrer, com diuen, ni de cafenet, com digué l’expresident-per-accident Alberto Fabra. En este sentit, cal dir que les formes valencianes com avant són tan cultes, formals i vàlides per a tots els àmbits com les altres. I, des de València, més adequades i coherents.
No fa ni un any que els Nous criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat varen assenyalar que avant era preferible a endavant. Com fa dos setmanes també ho va fer el nou Llibre d’estil d’À Punt. No és cap invent desautoritzat: també ho indica el Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És la forma clàssica, tradicional, genuïna i pròpia dels parlars valencians. Però com si no res: avant amb el Plan Endavant (la primera paraula, a més, en castellà). No són capaços de ser conseqüents ni amb les directrius lingüístiques que proposen. Aixina també mostren l’estima i l’interés real que tenen per la llengua. El valencià els importa poc o gens. O directament, el detesten. Perquè el valencià amenaça el seu projecte polític unitari i espanyol exclusivament en castellà.
Fins i tot el valencià amenaça el seu estatus social i polític: si el valencià no importa, no passa res si no el parles ni l’escrius, sinó que inclús pots governar parlant només castellà. Però si, per contra, el valencià és percebut socialment i políticament com a una llengua imprescindible i, a més, la pròpia i prioritària del territori, llavors hauràs de posar-te a estudiar. Perquè, ai, col·lega, et figuraves elit i llavors hauràs caigut en el semianalfabetisme! Ho entenc, ha de ser dur i els fa por… Però més dur és anar al tros o a l’obra, o a servir terrasses amb la calor que fa. O haver de migrar. La seua incoherència en temes lingüístics només és aparent. En realitat, encaixa precisa amb la insolidaritat que demostren en altres àmbits.
D’esta forma, el seu menyspreu cap a la llengua sustenta la seua ignorància, de manera que la ignorància i el menyspreu es reforcen mútuament. No els cal estudiar, escoltar a aquells que entenen –feu cas del professor Saragossà, a més d’aprofitar-vos-en i exposar-lo a l’escarni!–, reflexionar una miqueta sobre els seus discursos i com els apliquen. Els va molt millor eixe menyspreu i eixa orgullosa ignorància: tirar-li de braç, confrontar, el desgavell, la sobreactuació.
Endavant és una coentorada que ha fet fortuna perquè ens tiren la coentor i l’acomplexament: ens pareix moderna, eufònica i dinàmica. Com a la xicalla dir en plan. O dir aquest i alternar-ho amb eixe, sense cap rastre de coherència. Es pot dir que allò que val és parlar, escriure i crear en valencià, siga el valencià que siga. Clar, però a la gent que governa se li ha d’exigir molt més. Perquè ho manen les nostres lleis orgàniques i també les del trellat i la decència. Per més que no hagen arribat mai ni als mínims.
No opine sobre el contingut del Plan Endavant, perquè no entenc d’infraestructures ni de reconstruccions. Espere –per bé de València i de les persones afectades– que mostre més coneixement del territori i més trellat que no el nom que li han posat. Tampoc es podia esperar molta finor, ni sensibilitat del govern que el presenta, si no n’ha mostrat ni una miqueta ni en el dia infaust, ni en estos huit mesos que han passat des de la inundació: que ni tan sols varen convidar les associacions de víctimes a la presentació del pla! En fi, no res i avant…
